http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
CATALUNYA
Últims dies del judici farsa al "procés"
Guillermo Ferrari
Barcelona | @LLegui1968

Aquesta setmana queda llest per a sentència el judici farsa contra el desig independentista de més de 2,5 milions de catalans i del 80% de la societat catalana que vol un referèndum.

Ver online

Portem més de quatre mesos de judici precedit per una fase d’instrucció amb una gran sèrie de “irregularitats”. La instrucció del jutge Llarena es va basar íntegrament en els atestats que la Guàrdia Civil “va cuinar” per a l’ocasió. Fins i tot la designació del jutge instructor va ser tan estranya que fins a una associació de jutges la va impugnar. “Irregularitats” que han continuat durant el judici i segurament s’expressaran en la sentència.

Com deia la “acusació particular” (llegeixi’s els ultradretans de Vox) aquest judici és per a acabar amb el desig de fer referèndums. Aquest judici és per a alliçonar al poble català (i de tot l’Estat) i perquè ningú s’atreveixi a desafiar les regles del Règim del 78 (fins i tot encara que vagi de fanal). La democràcia blindada de l’Estat espanyol prepara una sentència que buscarà posar portes tancades al “camp”, com si això servís per a acabar amb el moviment democràtic català.

Molt probablement la sentència obrirà un altre moment del moviment democràtic i independentista a Catalunya. En primer lloc és possible que provoqui eleccions anticipades en la Generalitat. De ser cert, hi haurà una baralla pel relat entre JxCat i ERC. Però aquesta baralla no servirà per a impulsar la mobilització als carrers, sinó que serà l’engany (almenys, l’intent) per a tractar de desviar la mobilització del poble català. No és pot descartar que comenci un altre cicle de mobilitzacions contra la decisió del Suprem.

Un judici “exemplar”

Els dies previs al judici, l’opinió publicada en els grans mitjans assegurava que el Tribunal Suprem (TS) s’encarregaria de fer un judici respectant tots els drets, un judici homologable als estàndards de les burgesies europees. En síntesi, la Sala 2 del TS amb el jutge Marchena al capdavant estarien preparant un judici “exemplar”. Més enllà de com és la justícia dels altres països de la regió (a les quals no es pot ni molt menys embellir), aquest judici és un exemple de com perseguir la dissidència política de tot un poble.

Amb el pas dels dies hem vist que aquest judici s’anava convertint en una forma d’alliçonar als dirigents catalans. Que les proves i testimonis proposats per les parts acusadores tenien la vènia del Tribunal Suprem. No obstant això, els que eren proposats per la defensa tenien moltes més dificultats per a poder ser acceptats. Que els testimonis de l’acusació sí que podien donar opinions sobre la situació sobre la qual declaraven, a diferència d’aquells citats per la defensa.

La “recerca” havia començat dos anys abans com va asseverar el Tinent Coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, la recerca pel delicte de rebel·lió va començar al novembre de 2015 per ordre de l’Audiència Nacional. Això és així perquè el Fiscal Javier Zaragoza va reinterpretar el Codi Penal actual a partir del qual estava en vigència en 1973 (durant el franquisme). Codi amb el qual es perseguia, no els actes, sinó els objectius.

La rebel·lió i sedició que s’haurien realitzat entre el 20S i l’1O, s’estaven investigant des de feia dos anys. L’única cosa que es necessitava era aplicar un “calçador” enorme a la realitat perquè s’ajustés a la reinterpretació del codi civil realitzada per Zaragoza. És així que quan Puigdemont va convocar l’1O va començar la “operació calçador”. Si hi ha diferències entre aquest règim i la dictadura, serà necessari usar un microscopi atòmic per a dilucidar-les.

Un altre aspecte va ser la presó preventiva. Aquesta es va aplicar de manera desmesurada. Com si els acusats fossin terroristes o van haver tingut intencions de fugir. Precisament el contrari del cas de “la manada”, que quan un integrant va anar a actualitzar el seu passaport, no va passar absolutament res. Per a la justícia patriarcal és clar que es pot agredir i violar a una persona i continuar lliures.

El fet de mantenir la presó preventiva als acusats ha interferit en la preparació de les defenses. Els acusats només podien parlar amb els seus advocats en determinats moments a causa del règim de visita carcerari. I mantenir aquesta presó durant el judici ha estat més del mateix. Jornades esgotadores per als acusats que arribaven tard a les presons, havent de sopar en fred i que havien d’aixecar-se a primera hora perquè el trasllat es faci a temps d’acord a l’horari de començament de les sessions.

La violència de les cares amb ràbia

La Fiscalia i l’advocacia de l’Estat van sol·licitar la declaració de més de 100 integrants dels cossos repressius amb l’objectiu de demostrar la violència que havia presidit les jornades del 20S i el 1O. El tinent coronel de la Guàrdia Civil que va liderar la recerca policial de l’1O, Daniel Baena, ha qualificat com a "període d’insurrecció" el comprès entre el 20 de setembre i el dia en què es va aplicar l’article 155.

Els més de 100 testimonis només van fer referència a la “acció” de les desenes i centenes de milers de manifestants que durant el 20S van repudiar l’acció judicial i el 1O es van encarregar d’organitzar la votació del referèndum. Cap d’ells va fer la més mínima referència a la repressió executada pels “Piolins”.

Els relats de la violència han tingut afirmacions inversemblants. Alguns d’ells van parlar de “cares de ràbia”, de llançament d’armes llancívoles com a “avions de paper”, “clavells”, un “iogurt” que va embrutar el capó d’un cotxe, “muralles humanes”, o el temible “parany del Fairy” que va denunciar “valentament” Enric Millo, delegat del Govern central a Barcelona per aquelles dates.

La Fiscalia i l’advocacia de l’Estat, juntament amb el jutge instructor Llarena han adobat el terreny d’una violència digna d’un relat de ciència-ficció. Una rebel·lió que se sustenta en la violència de “avions de paper” i que culpa a la resistència passiva dels manifestants de la violenta repressió policial exercida pel Govern de Rajoy donat suport pel PSOE i Cs.

Amb relats d’aquest tipus la “justícia” espanyola es prepara per a criminalitzar totes aquelles manifestacions als carrers que se li antullin. La protesta social haurà de fer-se amb vestit d’etiqueta, pels corriols amb un servei de neteja, somrient i amb càntics d’òpera perquè pugui evadir l’acció del jutge de torn. I, si hi ha repressió policial, caldrà ajudar els pobres policies que fan una àrdua tasca.

Mega persecució judicial contra l’independentisme

Aquest judici és part d’una megacausa contra l’independentisme català. La primera causa va ser contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pel 9N i per una sèrie de suposades despeses generades a les arques públiques. Després va seguir la del jutjat 13, la iniciativa de la Fiscalia ja esmentada per Baena i per descomptat moltes més contra integrants dels CDRs i/o militants de la CUP.

Cal recordar la causa contra Tamara Carrasco que va ser confinada a Viladecans per “ser terrorista” sense cap prova i que després li va ser retirada l’acusació i no el confinament fins a molts mesos després. La causa inclou també a Adrià Carrasco d’Esplugues que va aconseguir fugir i encara està en l’exili degut a que l’acusació continua vigent.

La persecució als alcaldes que han impulsat el referèndum del 1O, el cas contra els mestres que suposadament van abusar d’autoritat contra fills de la Guàrdia Civil, o aquells que a Madrid van ser solidaris amb el poble català i milers i milers de multats o amb causes pendents.

El Règim del 78 porta en els últims anys una feroç ofensiva contra el poble català i contra els sectors dissidents. La llei Mordassa votada pel Congrés, al costat de les múltiples causes judicials i la nova forma d’interpretar el “delicte d’odi”, són les eines que el sistema usa per a defensar-se i atacar la crítica social.

Per als dirigents catalans que formaven part del Govern de Puigdemont s’està preparant una sentència exemplaritzant per a tractar de castigar el despit del poble català que va tenir la gosadia de desafiar al reaccionari Règim del 78 i a l’Ibex 35. No és possible saber si seran les condemnes màximes o unes “intermèdies” però el missatge és el mateix: “El Règim no accepta cap desafiament” ja sigui amb governs de PP o del PSOE.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic