El conegut com el “últim judici del Tot és ETA”, sota el macro-sumari 11/13 ha estat instruït pel jutge Eloy Velasco el 16 de setembre en l’Audiència Nacional, a 47 activistes detinguts en les operacions policials Escac i Mat de 2014 als col·lectius Herrira, Etxerat, EPPK i Jaiki Hadi.

Els activistes jutjats d’aquestes organitzacions, que exerceixen labors d’assistència jurídica, mèdica i psicològica als presos de l’esquerra abertzale, així com de familiars de presos, van rebre les acusacions de «participació activa en organització terrorista», «delicte continuat d’enaltiment del terrorisme» i «finançament del terrorisme».

Davant unes peticions originals de la Fiscalia, l’associació Dignitat i Justícia i l’AVT d’un total de 601 anys de presó, amb condemnes de 8 i14 anys per persona, finalment s’han dictat 45 condemnes d’any i mig i dos anys de presó, la qual cosa no implica l’entrada immediata a la presó, i dues de tres anys i sis mesos i dos anys i set mesos per als advocats Arantza Zulueta i Jon Emparantza.

Aquests dos lletrats ja han estat dos anys a la presó preventiva sense judici, al mateix temps que per als 47 condemnats es dicten penes d’inhabilitació de càrrecs de 3 a 5 anys, la qual cosa inclou als advocats condemnats, com Amaia Izko, advocada dels joves d’Altsasu, que abandonaria el seu càrrec com a regidora per Bildu de l’ajuntament d’Iruña. El cost total de despeses judicials del sumari ascendeix a 350.000€.

El dissabte anterior una manifestació va recórrer els carrers de Bilbo encapçalada per encausats i personalitats del món de la cultura i reunint 50.000 persones. Al final de la marxa es va llegir un manifest en el qual s’indicava que “És temps de solucions, de buidar les presons, no d’omplir-les. És necessari sanar, reparar i construir sobre la base de les ferides del passat, que continuen vigents i que cal reparar-les, però que no es produeixin més, que no hi hagi més atropellaments i injustícies”

La persecució a l’esquerra abertzale no ha cessat 10 anys després de l’abandó de la lluita armada per ETA (la qual ja no existeix), passant per l’empresonament d’activistes mitjançant la il·legalització de partits, agrupacions juvenils o gestores jurídiques, emparant-se en la Llei de Partits de 2002 que permet il·legalitzar qualsevol organització de la qual l’Estat sospiti de ser terrorista.

"Els 47 processats assumim el compromís d’ajudar a pal·liar el sofriment generat per la repressió i la política penitenciària. Des d’aquest àmbit, vam voler impulsar la solució del conflicte polític i el respecte als drets humans. I ara ens trobem davant un judici que constata que es continuen mantenint les mateixes vulneracions i reivindicacions per les quals treballem en el seu moment"

Aquests exemples se sumen a les legislacions d’excepció posades en marxa, els sumaris com aquest en l’Audiència Nacional, les polítiques penitenciàries que vulneren els més mínims drets humans o la mateixa guerra bruta dels GAL i la impunitat amb que va ser saldada.

Segons l’últim “mapa de la dispersió” elaborat per Etxerat, en l’actualitat hi ha 371 presos polítics bascos, dels quals 291 estan dispersats per 46 presons de l’Estat Espanyol i 80 en 24 presons franceses. Només tres estan en presons d’Euskadi. D’acord a aquest mapa –elaborat al juny-, el 83% es troba complint condemna a una distància que oscil·la entre els 400 i els 1.100 quilòmetres.

Mentre jutges i fiscals miren per a un altre costat o usen la vara tova per a polítics corruptes, empresaris i banquers que de forma àmpliament provada malversaven fons públics i una infinitat de presses, apliquen tota la seva duresa i parcialitat contra artistes, rapers, periodistes, tuiters, independentistes, activistes o sindicalistes, en un intent per silenciar les crítiques a aquest règim i el sistema que defensa.