http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
INVESTIDURA PRESIDÈNCIA
Ser Govern o no ser, aquesta és la qüestió
Guillermo Ferrari
Barcelona | @LLegui1968

Sánchez es debat per un acord amb Ciutadans que se li resisteix al mateix temps que no vol un acord amb Podemos que li faci compartir gabinet amb Iglesias i dependre de les forces catalanes.

Ver online

El diumenge de les eleccions, Pedro Sánchez va sortir al balcó de Ferraz per a festejar el “triomf”. No obstant això, el triomf va ser el més raquític del PSOE en la seva història. I, per a governar, el PSOE necessita sí o sí d’algun tipus de pacte. D’aconseguir-ho seria el govern que es formaria amb menys escons de la primera força. No obstant això, està en qüestió si això és possible. Ser govern o no ser.

Aquell diumenge, el President en funcions va rebre ovacions i càntics per part dels simpatitzants socialistes. Un dels càntics més repetits des del carrer era “Amb Rivera, no”. No obstant això, la intenció de l’inquilí de Ferraz i La Moncloa és precisament això. Sánchez sap que pactant amb Rivera podria conformar un Govern fort per a afrontar els nous nuvolats foscos que s’acosten en l’economia mundial.

Un Govern fort per a l’Ibex35

Diuen els “setciències” que Sánchez no vol governar amb el Podemos de Pablo Iglesias perquè té por de les repercussions de la sentència del Suprem en la causa contra el Procés. Les dissensions de les dues formacions respecte als presos polítics catalans, el referèndum i una sentència que pot ser realment dura podrien fer esclatar una aliança de govern tan sols tres o quatre mesos després.

És cert que en la investidura, Pedro Sánchez ja compta amb la genuflexió d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i de Junts per Catalunya. Els principals dirigents que sofreixen una injusta presó preventiva han demanat als seus diputats que s’abstinguin facilitant la investidura. Tanmateix, això pot esclatar per l’aire a l’octubre o novembre, quan el Suprem vulgui. I, el suport del PNB i del Partit Regionalista de Cantàbria és clarament insuficient.

L’Ibex 35 i les institucions del Règim del 78 estan preocupats per conformar un Govern fort. Un Govern que “acabi” amb la qüestió catalana i que tingui “mà” per a fer afrontar l’alentiment econòmic que jeu sobre Europa. Per això, el “mercat” ha fet una forta campanya per a pressionar a Ciutadans i permetre la investidura. Encara que ara com ara no rendeix fruits.

Els grans bancs, Santander, BBVA i CaixaBank; ja han començat amb ERE’s de diversos milers de treballadors i tancaments d’oficines. També algunes automotrius importants com Nissan després de 9 mesos de caiguda en vendes i un mes de juny amb caiguda rècord del 20%. I, al costat d’això el creixement del preu d’habitatge nou cau fins a un 5%.

Davant aquests “brots verds” l’Ibex 35 necessita un govern fort i estable. Al juliol hi haurà un primer intent d’investidura i la negativa de la dreta, al costat del perill d’una legislatura basada en Podem-i els partits de les burgesies perifèriques. Tot apunta a un primer intent fallit que serà seguit per un segon intent a tot o res en setembre.

Un bipartidisme en retrocés

L’agonia del bipartidisme amb un PSOE “revitalitzat” en mínims, amb el PP en caiguda lliure gràcies a la forta competència per l’espai de la dreta i l’extrema dreta. No obstant això, aquesta agonia no acaba de transformar-se en un nova realitat política. PSOE i PP continuen defensant l’espai, gràcies a un Podemos integrat en el Règim del 78 i a un Ciutadans que no pot fer el sorpasso.

Aquests anys de relativa estabilització econòmica han permès una certa revifada del socialisme espanyol. I, també una estabilització en la “qüestió” catalana. Les anomenades forces sobiranistes han aconseguit desmobilitzar al poble català. No obstant això, les institucions del Règim amb el Monarca i el poder judicial al capdavant tracten d’acabar definitivament amb el moviment independentista.

El Règim del 78 està arribant a un punt d’inflexió. Podrà constituir un govern fort per a derrotar al poble català i imposar majors ajustos? Seguirà en una lenta agonia sense fi com li ha succeït a l’antic imperi espanyol? Canviarà l’acció política de les masses davant els atacs que està patint?

El que és cert és que el reaccionari i decrèpit Règim del 78 té la veu cantant i veurem com mou les seves fitxes. Les forces que es van arrogar la representació del poble (ja sigui el del 15M o el poble català) s’agenollen davant les velles institucions i impedeixen el sorgiment de les forces que diuen representar. En els pròxims temps veurem com evolucionarà aquesta situació. Cada vegada més és necessari construir una esquerra anticapitalista, socialista i dels treballadors.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic