http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
PRECARIETAT LABORAL
Mentre el PSOE defensa la Reforma laboral, la joventut s’enfronta a la precarietat
Cynthia Lub
Barcelona | @LubCynthia

La ministra d’Economia, Nadia Calviño, considera que “una part" de la reforma laboral del PP ha obtingut "resultats positius en dotar de major flexibilitat al mercat laboral”. Mentre, la joventut s’enfronta a una precarietat nascuda de les Reformes del PSOE i del PP.

Ver online

Dijous passat, la ministra d’Economia en funcions, Nadia Calviño, afirmava que "no és productiu desfer, revertir o reformar les reformes”, en referència a la Reforma Laboral, tan qüestionada per la classe treballadora, sindicats i moviments socials com el de dones, que el 8M plantejava la derogació d’aquesta Reforma entre les seves demandes més sentides. Fins i tot no només qüestionen la Reforma del PP, també la del PSOE del 2010 del govern de Zapatero que, entre altres qüestions, abaratia l’acomiadament.

Un qüestionament que sembla ser que la ministra del PSOE no comparteix molt, tal com va valorar en una conferència a Londres, declarant que “una part" de la reforma laboral imposada per l’anterior Govern del Partit Popular (PP) ha obtingut "resultats positius en dotar de major flexibilitat al mercat laboral”. També va parlar d’alguns efectes “negatius" de la reforma laboral de 2012 que van portar a un augment de la "precarietat" anunciant aplicar “certes modificacions legislatives i la negociació d’un nou Estatut dels Treballadors i Treballadores”.

No obstant això, les lluites de les dones treballadores i la joventut -sectors sobre-representats en treballs precaris- denuncien de manera perfecta la relació letal entre “major flexibilitat al mercat laboral” que reivindica Nadia Calviño i una major precarietat. Tan letal com mortal, com vam poder veure la setmana passada amb la mort per accident laboral d’un jove de Glovo.

"Cal dedicar les energies a tractar d’adaptar el marc laboral a les noves realitats, no tornar a mirar enrere”, insistia la ministra”. Però no “mirar cap endarrere” és massa tarda per als qui no veuen res cap endavant, cap al futur. Als qui carreguen a la seva esquena els dolors de la precarietat, la incertesa de continuar (o no) treballant en nous contractes temporals o la pobresa de no arribar a fi de mes.

Les paraules de la ministra d’un govern que es presenta “d’esquerra i feminista” van de la mà a la ja anunciada renúncia de Sánchez a derogar aquesta Reforma tot just arribar a la Moncloa. L’article Sánchez mantindrà la reforma laboral de Rajoy com, preparar-nos per a tombar-la? explica molt bé com les modificacions que proposava el PSOE i que ara repren amb el nou govern, mantenen allò substancial d’una Reforma que agrairan molt bé la CEOE i l’IBEX35: la fi de la ultractivitat automàtica dels convenis, de la preeminència dels de major rang d’aplicació, donar més via lliure a la contractació en empreses externalitzades o imposar cada vegada més la figura de “fals autònom”.

Quan la joventut precària i les dones treballadores lluiten i s’organitzen. On estan els sindicats CCOO i UGT?

Davant aquestes declaracions desafortunades, els líders de CCOO i UGT van clamar al cel amb una exigència al govern perquè desmunti els elements més lesius de la reforma laboral del 2012 abans de negociar el nou Estatut dels Treballadors que proposa el PSOE, com pot ser la ultractivitat, prevalença dels convenis del sector i una nova regulació de subcontractes, qüestions sobre les quals la ministra no s’ha volgut pronunciar.

Però és només això, un crit en el cel: cap crida a l’organització, ni a un aturada, jornada de manifestacions o vagues. Res nou, fa dècades que el model laboral capitalista imposat durant les dècades del noranta fins ara, ha passat amb la complicitat dels buròcrates sindicals de CCOO i UGT. D’altra banda, difícilment s’enfrontin a un govern del PSOE, partitel que van cridar a votar, demanant la formació d’un “govern d’esquerra”.

El secretari general d’UGT, Pepe Álvarez, ja tampoc parla de derogar la Reforma, sinó d’acabar amb els seus elements més lesius i exigeix recuperar l’autorització administrativa prèvia als acomiadaments col·lectius i les causes objectives de l’acomiadament.

Per part seva, el secretari general de CCOO, Unai Sordo, també exigeix derogar aquests elements de la reforma laboral del PP -no així la del PSOE-, defensant que s’apliquin els preacords amb el Ministeri de Treball en l’anterior legislatura, entre patronal, Govern i sindicats. Preacords que com vam veure, son molt limitats i actuen com a correctors de la precarietat laboral

Enfront de la complicitat i passivitat de les burocràcies sindicals de CCOO i UGT, la majoria de les organitzacions sindicals alternatives i d’esquerra de l’Estat venen exigint fa anys la derogació de les reformes laborals de 2010 i 2012. Però sobretot, és una demanda constant i molt sentida per sectors de la joventut precària. Davant tal situació, vagues com la de Telepizza de Saragossa del passat divendres, adquireixen molta repercussió i reben solidaritat activa de part de la joventut i de les treballadores precàries de tot l’Estat.

Et pot interessar: Telepizza, Glovo, Deliveroo...la joventut precària es rebel·la contra l’explotació

Accions de solidaritat d’aquest tipus les hem pogut veure enfront de la mort del jove treballador de Glovo a Barcelona, amb actes de protestes en diverses ciutats. O les contínues lluites, aturades i conflictes de diferents sectors, com en el de les dones treballadores d’Euskadi que vénen encapçalant vagues contra la precarietat, o la persistent lluita contra les externalitzacions de Las Kellys, les cambreres que netegen els hotels; per nomenar alguns.

La majoria d’aquests sectors en lluita s’auto-organitzen amb l’abandonament de les direccions sindicals de CCOO i UGT, ajudant així a perpetuar l’enorme fragmentació que sofreix el conjunt de la classe treballadora, i en particular la capa més precària després de la seva divisió en múltiples tipus de contractes i treballs temporals i inestables. Molts sectors poden tenir por de lluitar davant semblant situació de vulnerabilitat, però d’altres ja senten que no tenen res que perdre i que “les seves vides valen més que els seus guanys”, els guanys dels capitalistes.

Si res van fer les direccions sindicals burocràtiques per a ajudar a coordinar aquestes lluites, moltes vegades disperses o aïllades, avui és crucial la seva coordinació i en aquests anys de crisis hem vist exemples importants de sectors que en processos de lluita i autoorganització, han sabut conformar instàncies de coordinació: des de les vagues dels contractistes de Telefónica Movistar de 2015 que, sota una enorme fragmentació entre desenes de contractes, s’han unificat i coordinat molt malgrat la burocràcia sindical. Vagues com la de Panrico, amb comitès de suport que han sabut aglutinar a tots els sindicats alternatius i sectors en lluita. Una coordinació que pugui expressar les demandes més sentides dels i les més explotades de la classe treballadora, que apunti en primer lloc a derogar les Reformes laborals del PSOE i del PP i totes les demandes que acabin amb aquesta precarietat que sobre explota i mata.

En un emotiu discurs durant la concentració del passat divendres després de la vaga de Telepizza, Asier Ubico, delegat del Comitè d’empresa de Telpizza per CGT, deia “hem de tornar a confiar en les nostres pròpies forces i posar-nos dempeus novament. Hem de coordinar-nos entre nosaltres, superant les divisions que les burocràcies sindicals ens imposen a les treballadores i treballadors per a lluitar junts. Perquè l’enemic és poderós, però quan la nostra classe s’aixeca i surt a lluitar… és molt més poderosa que ells”.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic