|
Des del dilluns la ciutat de Santiago de Xile està sacsejada per massives protestes de joves estudiants que van irrompre a les estacions de metro saltant els molinets per a no pagar el passatge, que va augmentar fa dues setmanes.
Amb el córrer dels dies la protesta es va anar fent cada vegada més popular, i sota la crrida d’una evasió masiva, moltes de les estacions van ser objecte de les protestes estudiantils, que compten amb gran suport de la població.
Des del dijous el Govern de Piñera va desplegar un enorme dispositiu policial amb els carabiners al capdavant que van reprimir als estudiants i van detenir a desenes de manifestants.
La protesta ja es va transformar en crisi política nacional. Aquest divendres va haver-hi crides a la "evasió" massiva (saltar el molinet) protagonitzades per milers de joves i acompanyada per la simpatia de centenars de milers de treballadors. Aquesta rebel·lió, que protagonitza la joventut i expressa un malestar social més profund, va obrir una crisi política al govern i amenaça amb transformar-se en una revolta social.
El govern va respondre criminalitzant i reprimint. Durant la jornada del divendres va militaritzar pràcticament tota la xarxa de metro de Santiago, va reprimir brutalment amb pals, detencions, bombes lacrimògenes i gasos sobre el conjunt de la població. La gerència de metro, davant els enfrontaments, va suspendre des de les 15 hores els serveis de les línies 1, 2 i 6, amb altres llocs tallats. El resultat va ser un divendres de caos total en gairebé tot Santiago.
L’estratègia de repressió amb tancament busca oposar a la població a la protesta protagonitzada per una avantguarda juvenil, principalment d’estudiants secundaris però que s’han anat sumant diversos sectors.
Després d’una reunió d’emergència a La Moneda, la Casa de Govern, el ministre de l’Interior i Seguretat Pública, Andrés Chadwick, va qualificar de fets de "vandalisme" realitzat per "grups organitzats", ocultant la masividad de les protestes espontanees i l’enorme simpatia que tenen en la població.
El Govern va invocar la Llei de Seguretat de l’Estat, que accelera els procediments judicial i incrementa les conseqüències penals dels condemnats. En un discurs provocador, Chadwick va afirmar que "Condemnem aquests actes de violència amb tota energia", i va dir que "a partir del dia d’avui, hem reforçat la presència i dotació de policies per a "protegir l’ordre públic".
Finalment, a la tarda Piñera es va dirigir a la població i va redoblar l’aposta repressiva amb una mesura inèdita des de la fi de la dictadura del general Augusto Pinochet: l’Estat d’Emergència. La població va contestar immediatament amb cacerolazos en diverses ciutats del país. Al tancament de l’edició seguia la repressió amb bales de goma als carrers de Santiago.
Els estudiants reclamen contra l’alça de la tarifa del bitllet que fa dues setmanes va portar el valor a 830 pesos xilens (uns 70 pesos argentins) en horari punta, un dels preus més alts de Llatinoamèrica.
Les protestes troben un gran suport en la població treballadora, que ve sofrint alces en la llum, el bitllet a Santiago i a l’interior, problemes amb l’aigua en el nord, la fèrria oposició del Govern al projecte de reducció de la jornada laboral, a més de la línia fortament repressiva.
La Confederació d’Estudiants de Xile (Confech), va convocar a una paralització nacional per a dilluns que ve en suport a "els actes de desobediència que s’han dut a terme aquests dies". Per part seva, els treballadors portuaris van convocar a una vaga general en rebuig al tarifazo en el metro i per altres demandes populars.
Els joves una altra vegada al capdavant
L’última dècada i mitja va veure almenys dues grans irrupcions de la joventut en l’escena política xilena, que van amenaçar amb sacsejar els fonaments de l’herència pinochetista que encara roman al país.
La primera va ser durant la denominada "Revolució dels pingüins" en 2006 en la qual estudiants de secundària i primària van sortir a barallar per la derogació de la Llei orgànica Constitucional d’Ensenyament (LOCE), que garantia la privatització de l’educació de l’època pinochetista.
La segona va ser durant el 2011, també coneguda com a "Primavera xilena", en la qual milers d’estudiants universitaris van protagonitzar una veritable batalla de mesos per la gratuïtat de l’educació, quelcom al que s’oposa tot l’estáblishment polític i econòmic xilè.
Sense arribar al nivell d’aquests dos processos, la recent crida a realitzar "evasions massives" contra l’augment del metro, mostra que la joventut a Xile es pot tornar a posar al capdavant de demandes que són sentides per tota la població. De fet, en el marc del creixement de la quantitat de treballadors precaris, l’augment de preu de bitllet impacta en grans sectors dels treballadors i treballadores, que en el cas dels que cobren el salari mínim ja estaven destinant almenys 15% del total del sou per a pagar el transport.
És per això que els estudiants secundaris s’han guanyat la simpatia i el suport popular de treballadors, treballadores, dones i joves que ja no toleren més veure com el Govern i els empresaris impulsen diverses mesures que apunten a precaritzar encara més les condicions de vida; alhora que s’oposen fèrriament a reivindicacions bàsiques com és la reducció de la jornada laboral (actualment en discussió a Xile), i responen mitjançant la repressió policial, tal com ha estat denunciat en diversos vídeos on es veuen carabiners i guàrdies del metro colpejant amb bastons a menors d’edat.
Govern de Piñera ha impulsat durant aquests dos anys una potent línia repressiva i criminalitzadora contra la joventut i, en específic, contra les i els secundaris, expressada de manera clara en la política repressiva cap als estudiants de l’Institut Nacional. Però, i malgrat aquesta dura ofensiva, la joventut novament mostra que és un sector clau d’oposició al règim xilè autoritari. Ja ho va demostrar en el 2006 i, posteriorment, en el 2011, obrint una profunda esquerda i qüestionament al règim que fins al dia no avui no aconsegueixen tancar fins al final.
Els companys del Partido de Trabajadores Revolucionarios, que impulsen La Izquierda Diario a Xile, es van pronunciar per la derogació de la Llei de Seguretat de l’Estat i la derrota de l’ofensiva repressiva del Govern, i van exigir que "les principals organitzacions sindicals i estudiantils convoquin a un Atur Nacional de 24 hores amb jornada de mobilització nacional, per a derrotar la repressió i les alces". També es van pronunciar "per la estatiztació del transport públic sota gestió de treballadors i usuaris", per a avançar en una solució de fons a la qüestió i tirar per terra l’herència pinochetista de mercantilització dels serveis públics.
Es podria deslligar un nou ’pingüinazo’?
Ángela Suárez, editora de la Izquierda Diario Xile, contesta a aquesta pregunta: "fins al moment les accions d’evasió i les diverses protestes contra l’alça del passatge tenen aspectes més aviat espontanis, molt progressius i revulsius, que mostren el potencial que hi ha darrere. Tenen com a desafiament transformar-se en accions coordinades que reflecteixin l’articulació de diferents sectors d’estudiants, secundaris i universitaris, a través de coordinadores i assemblees que unifiquin la brega i el descontentament i el canalitzin per mitjà d’un pla de lluita i mobilització amb objectius comuns com, per exemple, lluitar als carrers per un transport estatal i gestionat per treballadors i usuaris, braç a braç al costat d’aquests sectors".
A més assenyala que "Per a avançar en aquest camí no es parteix de zero. Es té l’experiència d’autoorganització i lluita de milers de secundaris que van donar l’exemple en el 2006, durant la coneguda "revolució pingüina", on un segell que va caracteritzar aquesta mobilització va ser justament el factor de l’autoorganització, que es va expressar en la conformació d’assemblees en tots els liceus i col·legis, i en una assemblea nacional d’estudiants secundaris que va unificar les demandes i propòsits. Aquest és un desafiament clau plantejat en aquesta recent, però revulsiva, lluita. Com transformar la brega en coordinació conscient, com una via concreta per a frenar l’alça en els passatges i la usura empresarial; per a lluitar per un sistema de transport estatal i al servei del poble treballador i sectors populars; i per a plantejar-se l’articulació de mobilitzacions als carrers que avancin a qüestionar més profundament al govern de Piñera, unificant-se amb la classe treballadora, les dones i la joventut precaritzada, que avui exigeixen reivindicacions profundes, com la pròpia demanda per la reducció de la jornada laboral".
|
