http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
PRECARIETAT LABORAL
Els becaris i les noves forma d’esclavitud del segle XXI
Pablo Juárez

Pràctiques no remunerades, falsos-becaris i beques de col·laboració. El model hiper-precaritzat obliga la joventut a treballar gratis o per salaris de misèria per a concloure els seus estudis.

Ver online

En els últims anys s’han disparat el nombre de treballadors becaris o amb contractes de formació. S’estima que al voltant de 70.000 persones es troben en aquestes condicions, segons dades aportades per la Seguretat Social. No obstant això, d’aquest càlcul estan exclosos tant els qui no estan donats d’alta com els anomenats falsos-becaris.

Unes xifres que suposen un augment del 350 per cent en els últims cinc anys. Aquests contractes estan formalment pensats per a completar la formació dels alumnes de Formació Professional i d’estudis universitaris, o per a facilitar l’entrada en el mercat laboral dels joves que acaben d’obtenir alguna altra titulació, però són en els fets una via d’obtenció de mà d’obra barata, quan no gratuïta, i sense drets.

A les universitats a més existeix la figura de l’estudiant amb una beca col·laborativa. Aquestes beques haurien d’estar associades a un pla de formació de l’alumne. Però en la pràctica les universitats utilitzen això per a cobrir llocs de treball que haurien d’estar ocupats per treballadors del PAS (Personal d’Administració i Serveis).

La immensa majoria dels qui es troben en aquestes condicions no reben cap remuneració, un 58 per cent segons dades de la Unió Europea. A més els qui perceben algun tipus de salari el fan molt per sota del Salari Mínim Interprofessional.

Amb aquest model de contractes al qual se sotmet a una part important de la joventut, multitud d’empreses aconsegueixen enormes beneficis tenint a la seva disposició treballadors a preu de saldo. També l’Estat recompensa amb beneficis fiscals als qui contracten becaris.

D’altra banda, a la patronal aquest model li serveix per a anar disciplinant a una part important dels seus futurs treballadors. D’aquesta manera normalitzen les arbitrarietats i les condicions de misèria sobre les quals volen continuar atacant al conjunt de la classe treballadora.

Aquesta situació genera un gran rebuig social, ja que suposa una de les cares més desvergonyides de l’explotació capitalista. Aprofitant aquest clam en contra d’aquesta escandalosa situació, Unidas Podemos va presentar un projecte de llei per a regular algunes de les condicions dels becaris. Aquesta iniciativa contemplava el dret a cotitzar a la Seguretat Social i a limitar el nombre de contractes en formació o amb beques en les empreses.

No obstant això, aquest projecte de llei va ser paralitzat obertament per Ciutadans i PP, i de forma vetllada també pel PSOE. No en va es tracta d’una de les grans conquestes de la patronal, que li genera enormes beneficis i sobretot és un element més que apuntala la dictadura dels empresaris dins dels centres de treball. Per això els partits que de forma més directa representen l’interès empresarial fan tot el possible per a continuar mantenint aquesta situació.

D’altra banda la iniciativa d’Unidas Podemos no només era absolutament limitada, sinó que estava condemnada al fracàs des del principi. Amb un grup parlamentari feble i amb la resta de formacions lligades per mil llaços als interessos capitalistes l’única manera de conquistar majors drets per a aquests treballadors era mitjançant la força de la mobilització social, una via fa temps fora de radar per als qui aspiren a ser la pressió institucional o els socis de govern dels neoliberals “progres” del PSOE.

La qüestió dels becaris és àmpliament repudiada, i simbolitza d’alguna manera al model laboral de precarietat al qual volen empènyer al conjunt de la classe obrera. No obstant això per a les formacions neo-reformistes i les burocràcies sindicals l’autoorganització i un pla sostingut de lluita contra els principals problemes socials no és una opció.

Probablement perquè si aquesta qüestió es posa damunt de la taula deixaria en evidència la irracionalitat d’un sistema que és capaç d’aconseguir els màxims nivells de productivitat i d’abundància i al mateix temps condemna a milions de treballadors a la desocupació o a treballar durant mesos per un salari ridícul o fins i tot sense cap remuneració. Per tant mentre des del punt de vista tecnològic i productiu ens trobem davant un salt sense precedents en la història de la humanitat, des del punt de vista social la decadència capitalista ens porta a models pròxims a l’antic esclavisme.

En el cas dels becaris també es veu reflectit el paper d’un Estat posat al servei dels interessos privats d’una minoria privilegiada. Transformant els centres d’educació en una sort de ETTs que obliga als estudiants a gairebé regalar la seva força de treball durant un temps per a concloure els seus estudis.

Gràcies a aquestes facilitats estatals els empresaris es veuen amb les mans lliures per a poder construir una divisió més entre els treballadors. Estableixen d’aquesta manera diferents condicions laborals entre empleats que en la pràctica fan la mateixa funció. Amb això generen la il·lusió a una part de la plantilla de trobar-se en una situació privilegiada. No obstant això, és precisament aquesta divisió la que s’utilitza per a negociar a la baixa salaris i condicions laborals del conjunt dels treballadors.

Aquests mecanismes del sistema social i econòmic capitalista determinen la creixent misèria d’una part important del poble treballador. La nova realitat de desenvolupament que hem aconseguit podria permetre’ns establir jornades molt menors per a poder treballar tots i amb salaris que ens permetin tenir condicions de vida dignes.

Però per a això és necessari assumir que s’ha de desenvolupar una mobilització social de masses per a poder derrotar la resistència de les elits capitalistes i el seu Estat. Per d’aquesta manera obrir pas a una societat que sigui capaç d’organitzar-se no en funció dels beneficis d’uns pocs sinó de l’interès col·lectiu.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic