http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
PRESSUPOSTOS
ERC i Comuns pacten uns pressupostos vernissats de progressisme per a la Generalitat
Ivan Vela
Barcelona | @Ivan_Borvba

Republicans i comuns pacten uns pressupostos vernissats de progressisme per a Catalunya i Barcelona, que en les grans matèries com la Sanitat o l’Educació no recuperen ni tan sols inversions precrisis.

Ver online

Una relació en tres nivells que es sincronitza com la maquinària d’un rellotge. A la Moncloa, a la Generalitat i a Barcelona, ERC i Comuns (o Podemos) van rubricant acords que busquen imposar una normalització institucional, especialment en el cas català, més enllà dels presos polítics i milers de represaliats.

Tal és així, que el pacte signat aquest dilluns entre republicans i comuns suposa que Catalunya deixarà de comptar amb uns pressupostos prorrogats des del 2017, és a dir, des de l’aplicació del 155.

Durant el matí l’acord ha quedat segellat per Pere Aragonès, vicepresident del Govern, la consellera de Presidència Meritxell Budó i per Jéssica Albiach, presidenta dels comuns en el parlament.

Els comptes hauran de ser aprovats en el Consell Executiu que se celebrarà probablement el 27 o el 29 de gener. El Govern presentarà llavors els pressupostos setmanes després al Parlament perquè primer siguin tramitats. No serà fins a final de març que quedin completament aprovats.

El text pressupostari ha estat enarborat per totes dues formacions com uns comptes que obren “una nova etapa progressista”, ha qualificat Albiach. La reforma fiscal, amb pujades percentuals de la recaptació en trams de renda alta i la pujada en gairebé 1.000 per als trams de renda exempta. Això sumat a l’augment d’inversió en despesa pública, dibuixen uns pressupostos que semblessin donar resposta a la greu situació de retallades, i la consegüent precarietat, en els serveis públics.

No obstant això una anàlisi comparativa amb anys anteriors ens mostra com en els grans eixos, la inversió destinada no arriba, ni tan sols, a anys precrsis, on la inversió en serveis públics o educació estaven ja en aquell moment lluny de la mitjana europea.

Quant a l’apartat fiscal, S’incrementa el mínim exempt dels 5.550 a 6.105 euros per als contribuents que ingressin un màxim de 12.450 euros. Per a compensar la pèrdua recaptatòria que suposarà, es pujaran dos punts percentuals a les rendes superiors als 90.000 euros, 23,5%, arribant fins al 24,5%, per a les rendes superiors als 120.000 euros. No obstant això, les rendes superiors als 175.000 mantenen sense modificació el tipus del 25,5%. Aquest pla implicaria una pujada d’impostos de 543 milions d’euros.

Això, partint que Catalunya té un de les tipus més alts d’IRPF entre les comunitats autònomes per a les rendes més baixes, el tram entre els 12.000 i 30.000 euros. Quelcom que està lluny en aquest cas en les rendes més altes. Fins i tot amb l’aplicació d’aquest preacord les rendes més baixes continuaran pagant més que en la resta de les comunitats i no queda clar que l’augment en la recaptació signifiqui un augment en la despesa social.

Ara bé, què va de tot això a la despesa social? Quant a educació, es contempla una rebaixa del 30% en les matrícules. Aquesta rebaixa es mostra totalment insuficient si s’atén l’augment previ del 66%. A més a Catalunya, on el cost d’estudiar un grau pràcticament duplica la mitjana espanyola (2.375 euros front 1.302 euros) i on a penes el 22% dels estudiants tenen accés a beques.

Quant a Sanitat, el Departament català comptarà amb un augment de 908 milions, situant el pressupost sanitari en 9.700 milions, és a dir, un augment pròxim al 10%. Novament retrotraient-se als anys més austericides, la retallada en sanitat a Catalunya va ser del 31%. Dels 10.000 milions retallats a nivell estatal sols a sanitat durant el període 2009-2015, 5.300 milions van ser executats a Catalunya.

Les retallades brutals i la precarietat en la qual s’ha sumit la inversió pública en els últim anys situa a aquests pressupostos com la clau d’una “nova època”, en paraules dels comuns. No obstant això un cop d’ull més en profunditat, i sobretot contextualitzat en les retallades i la precarietat d’anys anteriors, els defineixen com uns pressupostos lluny de les veritables necessitats de la classe treballadora i els sectors populars. Que amb salaris de misèria i en la més absoluta temporalitat i precarietat no podem fer front a l’augment desorbitat dels lloguers i els serveis bàsics, en el marc de la degradació dels serveis públics.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
info@izquierdadiario.es
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic