http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
ENTREVISTA A ANASSE KAZIB
“Els espanta que expliqui fins a l’últim treballador que estem tots en el mateix infern capitalista”
EsquerraDiari.cat

A continuació presentem l’entrevista completa realitzada per Lynda Zerouk a la publicació Arrêt sud Images, especialitzada en crítica dels mitjans de comunicació, on Anasse Kazib fa un repàs per la seva història personal i la seva militància, així com una crítica als mitjans francesos i explica la seva intervenció en ells i les polèmiques que ve generant.

Ver online

Treballador ferroviari sindicalitzat a SUD-Rail, marxista i columnista del programa Grans Gueules (Grans Boques) a l’emissora RMC, Anasse Kazib multiplica les seves destacades intervencions tant en els piquets com en els televisors. Polemista loquaç i sense filtres, critica a CNews com a France Inter, però explica que no hem d’“abandonar l’espai dels mitjans” a risc de deixar que les elits es parlin entre si.

Del megàfon al micròfon, hi ha un sol pas. Almenys això és el que un podria creure en veure el recorregut d’Anasse Kazib. Aquest ferroviari de 32 anys va passar de ser un sindicalista de SUD Rail molt actiu en el seu terreny a ser un convidat habitual en els platós de la televisió. Diverses vegades a LCI i CNews, un dia a Balanç Ton Post, una vegada a RT... però és sobretot a RMC on els oients escolten les seves intervencions sobre temes molt variats, des de la reforma ferroviària fins a la de les pensions; una controvèrsia sobre el vel, els musulmans, el CICE [una llei d’incentiu fiscal per a les empreses, NdT] o el clima. No obstant això, encara no era aquest columnista destacat de Grans Gueules (GG) de RMC quan [la revista cultural] Els Inrocks (Els inrockuptibles) va esbossar, a l’abril de 2018, el retrat “del treballador ferroviari i activista de SUD Rail i de l’NPA”, “més roig que el vermell”. En aquest moment, aquell pare de família, un controlador del trànsit en el Sistema Nacional Ferroviari Francès (SNCF) Paris-Nord, igual que el seu pare i encara avui la seva esposa i la seva pròpia germana ferroviària, era conegut per la seva qualitat com a “pilar de la vaga” de la Gare du Nord [Estació del Nord, NdT] contra la reforma que preveu l’obertura de la SNCF a la competència.

“Proletaris, burgesos, lluita de classes…” es colen en el debat

Un mes després d’aquesta publicació, al maig de 2018, va realitzar el seu primer assaig en la transmissió del programa televisiu Grans Gueules. En plena polèmica després de les paraules del diputat dels Republicans [centredreta francesa, NdT], Jean-Luc Reitzer, qui assenyalava que els legisladors cobraven poc, Anasse Kazib va interpel·lar al columnista Charles Consigny: “Per a algú que vigila als ferroviaris a la sortida del treball, jo et veig molt complaent amb els parlamentaris”. Tota la seva intervenció, per a qui encara era només un novençà, li va valer elogiosos comentaris de la productora del programa i els seus dos presentadors Alain Marshall i Olivier Truchot, tal com va explicar Anasse a Arrêt sud Images. Això va marcar el començament d’una col·laboració com a columnista, a raó de tres vegades per mes, alternant amb el seu treball com a ferroviari i el carrer que no abandona, combinat al calor de la conjuntura /actualitat i, per tant repercussió mediàtica.

És aquest columnista i activista acostumat als platós televisius amb “velocitat de metralladora” i “veu que satura” qui va obtenir el favor d’un brillant retrat a Le Parisien el passat 3 de gener de 2019, presentant-lo amb els aspectes que ell desitja posar per davant: el d’un militant “marxista revolucionari” que col·loca en el centre dels debats la “misèria” i “el destí de les generacions futures”, parlant també de la “radicalitat” que li agrada dels armilles grogues, o recordant en passar la seva amistat amb un dels líders del moviment, Jérôme Rodriguez. Les seves intervencions televisives es recolzen deliberadament en un vocabulari marxista que gairebé va desaparèixer de les ones radials i de la televisió: “Lluita de classes”, “proletari”, “burgesia”, etc.

