|
El projecte, que porta el segell del conseller d’Economia de la Generalitat, Pere Aragonès, està a punt de ser tramitada i aprovada pel Parlament de Catalunya amb l’aval de totes les formacions de l’arc parlamentari, a excepció de la CUP i Catalunya en Comú.
Aquesta Llei que pretén regularitzar la mercantilització dels serveis públics, serà aprovada amb l’objectiu d’impulsar un marc més concret per a l’externalització dels serveis per part de les empreses privades.
Això, en la pràctica facilitarà, encara més, multiplicar els beneficis dels grans empresaris i potents multinacionals que ja vénen des de fa anys posant les seves urpes sobre els serveis públics més essencials a costa d’empitjorar la qualitat dels mateixos, a més d’aprofundir en una precarietat laboral que, alhora, ve sent la principal palanca per a la recuperació econòmica de l’Estat espanyol durant aquests últims anys.
Així ho ve denunciant i combatent la Plataforma Aturem la Llei Aragonès. Una plataforma de la qual formen part més d’un centenar de col·lectius socials, al costat de diferents organitzacions polítiques i sindicals, i que porta mesos mobilitzant-se amb l’objectiu d’aturar la tramitació de la llei i que s’aprovi al Parlament.
Amb la regularització administrativa de les privatitzacions per part del Govern de la Generalitat, serveis com l’educació, la sanitat o els treballs de cures cap als sectors més necessitats es veuran reduïts en mans dels interessos capitalistes, repercutint en les necessitats bàsiques dels usuaris.
No obstant això, com diem, les externalitzacions dels serveis públics, així com l’empitjorament de la seva qualitat i l’aprofundiment d’una precarietat laboral cada vegada més accentuada, ve de lluny. Des de l’inici de la crisi econòmica, allà pel 2008, les privatitzacions dels serveis públics han sigut font dels majors atacs, al costat de les retallades i les reformes laborals cap a la classe treballadora i la resta de sectors populars a tot l’Estat espanyol.
Amb els ajustaments econòmics, a Catalunya el pressupost del Departament de Salut va passar de 9.700 a 8.200 milions en tan sols tres anys. No obstant això, en el mateix període, el grup privat IDC va passar a rebre més de 127 milions de les arques públiques, tan sols per posar un exemple de l’impuls que vénen rebent les empreses privades en àmbits públics com la sanitat.
Pel que fa a l’educació, el 2015 la CUP ja denunciava el tancament de línies de P3 d’escoles públiques en diferents municipis catalans, tot això en favor del manteniment dels concerts educatius de la Generalitat amb nombrosos centres privats.
Com a paradigma d’aquesta relació entre allò públic i privat ens topem amb l’Opus Dei. Aquell mateix any, la CUP denunciava que "les escoles de l’Opus Dei, que segreguen per qüestió de gènere han rebut de 2010 a 2014 100 milions d’euros i ara es renoven aquests concerts, tot i que el Tribunal Suprem prohibeix a la Generalitat subvencionar a aquests centres".
Tan sols dos exemples, però que serveixen per a il·lustrar com la Generalitat porta anys amb una línia de pauperització de l’ens pública a costa d’afavorir a les empreses privades. La Llei Aragonès, en aquest sentit, no només mantindrà aquesta política, sinó que obrirà les portes de bat a bat per a la normalització de les privatitzacions dels serveis més bàsics.
Com dèiem, només la CUP -formació que impulsa també la Plataforma Aturem la Llei Aragonès- i Catalunya en comú, han rebutjat aquesta llei i s’oposen a la seva aprovació al Parlament.
No obstant això, els Comuns tenen raons de pes -o més aviat electorals- per no situar-se a favor d’una llei anti-social i que minvarà els serveis públics a força de privatitzacions i precarietat, com van fer en un primer moment.
I és que, per la seva banda, els Comuns vénen mantenint i aprofundint la mateixa política privatitzadora en els ajuntaments on han governat o governen, amb Barcelona en Comú i Ada Colau al capdavant.
A meitat del seu primer mandat municipal, Ada Colau i el seu equip lamentaven que la remunicipalització d’un dels serveis més essencials com l’assistència a domicili era "impossible amb el marc legal actual".
L’"alternativa" no va ser altra que la renovació de la concessió del servei a Accent Social, empresa de la qual el seu propietari és, ni més ni menys que Florentino Pérez, president també d’ACS, una de les empreses punteres de l’IBEX 35, permetent així que se seguissin generant beneficis milionaris a costa dels serveis més essencials i la més absoluta precarietat laboral. Tot això, a més, al costat d’un gran nombre de serveis públics que, lluny de ser remunicipalitzats, com deien en el seu programa electoral de 2015, han seguit sota gestió privada.
Sens dubte, en els governs municipals, les institucions amb major gestió pública, és on més s’ha vist fins ara la política de genuflexió dels "ajuntaments del canvi" davant els interessos dels grans capitalistes.
Davant els aires d’una nova recessió en el panorama internacional, la Llei Aragonès és també un punt de partida per aprofundir en una major precarietat laboral i que les crisis futures les segueixin pagant els mateixos de sempre, la classe treballadora, i especialment els sectors més desprotegits com les dones, la joventut i els i les immigrants.
Front la imminència de l’aprovació de la Llei Aragonès que no només mantindrà la precarietat laboral, sinó que la agreujarà i l’expandirà cap a múltiples sectors, fins ara impensables, la plataforma Aturem la Llei Aragonès defensa en el seu manifest uns "serveis públics de qualitat, de titularitat, gestió i provisió 100% pública, amb la participació activa d’usuaris/es i treballadors/es, com a garantia dels drets universals i com a principal motor de l’economia".
Masivitzar aquest moviment entre tots els sectors per imposar mesures com la internalització dels serveis públics que avui ja estan en mans de grans empreses privades, sense cap acomiadament i sota gestió dels propis treballadors, és el primer pas per començar a posar els fonaments per a garantir de conjunt la gestió pública i atacar conseqüentment el greu problema de la precarietat laboral i la desocupació.
|
