|
Després del desafiament de l’1O, JxCat i més encara Esquerra han tractat de tornar a un impossible estat anterior de les coses. El poder de l’Estat espanyol ho reconeix dia rere dia. No poden suportar que algú qüestioni el seu poder, fins i tot encara que ho faci amb “somriures”. I, per això portem més de dos anys de repressió judicial i policial de l’Estat espanyol contra el poble català. I, això és quelcom que cap opció mínimament democràtica pot ignorar.
Lamentablement, tant la lluita pel 1O com la lluita contra la repressió són sistemàticament defugida pels dos principals partits polítics catalanistes. És obvi, que a nivell discursiu alguna cosa expressen, però no passa d’allí. No hem pogut veure als principals dirigents dels seus partits als carrers, tampoc han denunciat la violenta repressió policial en les manifestacions contra la sentència infame del procés.
Per contra, aquests partits des del Govern català controlen els Mossos d’Esquadra que reprimeixen a la joventut del 14O. Han provocat centenars de ferits, manifestants que han perdut un ull, desenes de presos, etc., en un violent operatiu conjunt amb la Policia Nacional i planificat des de la Conselleria d’Interior català i el Ministeri de l’Interior espanyol.
És possible fer una campanya electoral sense esmentar el “petit detall” de la repressió? Sí, és possible. Gabriel Rufián en els dies en què la joventut resistia al carrer, condemnava la violència en general, mentre la seva Govern reprimia amb el Govern espanyol. Així es podia llegir en el seu twitter "Que després de protagonitzar un dia més les manifestacions més belles, multitudinàries i cíviques de la història de la societat catalana hagi de veure una nit més com li ho carreguen els 300 salvatges de sempre és injust, frustrant i groller. Ho repetim: no ens representen". Va ser acusat de “butifler” en una manifestació per centenars de joves.
Ara pretén rectificar la seva imatge cap a la joventut. Tracta de mostrar la seva cara més amable donant suport a l’acampada dels joves universitaris, en la qual participa activament la joventut d’ERC al costat d’altres col·lectius universitaris. Una acampada que com dèiem s’autoproclama de la joventut del 14O però no condemna la repressió policial del tàndem Govern/Govern central. La campanya d’Esquerra Republicana vol passar de perfil per el “glop amarg” de la setmana en què la joventut va desbordar al processisme.
En el mateix sentit va la campanya electoral de Junts per Catalunya. O s’està als carrers lluitant contra la repressió de l’Estat espanyol, o, com fan Torra i Buch (amb el suport de Puigdemont) s’està amb el mateix Estat que va posar més de 100 anys als presos polítics catalans. I, això ha estat molt clar: el Govern de Torra va agenollar-se davant Grande-Marlaska i Pedro Sánchez.
El vídeo de campanya amb el qual es presenta Laura Borràs al Congrés dels Diputats és un altre exemple de contradicció flagrant. S’escolta la veu de Carles Puigdemont dient que es necessita un “vot d’independència”. No obstant això, va ser Puigdemont qui només va fer una declararació simbòlica de la república catalana (i s’en va anar sense defensar-la) i que va fer l’impossible per a evitar que el poble català surti als carrers a defensar la voluntat del 1O i oposar-se a la repressió del Rei i el xantatge de les empreses que s’anaven de Catalunya.
Però això mateix passa ara. Amb la sentència no sols no va haver-hi una resposta unitària i combativa per totes dues formacions majoritàries. Tot el contrari. Fins i tot, aquesta Assemblea de Càrrecs Electes es va convocar molts dies després d’haver-se publicat la sentència, molts dies després que els joves van decidir no esperar a “aquests dirigents”. Però fins i tot aquesta resposta va ser tan sols una declaració i amb moltíssims límits polítics.
En fi, la campanya política d’Esquerra Republicana i la de Junts per Catalunya és de “oposició a la seva majestat”. Estan fent una campanya política per a aquest 10N digna del processisme. Volen tornar als anys en què deien que feien estructures d’estat, però anaven "de farol". Volen tornar als anys de Jordi Pujol, del seu capitalisme d’ “amiguetes” amb el qual finançaven a moltes empreses que es beneficiaven del saqueig del pressupost polític.
L’estratègia processista ha estat desbordada per un sector de la joventut en aquesta setmana calenta de l’octubre català. Aquest és el camí, per a sortir de l’atzucac al qual ens porten JxCat i ERC i ens han portat a l’octubre de 2017. I, per això la campanya del Corrent de Treballadors i Treballadores Revolucionaris és de suport a la lluita del poble català, cridant a un vot crític a la CUP a Catalunya i un vot nul en la resta de l’Estat.
Defensar el dret democràtic del poble català a decidir el seu futur, a autodeterminarse, contra el Règim opressiu del 78, és defensar els drets democràtics dels treballadors i tots els poblo. La sentència del Suprem diu que el 20S i el 1O han estat sedicions violentes. D’aquesta manera qualsevol manifestació pacífica podrà ser tractada així. Com ara està passant amb les preses del 23S i els d’octubre. El Règim ens mostra les seves dents.
Perquè, al cap i a la fi, perquè els treballadors i els pobles poden avançar a resoldre els problemes democràtics i socials cal donar suport al poble català fins a torçar-li el braç al Règim del 78 i derrotar-li.
|