“Terrorisme verbal”

El present retrat arriba uns dies després d’un acalorat debat entre Anasse Kazib i la regidora que respon a LREM La República En marcha, partit fundat per Emannuel Macron, Fadila Mehal. El 29 de desembre, convidat a discutir sobre la reforma de les pensions a CNews, Anasse Kazib interromp a la funcionària electa i li diu que està lliurant informació “falsa” sobre les contribucions (pensions). Després la interromp i ella li respon que “això és terrorisme verbal”. Kazib abandona el set de televisió.

El vídeo es torna viral i el debat és replicat per alguns mitjans com RT, Sputnik, Le Parisien. Kazib torna després sobre aquest episodi a través d’un llarg fil i dos vídeos publicats a Twitter. "Dic 2 paraules: CICE, ISF... i haig de respondre a 4 persones al mateix temps, ells volen que tanquem la boca, un treballador només ha de parlar sobre merguez (salsitxa típica del nord d’Àfrica, NdT) i fons de vaga; la política és per als enarques (graduats universitaris de l’Escola Nacional d’Administració, NdT)", escriu, assenyalant, a més, que ell no la va interrompre. També acusa (veure el vídeo a continuació) a Dominique de Montvalon, columnista present en el set i ex editor en cap de Le Journal De Dimanche (JDD) pel seu “menyspreu de classe”.

“Acusar-me de terrorisme verbal és molt greu, però mentre tots (els mitjans) es van enfocar en aquest atac, just abans Fadila Mehal m’havia dit una cosa pitjor que això”, va assenyalar Kazib a ASI (Arrêt sud Images). Ella va dir: ‘No intervinguis en el debat’”. Per a Kazib, això és precisament el que busquen les elits. “Volen debatre únicament amb inútils, però jo estic en el set i estic destruint en viu el discurs que Mehal ha previst per a les eleccions”.

“L’extrema dreta, el pitjor enemic del món obrer”

No hi ha dubte, per tant, que aquest encarregat del pati de maniobres de Le Bourget (93) [lloc on treballa Anasse, NdT] abandonés l’espai dels mitjans. En aquesta entrevista a Arrêt sud Images, ofereix una crítica sense filtre dels mitjans de comunicació, aquells en els quals encara accepta intervenir i aquells als quals ha rebutjat, constantment navegant entre els rols del columnista i l’activista sindical i polític. Convençut que cadascuna de les seves intervencions “pertorba” a la dreta i especialment a l’extrema dreta, el pitjor enemic, segons ell, del “món laboral”. També conta la història darrere d’escena de Grans Gueules, un programa que sembla fet a mesura per a aquest comentarista loquaç i sense filtres.

ASI: Quina és la teva experiència, com vas arribar a SNCF (Sistema Nacional Ferroviari de França)?

Anasse Kazib: Res em va predestinar a unir-me a la SNCF, ni tan sols que el meu pare hi haugés treballat, ni que vaig arribar com a treballador marroquí i des dels 18 anys, vaig començar a tenir treballs temporals aquí. Bàsicament, tinc un títol com a Tècnic col·laborador d’arquitecte, l’equivalent a un batxillerat tècnic; després vaig guanyar un concurs per a ingressar a l’Escola Professional d’Arts Gràfiques a Ivry. Però la falta de diners -el material d’estudi és costós- i l’avorriment, em van fer interrompre els estudis de segon any. Després vaig treballar durant tres anys com a aprenent en l’àmbit dels laboratoris d’anàlisis de sang, abans de convertir-me en un controlador de trànsit a SNCF.

ASI: I què et va impulsar a unir-te a SUD Rail des del principi?

Anasse Kazib: Molt ràpidament, la gerència busca reassignar-me a Amiens, quelcom que no em convé, especialment perquè la meva esposa està embarassada i treballa prop de casa. M’oposo tres vegades i entenc molt ràpidament que no volen que obri la boca. Tinc la sensació que busquen acomiadar-me. Però tot canvia quan em trobo amb un delegat de SUD Rail, li explico el meu problema i tan aviat com els membres del sindicat intervenen davant la meva situació, la gerència canvia de to amb mi i admet el meu rebuig al trasllat. Llavors entenc el pes que pot tenir un sindicat per a fer valer els teus drets. Però al principi, en 2013, només m’afilio a SUD Rail en agraïment per la seva intervenció. El veritable clic vindrà amb la reforma ferroviària de 2015 i la llei laboral coneguda com El Khomri, sota la presidència d’Hollande. Havia votat a Hollande per primera vegada i em vaig dir que no! La política, no hi ha elecció entre votar per burgesos d’esquerra o de dreta.

ASI: Llavors vas decidir anar més enllà en el teu compromís?

Anasse Kazib: Sí, em postulo per a un càrrec i al novembre de 2015, vaig ser triat per a Sud Rail. Avui, el 50% dels agents en el meu sector estan sindicalitzats amb Sud Rail. En 2017 iniciem una vaga “per degoteig” de gener a maig, prorrogable per 32 dies, i només per les accions del mes de maig, abans de signar un acord de fi de conflicte, guanyem ofertes de treball, un bonus de 1000 euros per als agents per a l’any 2017, creacions de treball i una millor gestió.

ASI: També està col·laborant en el lloc d’informació de l’extrema ^Révolution Permanent (NPA) llançat al juny de 2015, nom triat amb referència a la consigna de Karl Marx.

Anasse Kazib: Sí, perquè sempre vaig saber que el sindicalisme no era suficient. En 2017, quan es va organitzar una vaga a Le Bourget, cap mitjà va parlar d’ella, excepte Révolution Permanent [part de la Xarxa Internacional de La Izquierda Diario, NdT]. Un dia va venir un periodista de Le parisiene i ens va preguntar quin era l’impacte de la vaga en els viatgers i li vam dir “cap” perquè és una vaga en el transport de mercaderies. Llavors, va tancar el seu quadern. No li va semblar útil saber més. Es va acontentar amb escriure una breu referència (que ASI va trobar aquí).

ASI: Com va sorgir la col·laboració amb aquest lloc?

Anasse Kazib: Durant el procés de Nuit Debout i en les manifestacions, vaig conèixer a bastants companys del món obrer. A força de creuar-me amb els col·laboradors de Révolution Permanent, començo a parlar-lis del meu interès en els mitjans i el marxisme. Jo, que no llegia molts llibres, a part dels obligatoris a l’escola, estava impressionat per les obres de Marx com El Capital, i les de León Trotsky o Antonio Gramsci. Després em van oferir escriure per al lloc. Així és que escric articles, editorials i hem tingut reunions des de finals de 2017. Per a mi, Révolution Permanent és fer política de la realitat, des de baix i no política de l’ENA [de les elits, NDT].

ASI: poc després, al maig de 2018, et vas convertir en columnista del programa Grans Gueules de RMC. Com vas de l’un a l’altre, entre aquests dos extrems?

Anasse Kazib: Vaig conèixer a Grans Gueules gràcies al meu supervisor quan treballava com a aprenent per a laboratoris d’anàlisis de sang. Ell no escoltava més que això i jo vaig quedar realment enganxat. De sobte em trobava fent els meus recorreguts connectats al programa i seguia totes les edicions fins al final del meu servei. El que més m’agrada és la diversitat del programa i els convidats. Futbol, política, temàtiques socials, o també el “Lahaie, l’amor i tú” (programa radial francès conduït per l’actriu i animadora Brigitte Lahaie que aborda temes sobre sexualitat i vincles amorosos, NdT), tot això em va agradar. Hi ha total llibertat, parlem sense filtre. Llavors, quan em van oferir intervenir regularment com a columnista, vaig acceptar.

