Fa unes setmanes va saltar la notícia: Telepizza no paga el salari mínim. Ens podries explicar exactament què és el que succeïx?

Això exactament, que Telepizza, fent gala d’una prepotència patronal sense límits, no vol pagar el que li marca la llei. Amb la pujada de 735 a 900 del salari mínim molts salaris dels sectors més precaris van quedar per sota, i moltes patronals senzillament han decidit no aplicar-la. Des de gener portem sense cobrar la pujada de més d’un euro l’hora que ens correspon, això de mitjana, ja que la majoria cobrem entre 250 i 300 euros al mes pels contractes de poques hores que imposa l’empresa, són uns 40 o 50 euros al mes per treballador que Telepizza s’està embutxacant a costa nostre.

Com pot ser aquest incompliment tan flagrant de la llei?

Perquè l’Estat li ho permet. Em feia molta ràbia que en la campanya electoral el PSOE fes bandera de la seva pujada del SMI, erò si no s’està aplicant en moltíssimes empreses! Queda molt bé donar la xifra dels 900 euros, però primer, encara que es complís, això no acabaria amb la hiperprecarietat laboral imposada per totes les reformes laborals del PSOE i el PP, i el salari continuaria sent de misèria. I segon, aquesta pujada afecta als sectors més precaris, i la precarietat és un atemptat també contra els drets sindicals. Som els sectors on és més difícil organitzar-se, on hi ha més acomiadaments per repressió sindical -com em va passar a mi mateix, encara que al final amb la lluita vam aconseguir que es declarés nul-... i per tant on les patronals fan el que volen. Incompleixen sistemàticament els contractes, els convenis i fins i tot aquest decret llei de pujada del SMI. I què fa el govern del PSOE? Absolutament res, ni ell ni la Inspecció de Treball, ni els jutges. Si volem que aquesta pujada es faci realitat només podem confiar en la força de la mobilització.

La vostra resposta ha estat la de no esperar, organitzar-vos i anar directament a la vaga. Com està sent el resultat?

És que no podem esperar. En sectors tan precaris la rotació és molt alta, això vol dir que per a l’empresa el temps és literalment or. Com més tarda a aplicar la pujada, més s’estalvia, perquè pretén no pagar-li els endarreriments a tots aquells que s’hagin anat de l’empresa fins que això es resolgui. Nosaltres decidim organitzar-nos i sortir a lluitar, amb la primera vaga en la història de Telepizza el passat 31 de maig, en la qual va parar el 60%. La vaga a Telepizza ha demostrat que els sectors precaris es poden organitzar i sortir a lluitar. I en un mes hem aconseguit ja que l’empresa anunciï una pujada salarial del 10%, més que en les dues últimes dècades. Perquè et facis una idea des del 2000 fins al 2016 el nostre salari només va créixer 18 cèntims. No obstant això, aquesta pujada continua estant per sota del que ens correspon per llei. Per això tornarem a fer vaga aquest dissabte 29 de juny. A més, la lluita s’està estenent a altres ciutats, com Barcelona on es prepara una altra vaga per a les pròximes setmanes i s’està despertant una gran solidaritat en les xarxes i en altres empreses en similar situació. De fet, després de la nostra vaga, els treballadors d’altres empreses ens van dir que de sobte els van pujar els salaris. Això també és un gran guany per a nosaltres. Si aquesta lluita serveix per a enfortir l’organització dels sectors precaris podrem plantejar-nos no només que es compleixi la llei, sinó poder començar a revertir la hiperexplotació que patim les plantilles d’empreses com Telepizza, Dominos, Glovo, Deliveroo o Burguer King, per nomenar només les més conegudes.

CCOO ha anunciat que pensen posar en marxa una campanya de denúncies a les empreses que s’estan negant a aplicar la pujada del SMI. Què us sembla?

Ens sembla molt bé, cal denunciar aquesta situació. Però el que no compartim és l’estratègia de la direcció de CCOO que aquesta lluita ha de limitar-se als tribunals. Si ens limitem a denunciar i esperar és molt possible que perdem o que la pujada sigui menor. Les empreses volen que es comptin els suplements com a part del salari base al qual s’hauria d’aplicar la pujada del SMI. Hi ha sentències en contra d’això i unes altres a favor. La clau per a aconseguir sentències favorables és sobretot que hi hagi darrere de tota denúncia una gran mobilització. I a això es nega ara com ara la cúpula de CCOO i UGT. De fet, CCOO a Telepizza Zaragoza ni tan sols dóna suport a la vaga. Crec que el que haurien de fer els grans sindicats, tal com pensen molts dels seus afiliats i votants, és organitzar un gran pla de lluita en tots aquests sectors. És la millor garantia que aconseguirem que s’apliqui el 100% de la pujada, però a més seria un gran avanç per a organitzar als sectors més precaritzats i parar-li els peus a la patronal en la seva carrera per rebaixar infinitament les nostres condicions laborals i drets.

Com deies la vostra lluita està tenint una gran repercussió de simpatia en les xarxes. Què els diries a tots aquells que us donen suport i que s’estan sumant a la denúncia de la precarietat i les arbitrarietats de Telepizza?

En primer lloc, agrair-los aquest suport que és fonamental. Quan un sector tan precari fa el pas d’organitzar-se i sortir a lluitar la solidaritat és clau per a trencar la por. Però també els diria que aquesta lluita va més enllà de Telepizza o la pujada del SMI. Si genera tanta simpatia és perquè realment hi ha un malestar contingut, unes ganes que hi hagi una “rebel·lió dels precaris” o una cosa així. Els problemes que nosaltres denunciem són patrimoni de milions de treballadors, sobretot dels més joves, els immigrants i les dones treballadores. El despotisme patronal ha augmentat moltíssim amb la crisi i l’avanç de la precarització. Per això espero que aquesta lluita, com la dels companys Riders o Les Kellys, com totes les lluites dels precaris, serveixin per a començar a posar en peus un gran moviment contra la precarietat laboral. Començant per coordinar-nos amb els sectors que ja estan en lluita i portant l’organització a més i més empreses.

Aquesta és la política que haurien de portar a terme els grans sindicats, però les seves direccions estan totalment burocratitzades i fa anys que ni defensen ni organitzen als treballadors, especialment els més precaris. Per això és clau lluitar per reconquerir les nostres organitzacions, les seccions sindicals, els comitès d’empresa, fins als grans sindicats. Nosaltres en Telepizza hem aconseguit recuperar el comitè d’empresa i ala secció sindical d’UGT companys treballadors han aconseguit recuperar-la per a un sindicalisme combatiu. Sense això la vaga hauria tingut moltes més dificultats de sortir o hauria estat boicotejada més fàcilment. Sense delegats combatius no és possible organitzar la lluita. A més, la burocràcia sindical compra als delegats més actius amb alliberaments sindicals, mentre Telepizza els ofereix diners perquè se’n vagin de l’empresa, com han intentat recentment. La tasca de recuperar els sindicats és clau perquè la classe treballadora deixem de continuar perdent posicions i recuperem la nostra capacitat de lluita. Aquesta és l’única garantia per a imposar les nostres reivindicacions, no els acords i pactes per dalt amb els qui són els responsables de la nostra situació, com el PSOE, que continuaran governant per a les grans empreses com han fet sempre.

Crec que si a Telepizza guanyem, o a Deliveroo o Les Kellys, seria una victòria per a tots els sectors precaris i per a la nostra classe de conjunt. La divisió entre precaris i no precaris és una de les grans bretxes imposades pel neoliberalisme per a afeblir-nos i atacar així per separat a uns i a uns altres. Per això és fonamental convertir aquest tipus de conflictes en una lluita de totes les treballadores i treballadors.