El camí de Sánchez a la Moncloa s’està convertint en un trajecte tortuós per al líder del PSOE. En l’última ronda de reunions que va emprendre, ja sense gaire ànim, aquest passat dimarts, es va certificar la distància cada vegada major que existeix entre el soci liberals i el seu "soci preferent", UP.

Les diferències entre totes dues formacions que se centren particularment en la petició d’Iglesias i els seus d’entrar en el Govern, un extrem que des de Ferraz rebutgen, han aconseguit un nou nivell i en aquests moments els ultimatums volen de bàndol a bàndol.

Després de la reunió entre tots dos líders, va ser primer el torn d’UP que davant els mitjans va criticar l’actitud del PSOE, a la qual defineix com "la d’un partit que ha obtingut majoria absoluta", perquè "intenta imposar" el seu programa i posicions sense negociar.

En aquest sentit Iglesias ha volgut defensar-se de les acusacions que li arriben des de Ferraz, on es critica que l’únic motiu d’UP són "les butaques al Consell de Ministres i els les polítiques". El líder de la formació lila ha assenyalat que la proposta programàtica presentada per Sánchez és "un còpia i pega" del programa electoral, alguna cosa que per a Iglesias fa encara més clara la necessitat que aquesta formació entri al govern.

En la compareixença davant els mitjans i segons fonts de la formació lila, estan disposats a noves eleccions si el PSOE no cedeix a formar un govern de multicolor.

El penúltim exemple de la integració d’UP al Règim, on ara tot programa o estratègia de la formació està supeditat a governar conjuntament amb el PSOE, el partit de "la calç viva" i pilar fonamental d’aquest règim monàrquic i antidemocràtic.

No obstant això, i malgrat els esforços des d’UP d’adaptar-se a les necessitats del PSOE i del Règim del 78 -com comprometre’s a no donar suport a un referèndum a Catalunya o no moure un sol dit quan es faci pública la condemna als presos polítics- des de Ferraz s’hi neguen en absolut.

Mantenen la seva voluntat de govern de "cooperació", atorgant a Iglesias i els seus un paper "preferent" durant la legislatura. Fins i tot com va informar Adriana Lastra davant els mitjans després de la reunió d’aquest dimarts, accepten propostes d’"independents de reconegut prestigi per a ocupar carteres ministerials", però aquesta és la línia vermella, una cosa insuficient per a UP.

L’ultimàtum llançat des de Ferraz és difícil de superar, ja que tal com va comunicar Llastra "no hi haurà segones oportunitats" i va deixar caure la responsabilitat d’uns nous comicis sobre les espatlles d’UP, a més d’afirmar que "Sánchez no tornaria a presentar-se".

"Seria la segona vegada que Iglesias pot impedir que Espanya tingui un govern d’esquerres", va puntualitzar amenaçadora Llastra, sabedora que la pressió pesa més en UP, que ve d’una reculada electoral i amb perspectives encara pitjors, d’acord amb l’última enquesta del CIS.

Segons aquest baròmetre, el 20% dels enquestats opta per un govern monocolor i amb suports puntuals, mentre que el 16% sí que és partidari de l’entrada d’UP en el govern. A més l’estudi remarca la pèrdua de fins a 3 punts per a la formació d’Iglesias si es repetissin els comicis.

És cert que després d’aquest encreuament de ganivets s’amaga, en gran manera, un repartiment de butaques. No obstant això no és l’única cosa que hi ha sobre la taula i que escenifiquen aquestes negociacions.

En primer lloc aquestes negociacions suposen l’enèsim pas d’UP a la integració total en el Règim del 78, que el converteix en un actor que tan sols es preocupa de jugar un rol d’estabilitat per al Govern i la Corona i el deixa com una eina inútil per a revertir la situació de crisi i precarietat que sofreixen les classes populars.

Iglesias, en la seva crítica al programa presentat des del PSOE per a la negociació, assenyalava que res es deia sobre la reforma laboral (sobre l’última reforma) o posar límits als lloguers. Era possible esperar una mica més d’aquest Partit Socialista, arquitecte d’aquest Règim monàrquic, antidemocràtic i imperialista?

En segon lloc, aquest bloqueig en les negociacions d’investidura tenen implicàncies més profundes per al règim espanyol. Si bé unes noves eleccions al novembre apareixen en un horitzó encara llunyà, la veritat és que el Règim no aconseguiria tancar la seva crisi de representativitat que el portaria a unes hipotètiques quartes eleccions en tot just 4 anys.