ASI: I com et van descobrir?

Anasse Kazib: Com a oient, solia fer trucades telefòniques a la transmissió en viu de Bourdin a BFM / RMC i quan tu fas una bona intervenció, la producció manté el teu número de telèfon perquè puguis parlar sobre altres temes. Al maig de 2018, la programadora i coproductora del programa, Anaïs Sinsz, em va dir: “Tens ganes de venir als GG per a parlar sobre la teva carrera, el treball d’un ferroviari en el marc de la setmana de protesta ‘Salvem el servei públic ferroviari’?” Accepto, però em situo en defensa la vaga dels treballadors ferroviaris. Després del xou, Anaïs em va dir “has estat fantàstic, pots parlar sobre altres temes actuals?”. Llavors em va donar una oportunitat (en el programa) amb Charles Consigny, jo mai ho havia fet abans. I allí és quan rebo molts compliments, fins i tot dels amfitrions Truchot, Marshall, que em van dir que se’m veia molt còmode. Jo encarnava al treballador, pare, jove de la classe treballadora, musulmà, involucrat en la vida sindical i associativa. Els altres, en general, provenen tots del mateix motlle.

ASI: Precisament, no tens por de quedar tancat en aquest paper, una espècie d’aval, en un programa que s’apodera de les controvèrsies sobre l’Islam i les barriades de la classe treballadora?

Anasse Kazib: No. Amb o sense mi, és un programa molt seguit, amb molta audiència. No necessiten un aval meu per a existir. No conec cap programa amb una audiència equivalent, on la gent parla sobre la dictadura del proletariat, la lluita de classes, l’evasió fiscal. Però també d’ecologia. Com quan Pascal Canfin (ex diputat Verd al Parlament Europeu ara LREM) va aparèixer en el set i li vaig dir que era un xerraire d’ecologia. O quan “li vaig posar els punts” a l’animador televisiu de France 2, Patrick Sébastien que va criticar en el seu llibre el fenomen #BalanceTonPorc (similar al #MeToo estatunidenc, NdT). Al final, vaig intervenir rares vegades sobre el vel o l’Islam, i ho he fet molt més respecte als armilles grogues, per exemple.

ASI: els GG et van convidar recentment a parlar sobre l’Islam després de declarar, durant una marxa contra la islamofòbia el 10 de novembre, que “l’SNCF havia acomiadat a agents que s’havien negat a encaixar la mà de les dones”. (Un agent va ser acomiadat per diverses raons, no sols això, com assenyala Check News).

Anasse Kazib: Sí, és cert, el programa em va convidar a parlar sobre el tema, i vaig acceptar perquè va permetre aclarir els meus comentaris que [fets en el marc d’una acció de carrer, NdT] van ser maldestres i precipitats. L’extrema dreta va aprofitar l’oportunitat per a atacar-me. Valeurs Actuelles primer i després L’ Incorrect van escriure un article titulat “Cap a la salafització del sindicalisme francès”.

“Si mengés de la mà de la burgesia, podria haver estat de la Legió d’Honor”

ASI: Aquestes acusacions de “terrorisme verbal” seguides dels articles de Valeurs Actuelles i L’Incorrect indiquen una tensió en les interaccions amb els teus interlocutors, com t’ho expliques?

Anasse Kazib: M’adono que amb altres membres del sindicat, la manera de discutir és diferent. Enfront de mi, hi ha molt de nerviosisme, constantment em demanen que deixi de cridar, critiquen el to de la meva veu i sempre dubten del que dic, a causa dels meus orígens socials i la meva filiació religiosa. Permanentment busquen en mi “el radical”. Mai diuen que Martínez (secretari general de la CGT) és un “fonamentalista catòlic”. Jo sóc “salafista” per a L’incorrect. Però bàsicament, allò que aquestes persones odien més és a l’extrema esquerra; la religió és només una màscara per a distreure. Si jo mengés de mans de la burgesia, podria haver estat de la Legió d’Honor. L’esquerra paralitza a la burgesia. El que els espanta és el que jo li explico fins a l’últim peó rural, a qualsevol treballador i és que al final estem tots en el mateix infern capitalista. Nosaltres (l’esquerra) hem tornat a posar la solidaritat i a la classe treballadora en el centre de l’escena, i això és el que els pertorba.

ASI: En aquestes condicions, tens la sensació que les seves paraules són audibles en aquests debats televisats?

Anasse Kazib: Per descomptat. Quan li dius a la gent que no és Kader [ex futbolista togolès radicat a França, NdT] qui va tancar Whirlpool, no és Samira [jove líbia de 10 anys que va fugir del seu país per a evitar l’ablació de clítoris, i l’Estat Francès pretenia expulsar del país, NdT] qui va lliurar la Legió d’Honor a BlackRock, fins al més ximple ho entén. Mira com els armilles grogues han afeblit les posicions de l’extrema dreta. Avui el Rassemblement National (RN) [agrupament de l’extrema dreta, NdT] defensa la nostra vaga per a lliurar la seva batalla política. Però jo vaig dir que no aniré a un programa si hi ha alguna personalitat de l’extrema dreta, perquè no vull passar per alguna mena d’aliat per a ells. No hi ha pitjor enemic, anti-treballador i anti-ecològic que el RN.

ASI: Com pots dir amb certesa que ets audible?

Anasse Kazib: Els vaguistes estan guanyant la batalla per l’opinió pública, més, fins i tot, que la vaga. Mira l’última enquesta d’Odoxa (per a Le Figaro i Franceinfo). Més del 60% de les persones donen suport a la vaga. Ens agradi o no, la gent mira televisió. Vas a bars, kebabs, CNews i BFM estan i la gent mira. Ja sigui que pertanyin a Drahi o Arnault [empresaris milionaris directors d’aquests mitjans, NdT], no podem ignorar això. O els deixem a ells dir generalitats, o entrem al debat. Tot està disposat perquè la gent no tingui temps de pensar en política. Abandonar l’espai dels mitjans i deixar-los discutir entre ells, seria el millor regal que podríem fer-li a les elits.

ASI: Això significa que vas a tots els programes?

Anasse Kazib: No, una vegada vaig ser al set de Pascal Praud a CNews en 2018, i vaig dir que seria l’última vegada. No m’agrada aquest personatge condescendent. Si les teves paraules li desagraden, es torna paternalista. La producció silència els micròfons i canvia l’angle de la càmera. Hi ha moments on vaig parlar i el micròfon no estava “encès”, vaig pensar que estava parlant però en realitat no vaig intervenir. A més, només conviden a activistes ultra polítics com Elisabeth Levy.

ASI: Quina és la seva opinió sobre els mitjans en general?

Anasse Kazib: m’adono que hi ha molts programes en els quals no es pot dir tot. A les Grans Gueules, tinc total llibertat. Mai hi ha un informe abans o després de la transmissió. En això, el programa és bastant únic, s’expressen posicions divergents, fins i tot les dels barris populars i de la classe treballadora. Les cadenes de servei públic com France Inter mai em conviden, ni tampoc a persones com jo. No obstant això, existeix l’espectacle C dans l’ Air a France 5 que aprecio especialment. No aquell presentat per Yves Calvi, que col·loco al mateix nivell que Pascal Praud, sinó el conduït per Caroline Roux i Axel de Tarlé. Els amfitrions encoratgen als convidats a lliurar anàlisis documentades, de manera que fins i tot un escriptor editorial com Bruno Jeudy és completament diferent quan intervé en el set de BFMTV, on és més tímid, que a France 5.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
info@izquierdadiario.es
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic