http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
G7: fràgil unitat imperialista enfront de l’amenaça xinesa i el temor a una recessió mundial
Juan Chingo

No els ha unit l’amor sinó l’espant: l’amenaça xinesa, així com el temor de la recessió mundial és el que ha aconseguit aquesta fràgil unitat de les potències del G7 a França.

Ver online

Macron ha aconseguit el seu G7, diu la premsa francesa. Le Monde editorialitza “Macron en el G7: l’audàcia com a palanca diplomàtica”. El que no diuen aquests escrivans dòcils amb el poder, és que aquest “èxit” ha sigut a canvi no només de no confrontar amb Trump, sinó també de compartir cartellera amb l’amo de la Casa Blanca. Més encara, és Trump qui a part del mediàtic, surt ben parat en concret del G7.

No satisfet amb haver aconseguit obligar a França a esmenar el seu projecte de ‘taxa Google’, Trump ha aconseguit diversos avanços comercials: una major obertura del mercat intern japonès als productes yankis, la conclusió d’un "gran acord comercial" després del Brexit amb Gran Bretanya (sense que Boris Johnson pugui objectar quelcom), així com la promesa d’Angela Merkel, preocupada per les amenaces aranzelàries que pesen sobre els fabricants alemanys, d’avançar "el més ràpid possible" quant a la conclusió d’un acord comercial entre la UE i els EUA. Qui ha guanyat llavors després del G7?

La realitat és que enmig de la tormenta que amenaça a l’economia mundial ningú volia abroquelar al president estatunidenc, per temor al fet que el cim acabés de nou en escàndol, com l’any passat al Canadà. Igual que Macron, cap altre líder de les potències presents ha gosat contrariar-li, especialment sobre la guerra comercial que porta endavant amb la Xina.

Així, mentre un periodista li preguntava si els seus aliats l’havien aconsellat que acabés el conflicte amb Pequín, Donald Trump va dir: "Ningú em va dir això. Ningú s’hauria atrevit. Crec que respecten la guerra comercial". Més encara, en realitat tot el G7, preparat per la presidència francesa, tenia en la línia de mira com contenir l’ascens de Pequín. Així, en la prèvia, Macron es va reunir amb Putin preocupat que l’aliança estratègica entre la Xina i Rússia no continuï consolidant-se, i veure si és possible restablir llaços d’utilitat amb el president rus.

En el Cim mateix, la presència del primer ministre hindú Narendra Modi, qui aplica una política obertament reaccionària i riesgosa a Caixmir enfront de la majoria musulmana de l’Estat, que en altres moments hagués generat ressentiments als líders occidentals, és una mostra forta de la importància que Occident assigna a l’Índia com a dic davant la influència de la Xina a Àsia i l’Oceà Índic. Sempre amb el beneplàcit indubtable de Trump. Així també va ser convidat el primer ministre australià Scott Morrison, un dels més decidits suports de Trump en la seva croada contra la Xina. "La participació d’Austràlia és una oportunitat per a compartir la nostra perspectiva de l’Indus-Pacífic amb les principals democràcies del món", va dir el líder del govern de Canberra abans de partir cap a França.

Igual significat va tenir la presència de cinc països africans, des del dictador egipci Abdel Fatah al-Sissi (president en exercici de la Unió Africana i soci de projectes euro mediterranis), passant pel senegalès Macky Sall (Dakar, capital del Senegal, antiga colònia francesa, és la ciutat triada per a albergar el pròxim cim xinès-africana de líders en 2021) entre altres, així com el nou president sud-africà Cyril Ramaphosa (primera economia africana i soci estratègic de Pequín), per a contrarestar amb la xarxa de relacions en el seu vell pati posterior colonial, així com altres noves, la presència creixent de la Xina a Àfrica.

L’últim cant de cigne del moribund multilateralisme?

Aquest G7 seria una mostra de la utilitat del multilateralisme, segons criden emfàtics enfront dels nacionalistes, els més entusiastes comentadors del Cim. Però seria molt desmesurat dir una cosa així. Per exemple, el cas iranià està molt lluny d’estar resolt, malgrat la visita “sorpresa” del ministre d’Afers exteriors d’Iran, qui prèviament havia previngut a Trump, que es va convertir en la “gran audàcia” de Macron. Encara que es va tractar d’un signe de distensió després de l’escalada de les últimes setmanes, no hi ha encara el més mínim canvi sobre els temes espinosos de les diferencies entre Iran i els EUA, “res està fet, les coses són eminentment fràgils”, es va afanyar a afegir Macron, prova de la falta de garanties de les negociacions concloses en el marc d’aquest cim, liquidada amb una simple roda de premsa conjunta de Trump i Macron, sense comunicat comú confirmat pels membres del G7.

Més prosaicament, podríem dir que no els va unir l’amor sinó l’espant: l’amenaça xinesa així com el temor de la recessió mundial és el que ha aconseguit aquesta fràgil unitat de les potències del G7. Encara que en un comentari publicat el dissabte, l’agència oficial xinesa Xinhua va dir que era poc probable que "la reunió d’aquest any pugui generar algun tipus de lideratge col·lectiu o iniciativa concreta que puguin beneficiar al planeta", aquesta espècie de trobada dels “amics” del món lliure no va passar desapercebut per a Pequín. La unitat de les potències occidentals és el gran temor de la dirigencia del Partit Comunista Xinès.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic