http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
MOVIMENT ESTUDIANTIL
Com garantim una vaga indefinida sense estudiants autoorganitzats?
Contracorrent
Catalunya

A dues setmanes de la publicació de la sentència i l’inici de les mobilitzacions en resposta a aquesta, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans ha publicat un comunicat on es convoca una vaga indefinida a totes les universitats a partir del dia 29 d’octubre. Necessitem reflexionar cap a on anem i com aconseguirem els nostres objectius.

Ver online

JC Cárdenas/EFE

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans va convocar diumenge passat una vaga indefinida a totes les universitats a partir del dia 29 d’octubre, a la que es sumen altres organitzacions com l’AEP. La vaga, no està tenint gaire seguiment dins les facultats, més enllà de les que es tanquen amb piquets i barricades. I a partir d’aquest dimecres s’hi suma també l’acampada de la plaça Universitat per part de desenes d’estudiants. Una acció que pot fer que es sumin més estudiants.

Però, tot i que el SEPC ha impulsat assemblees obertes la darrera setmana als centres d’estudi, en un intent d’ampliar les bases (i massificar les assemblees i alhora el moviment), sembla ser, que segueixen amb el seu mètode de “tot ve de dalt”.

Et pot interessar: Per què ens mobilitzem milers als carrers i a les assemblees només som desenes?

La convocatòria de vaga ha sorprès a tots els estudiants, tant aquells que no estan organitzats a les seves respectives facultats, com aquells que si que ho estem. L’acampada a plaça Universitat, també. No s’han posat sobre la taula ni la convocatòria ni les demandes per fer-la, donant com a resultat una vaga d’adhesió purament individual sense cap tipus de preparació.

Per una part, es tracta d’una convocàtoria que com deiem, ve des de dalt, des d’algunes organitzacions estudiantils que ho han decidit però que no han transmès aquesta proposta a les assemblees estudiantils per votar-la.

Com es podrà garantir una vaga indefinida -ni més ni menys que una vaga indefinida!- si no aconseguim ser centenars d’estudiants organitzats a cada facultat? No ens podem conformar únicament amb la quantitat d’estudiants que ens mobilitzem a les convocatories que fem, sinó amb la quantitat que organitzem! Aquesta és la força que ha de mantenir i sostenir una vaga indefinida, o qualsevol altra acció que es plantegi, i no el deganat o rectorat.

Per començar, si volem que la joventut participi en una lluita d’aquestes característiques, s’han de proporcionar espais assemblearis, radicalment democràtics on es pugui discutir i debatre el futur del moviment i les nostres demandes com a estudiants. A més, aquests espais han de coordinar-se a través de delegats electes i revocables, per garantir la bona comunicació entre facultats, universitats i entre tota l’extensió del territori català.

Per tal d’augmentar la organització dels alumnes al moviment estudiantil, cal introduir nous mètodes per promoure la participació i enfrontar-nos de forma contundent a aquest escenari d’excepcionalitat històrica. Si garantim assemblees a cada curs i un cos de delegades i delegats electes per les seves classes, que es puguin revocar en qualsevol moment, estem garantint que tot l’alumnat que no pugui assistir a les assemblees s’assabenti de les discussions i decisions d’aquesta. Els delegats i delegades, en representació de l’assemblea, eviten la desinformació a la resta de la facultat. Si no aconseguim que l’estudiant s’autoorganitzi com a tal, i només es fan servir métodes que en la seva forma són molt radicals -com tancar una facultat amb piquets que tant sols són sostinguts per pocs estudiants- però no plantegem cap mesura democràtica per decidir quines accions, quina vaga volem ni quines demandes tenim, es crea una situació d’enfrontament entre estudiants -com hem vist a Dret, SocioEcos i la Pompeu- i ón ens guanya terreny la dreta, com estem veient amb les concentracions antipiquets que convoca ‘S´ha acabat’ sota el lema de “volem anar a classe” o “les classes són de tots”.

El procés de gestació i organització d’una vaga ha de venir des dels estudiants, prèvia discussió a l’assemblea. No podem esperar a que els degans i rectors garanteixin el nostre dret a vaga anul·lant les activitats acadèmiques i d’avaluació per plantejar-nos la mobilització. Considerem que negociar amb les institucions universitàries i aquest tipus de mesures, únicament contribueix a la desmobilització dels estudiants, ja que no es fa visible la necessitat d’organitzar-se per lluitar i garantir una vaga, perque ho cobreix el rectorat suspenent classes.

Altrament, no s’ha plantejat res més a banda de la “mobilització permanent”. No podem plantejar que els dies de vaga la gent es quedi a casa o s’adhereixi individualment a les manifestacions o l’acampada. Això suposa que els estudiant que estiguin d’acord amb les reivindicacions no puguin debatre ni organitzar-se. No obstant, això és reversible, però només, si les assemblees i els espais de debat es treballen millor, fent una difusió efectiva, informant classe per classe, fent que les demandes i la convocatòria de vaga sigui una reivindicació de l’alumnat i estudiantat i no d’un reduït grup de persones. Per exemplificar-ho: els dies de vaga, es poden fer debats oberts a les portes de les facultats perquè la gent no es quedi a casa i assiteixi a les mobilitzacions de forma individual, sinó que pugui aparèixer un actor que, fins ara, ha estat diluït: el moviment estudiantil.

Tanmateix, és essencial fer una crida al conjunt de la comunitat universitària (PDI, PAS i personal no docent) a que participin juntament amb els estudiants als espais de debat i decisió. Com a estudiants, hem de fer pressió als grans sindicats de treballadors i treballadores per tal que la universitat aturi realment tota la seva activitat, i que la vaga estudiantil també serveixi per exigir als sindicats, sobre tot als majoritaris, a que convoquin una altra vaga general.

Des de ContraCorrent, veiem necessari que la joventut desenvolupi un moviment, que pugui decidir sobre les seves pròpies demandes, que sigui la punta de la llança contra la repressió, però que a més a més, tingui la oportunitat de plantejar grans qüestions socials. Hem de treballar per aconseguir espais assemblearis realment democràtics, que no siguin espais per ratificar decisions preses en petit comité, d’aquesta manera la mobilització recaurà en mans de la juventut i no de direccions allunyades del moviment estudiantil, que l’únic que produeixen és la desarticulació i el desgast dels joves, i en última instància, la tornada a la normalitat.

  •  Autoorganització dels i les estudiants!
  •  Vaga estudiantil cap a la vaga general!
  •  Amnistia, llibertat presses polítiques, dret d’autodeterminació i apertura de processos constituents!
  •  
    Esquerra Diari.cat
    Xarxes socials
    / EsDiariCat
    @EsDiariCat
    [email protected]
    http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic