http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
CONFORMACIÓ GOVERN
Com governar Espanya sense tenir en compte a Catalunya?
Guillermo Ferrari
Barcelona | @LLegui1968

La formació d’un govern ferm i sòlid per a un període que estarà ple de desafiaments sembla un impossible. Governar Espanya sense Catalunya sembla un impossible.

Ver online

Fa poques setmanes Pedro Sánchez decidia tornar a convocar eleccions davant els problemes de formar un govern de coalició amb Unidas Podemos i comptar amb el suport d’Esquerra Republicana. Sánchez tractava d’agafar el son en el seu nou matalàs de la Moncloa, però es despertava una vegada i una altra cridant “els pressupostos”. I recordava com en els seus malsons se succeïen les reunions de gabinets amb un díscol Podemos.

El malson es va fer realitat, encara que amb importants variacions. El líder d’Unidas Podemos ha cedit en tot el programa amb la condició d’aconseguir alguns llocs en la reunió dels divendres. Sembla que Pablo Iglesias ja ha pres “el cel per assalt”: té un bon xalet, fills, tres gossos i serà vice-president. Té un bon cadenat a la porta del seu palauet; mentre la joventut sofreix una precarietat sense precedents.

Les generalitats enunciades des del punt de vista social en el preacord, es desdibuixen enfront del respecte de l’equilibri pressupostari exigit per la Troica i acordat amb els organismes europeus.

Un aspecte delicat d’aquest programa de preacord de govern, de dubtosa qualitat democràtica, és la part referida a Catalunya. En el mateix s’expliquen algunes generalitats sobre Catalunya. Es parla de “diàleg”, de “convivència” sempre entre catalans i, per descomptat dins de l’estret marc constitucional. L’acord entre el PSOE i Unidas Podemos cerca un “diàleg” de repressió policial i judicial, mitjançant els ostatges polítics que són els presos polítics, etc. Podríem dir que Unidas Podemos s’ha fet un bany de “calç viva”.

I Catalunya quan?

Però l’altra part del malson sembla que també es pot fer realitat. La suma dels escons per a fer realitat un Govern de Sánchez i Iglesias, es fa més aviat impossible sense aconseguir el suport d’Esquerra Republicana (ja sigui per activa o per passiva). Sánchez va sumant escó per escó, com milions de famílies fem per ajuntar les monedes a final de mes, i és possible que li passi el mateix que a aquestes, que no ho aconsegueixi.

No obstant això, els líders d’Esquerra Republicana ja han dit durant el primer intent d’investidura post 28A, que donarien suport a l’acord PSOE-UP. I, per si hi havia dubtes, el vice-president del Govern català, Pere Aragonés, ha sortit al pas per a aclarir que ofereix la seva abstenció si el Govern espanyol torna als 21 punts de Pedralbes. Amb ofertes així, igual Pedro Sánchez pot dormir millor. Prova d’això ha estat l’abstenció d’Esquerra perquè en el consistori barceloní, l’aliança dels Comuns i el PSC puguin començar a tramitar els pressupostos municipals.

Aragonés va plantejar que l’objectiu de la seva formació política era aconseguir un “compromís de crear una taula de negociació i diàleg entre iguals”. Quelcom almenys curiós, què vol dir “iguals”? Quan l’Estat espanyol et posa dirigents polítics presos per 100 anys, àmplia la llista d’ostatges amb els set del 23S, més esl que van enfrontar la sentència i la repressió dels Mossos, o amb un Sánchez que no permet el lliure debat al Parlament i tornarà a posar la convocatòria de referèndum en el codi penal, etc. i etc. i etc. Hi ha alguns que són “menys iguals que d’altres”.

Realment és molt estrany que això de “iguals” ho digui Esquerra, quan Junqueras té 13 anys de presó. No obstant això, el diàleg és important. Però, de què poden dialogar amb el Govern espanyol? Sánchez, Rajoy, Calvo, el finat Rivera i Casado han dit per activa, passiva, somiant, borratxos i de qualsevol manera que no permetran un referèndum d’autodeterminació. Fins i tot, sabent que el 70-80% dels catalans volen votar.

El líder republicà ha aclarit que “estarem a favor d’una sortida política i democràtica”. Deixant clar que vol “dialogar”. Encara que també explica que “els correspon a ells la iniciativa. Sense això, no ens podem moure”. Amb això Aragonés reconeix cert canvi en la situació política perquè la joventut va sortir a lluitar als carrers i, també reconeix que pagarà el cost per aquest diàleg amb Sánchez. Cert, tant a uns com a altres els uneix la por dels carrers.

Esquerra Republicana necessita un acord amb Sánchez per a poder fer efectiva la seva estratègia de negociació d’acords favorables a les empreses catalanes. L’estratègia que durant 23 anys va dur a terme Jordi Pujol per a anar guanyant espais de poder dins del Règim del 78. I Pedro Sánchez els necessita per a aconseguir certa estabilitat política, aprovar pressupostos i dirigir la nau espanyola per les tempestes econòmiques que se’ns acosten. El que no queda clar és sobre que poden dialogar i cedir totes dues parts, en el marc de la situació política actual.

No obstant això, aquest acord xoca amb la voluntat política de dos actors importants. D’una banda, la part més cavernícola del Règim del 78. En primer lloc el Poder judicial i la Monarquia. I en segon, el difícil equilibri dins de la dreta, amb el ascens de la formació d’ultra dreta de Vox. Però també hi ha un altre actor que és la joventut i l’esquerra independentista. En la mesura en què aquesta reorganitzi l’avantguarda de manera independent del “processisme” per a ampliar la base entre els treballadors, aquests podran jugar un paper autònom en la lluita de classes i de carrers.

ERC fa una crítica parcial a la visió del PSOE sobre Catalunya quan assenyala en el punt 9 del citat preacord que hi ha un problema de convivència a Catalunya. “Això no és un problema entre catalans, com si hi hagués dues comunitats enfrontades a Catalunya”. Sánchez vol evitar el diàleg “entre iguals” i limitar-lo a un acord entre ERC-PSC. Però és que això ho sosté Pedro Sánchez des de fa mesos.

L’objectiu de Pedro Sánchez i el PSOE consisteix a governar Espanya, a favor de l’Ibex 35. I, per a això tracta d’evitar l’acord amb forces catalanes, però no li queda una altra opció, tret que hi hagi un gairebé impossible canvi radical del PP. Una vegada més es fa impossible governar a Espanya, sense tenir en compte què és el que passa a Catalunya.

Serà possible fer efectiu el primer govern de coalició a l’Estat espanyol? No se sap. Però queda clar que un govern així, no es planteja les mesures necessàries per a resoldre la precarietat i l’atur de la joventut, les dones i la resta dels treballadors. Així com tampoc el dret democràtic dels pobles a l’autodeterminació. Per contra, es planteja aconseguir la famosa “seguretat jurídica” per al gran empresariat i mantenir la unitat d’Espanya contra la voluntat dels seus pobles.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic