A dos anys de la celebració del referèndum de l’1 d’octubre, quines lliçons es desprenen d’aquella jornada per a la CUP?
A l’assemblea nacional del mes de juliol partim d’una anàlisi de l’1-O en clau de poder popular. Quan la gent organitzada desobeeix massivament, i les institucions també amb un objectiu comú, s’aconsegueixen drets. També analitzem l’actual moment com d’excepcionalitat democràtica. Per la persecució de la dissidència política i el moviment per l’autodeterminació. Però també pels efectes dels desnonaments, de la política migratòria genocida de la UE, el pagament del deute, per la crisi econòmica que sembla que ve, la crisi ecològica... En aquest context, la praxi de l’1-O ens ensenya la via de com podem conquistar drets en el si d’un Estat ancorat entre la UE i un passat lligat a la Transició i la Dictadura.
Quina és la vostra lectura de l’actual moment polític a l’Estat espanyol i Catalunya?
Després dels embats a l’Estat del 15M o el moviment català, veiem que hi ha un intent de tancar la crisi del règim per dalt. El PSOE vol portar endavant una segona Transició i nosaltres volem impugnar-la. Aquest és el treball que encapçala Pedro Sánchez, amb el suport de la UE que vol un “home de ferro” per a fer front a la seva pròpia crisi provocada pel Brexit o els resultats electorals de països com França o Itàlia. Tot això és el que explica i està legitimant la repressió. Es vol imposar un nou marc polític de gestió de la dissidència per a tot l’Estat. Aquí s’emmarca la pròxima sentència del Suprem o l’operació de la setmana passada. L’històric laboratori repressiu que era Euskal Herria ara s’ha traslladat a Catalunya, a pesar que no hi ha ni banda armada i hi ha una dinàmica política diferent. Per a nosaltres no hi ha cap possibilitat de transformar aquest Estat. No estem tampoc en un moment de resolució del conflicte, sinó en el d’acumular forces i generar tants 1-O com sigui possible i en tots els àmbits. Toca construir moviment i organització. Les institucions catalanes a més han sofert un minvament de sobirania brutal, com a part d’una dinàmica de centralització del poder en tot l’Estat i la UE, com va passar a Grècia amb el referèndum sobre el memoràndum. La UE i els Estats estan reaccionant als intents dels pobles d’arrabassar sobirania. Per això el que passa a Catalunya és important per a la resta dels pobles de l’Estat i d’Europa.
La CUP heu decidit presentar-vos per primera vegada a les eleccions generals, quines són les raons i amb quins eixos aneu al 10N?
Al Consell Polític de març la militància de la CUP va decidir que no ens presentàvem a les generals d’abril. Però després de l’ocorregut en aquests mesos la situació és diferent. No només per la investidura fallida. Hem vist a ERC cedint sense condicions el seu suport al PSOE i advocant per una tornada al diàleg amb l’Estat. O a l’esquerra espanyola rebutjant mullar-se amb tot el tema del 155 enmig de les seves negociacions de govern i sense ser capaç de generar un espai propi enmig de la dialèctica que l’Estat imposa sobre Catalunya de “o amb mi o contra mi”, quelcom cosa que podem entendre que no és senzill. Finalment, la nova onada repressiva, amb les detencions de la gent dels CDR, i el “terrorisme” com a fantasma. Una eina gens nova a l’Estat espanyol per a perseguir la dissidència. En aquest context la militància ha decidit que sí que és pertinent tenir una veu a Madrid i lluitar per un canvi de guió. La decisió ha estat molt ajustada, i els arguments dels qui no eren partidaris de presentar-se continuen sent centrals en la nostra acció política: la institució és desgast, la prioritat és reconstruir el moviment i l’esquerra independentista i cal posar l’accent en l’exercici de sobiranies per a guanyar drets. La campanya seguirà aquests eixos. Tenim molt clar que les institucions són un terreny que no és el dels sectors populars, i l’única manera de ser allà és desenvolupant alhora contrapoder al carrer i construint institucionalitat pròpia del moviment, que exerceixin una contra-hegemonia cultural, econòmica i política.
En cas d’arribar al Congrés us trobareu amb aquesta esquerra espanyola de la qual parlaves, quina relació us plantegeu amb ella?
Ha de quedar clar que les aliances nosaltres les busquem a l’esquerra. A Catalunya en un moment amb ERC i el PDCAT acordem fer el referèndum, però si tenim representació al Congrés nosaltres volem mirar cap a l’esquerra espanyola. Òbviament no parlem del PSOE. Parlem de Podemos, o Anticapitalistas amb qui tenim més en comú perquè plantegen una defensa oberta del dret a decidir, cosa que en el cas de Podemos és més complex. No entenem fer política com enfadar-se o desenfadar-se, nosotos treballarem perquè l’esquerra espanyola trobi un espai en el qual poder defensar juntes el dret d’autodeterminació. Hem de tenir la capacitat, seguint una lògica de la hegemonia gramsciana, que l’agenda política estigui al centre d’on creiem que ha d’estar.
Finalment, el fet que la CUP aparegués en el mapa polític estatal en un moment en què a l’Estat espanyol hi ha també reflexions i crítiques sobre l’esdevenir de l’esquerra nascuda després del 15M, la seva aposta pel co-govern amb el PSOE, les cessions en el programa... La CUP i el vostre discurs en contra d’aquesta segona Transició encapçalada pel PSOE creieu que pot ajudar al fet que s’enforteixi un nucli més a l’esquerra, anticapitalista i obertament anti-règim?
Primer de tot cal tenir en compte que en cas de que la CUP entrem al Congrés -que cal veure si ho aconseguim, la gent ens ha de votar- serà amb una representació humil. Per tant, sabem que la nostra capacitat de bloquejar o tombar majories parlamentàries serà probablement molt poca. D’altra banda, les relacions polítiques amb l’esquerra espanyola sempre han existit, si bé és cert que hem seguit camins diferents. Depèn també de qui. Per exemple, tenim més en comú amb Anticapitalistas, no només pel dret a l’autodeterminació que deia abans, sinó també en la concepció de per a què hem d’estar a les institucions. Amb Podemos hi ha diferències sobre per a què, com i fins a on hem d’estar a les institucions. El mateix aquí, a Catalunya, amb els Comuns. No obstant això, ara Podemos està en reconstitució i amb una situació interna molt complexa que cal veure com acaba. Però per a nosaltres sempre serà una bona notícia que hi hagi una esquerra espanyola forta. Si els va malament és una mala notícia per a la CUP i per a l’esquerra de tot l’Estat. És important que Podemos estigui i jugui, després ja ens barallarem -segur que ens barallarem- sobre per a què.
En termes històrics, estem perdent la batalla contra el patriarcat, el colonialisme i el capitalisme. Hi ha tot un atac a la línia de flotació dels drets laborals, democràtics i polítics. Per això és imprescindible que tota la gent d’esquerres de l’Estat espanyol construeixi moviment, organització i esquerra, a les institucions, al carrer... que les esquerres estiguin. La situació és molt crítica i tenim per davant lluitar contra un Estat que assassina gent al mar, aplica polítiques econòmiques que maten treballadors o que contribueix a un capitalisme patriarcal que està darrere dels feminicidis.
MÉS ESPECIAL ENTREVISTES
|
