http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
CATALUNYA
L’equidistància constitucionalista dels Comuns
Guillermo Ferrari
Barcelona | @LLegui1968

Durant aquests anys de lluita per l’autodeterminació a Catalunya els Comuns han tractat de mantenir una equidistància entre el sector independentista i les forces espanyolistes. Encara que per fer això sempre s’han recolzat en les regles de “joc” de la Constitució del 78.

Ver online

Els Comuns han reivindicat i encara segueix dins del seu ideari la realització d’un referèndum d’independència. Encara que la forma per a aconseguir la convocatòria d’aquest referèndum ha de ser pactada amb l’Estat espanyol. Això s’ha demostrat impossible, no només perquè cap força política central vol pactar-ho, sinó perquè quan els catalans van organitzar el referèndum de l’1O, van ser reprimits durament amb la Policia i la Guàrdia Civil.

I, aquest diumenge les forces liderades per Ada Colau han començat a re-definir la política respecte del referèndum. En una reunió del Consell Nacional de Catalunya en Comú s’han expressat les diferents famílies que la constitueixen per a buscar alguna fórmula que llisqui encara més la falsa equidistància cap al constitucionalisme. Cal tenir en compte que a Barcelona s’han aliat amb el PSC (i el suport de Valls) i que busca juntament amb Unidas Podemos un Govern de coalició amb el PSOE de Sánchez.

L’equidistància afí al Règim del 78

Aquí està el quid de la qüestió. El PSOE, PP, i Cs no tenen cap voluntat de pactar un referèndum en qual es consulti als ciutadans catalans si volen seguir dins de l’Estat espanyol o si volen separar-se per a constituir-se en un nou estat. Prova d’això és que el Congrés de Diputats va rebutjar en 2014 cedir competències perquè Catalunya organitzi una consulta independentista. Els líders de PP i el PSOE han deixat clar que la Constitució planteja que la “sobirania nacional resideix al poble espanyol” i la “indissoluble unitat de la Nació espanyola”.

Per tant, el referèndum pactat no és possible realitzar-lo si més no en el mitjà termini. Ja que per a això es necessita que hi hagi una majoria de Diputats i Senadors que així ho vulguin. Diguem que el camí “constitucional” per a realitzar un referèndum d’autodeterminació s’assembla molt a atzucac, un impossible. El Règim del 78 construït sobre la base de la Constitució i els Pactes de la Moncloa entre l’esquerra i els Franquistes “reformats” ha tapat aquest camí. El PSOE i el PP, que van forjar aquest règim, són els seus màxims protectors.

El missatge per a aquesta multitud de ciutadans catalans que es mobilitzen pel referèndum i la independència des de 2010 i que han votat en les dues consultes del 9N de 2014 i l’1O de 2017 és clar: guanyar les eleccions per a canviar la Constitució. Els mecanismes per a canviar la Constitució impliquen que les 3/5 parts dels Diputats votin a favor i iniciar així un nou període constituent. Les regles per a canviar aquesta Constitució que nega el dret d’autodeterminació són extremadament difícils i condemna la lluita del poble català a la frustració.

La jerarquia dels Comuns en diverses ocasions ha contraposat, en general, el dret a decidir de la nació catalana amb el dret a decidir sobre els problemes socials. Això significa que no entenen que les mobilitzacions massives a Catalunya per l’autodeterminació és la forma que adquireix per a aquests milions de catalans tractar de resoldre les greus conseqüències econòmiques i socials, com l’atur, la precarietat, les altes taxes universitàries, les retallades en sanitat i educació que hem estat patint en aquests anys de crisis per part dels governs de Rajoy (i també de Convergència i Unió, cal recordar que Artur Mes donava lliçons de com retallar).

La mateixa actitud mostra la cúpula dels Comuns amb els presos polítics i el Judici Farsa. De tant en tant denuncien alguna injustícia que s’han donat al llarg del judici “imparcial” que sofreixen els dirigents independentistes. Però la clau és que actuïn els poders i que si hi ha condemna es busqui un indult o algun tipus d’amnistia utilitzant els mecanismes del poder judicial o parlamentari. Una altra vegada ens porten a l’atzucac del Règim del 78.

El “federalisme” del PSC/PSOE entre els Comuns

El PSC en els seus inicis tenia en el seu programa exercir el dret d’autodeterminació a Catalunya. Va durar menys que un amor d’estiu. Pactes de la Moncloa amb el franquisme “reformista” i sustentació de la corona d’aquests “reis” de la democràcia. El PSC i el PSOE van canviar l’autodeterminació per un federalisme de “paraula”. No cal oblidar que en els anys de majoria absoluta de González, el PSOE no va fer res pel seu “projecte federal”. El mateix camí sembla seguir Catalunya en Comú.

En el Consell del diumenge el corrent intern “Comuns federalistes” es planteja abandonar la consigna de “dret d’autodeterminació” perquè “ara no hi ha cap acord majoritari que porti a un referèndum d’independència”. El reclam del 80% de la societat catalana que vol votar sembla que no és prou majoritari. D’on treuen que no és majoritari?

Per als “Federalistes” l’ “únic camí practicable, la reforma de la Constitució”. Una reforma que defineix “a l’Estat espanyol com un Estat Plurinacional i Plurilingüe” dins d’un “projecte federal”. És cridaner que en la reforma constitucional proposta es parli de “Estat espanyol” però no de “República” i per descomptat l’absència de la crítica al sistema monàrquic en el qual estem. De totes maneres, és un federalisme que ens porta novament a l’atzucac dels mecanismes de reforma constitucional.

És més o menys lògic. Aquest corrent va sorgir al novembre de 2017 reivindicant “la no participació en un 1-O que pretenia legitimar la Declaració Unilateral d’Independència”. No els importa la mobilització de més de dos milions de persones que van votar el 1O. Els importa molt més negociar amb els diputats del PSOE, PP i Ciutadans: “Entenem que és urgent construir sortides acordades i possibles”

El fet de menysprear la mobilització i les lluites de les masses laborioses no és potestat exclusiva d’aquest corrent interna. Ada Colau també ho ha fet amb la lluites dels treballadors del Metre i dels tècnics de Movistar. I, també l’alcaldessa de Barcelona prefereix la negociació entre quatre parets com la de l’acord amb la qual va aconseguir seguir en el consistori gràcies a la “ajuda” de Miquel Iceta i Manuel Valls. Digues-me amb qui camines…

L’espai dels Comuns porta anys adaptant-se als estrets límits del Règim del 78. Ho han fet seguint el camí del PSOE durant la transició, encara que a velocitat de la llum. Mateix camí que lidera Pablo Iglesias i tota la cúpula de Podemos. Cada vegada és més clar que no representen al moviment indignat del 15M. Han abandonat el carrer (si és que alguna vegada han estat) per a ficar-se en el “estira i arronsa” de la negociació institucional.

És necessari construir una esquerra basada en les lluites dels treballadors contra la precarietat, les dones treballadores i estudiants del 8M, la joventut que suporta uns nivells d’atur i precarietat altíssims i els treballadors immigrants i sense papers que són perseguits per la policia i obligats a treballar en condicions esclavistes.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic