La important mobilització en les principals ciutats de país tenen lloc enmig de la crida a la jornada de mobilitzacions d’aquest divendres, en el qual es van sumar a la vaga del transport nous sectors.

La vaga en els ferrocarrils (SNCF) i el transport metropolità de París (RATP), va arribar aquest 24 de gener a la seva jornada número 51 i, més que en els dies anteriors, el transport en l’àrea que envolta a París, coneguda com Ile-de-France es va veure paralitzat per complet per l’adhesió a la vaga entre conductors i maquinistes. Al mateix temps altres sectors estan entrant en la mobilització i la vaga. Si bé cal veure si això es manté en els pròxims dies, la demostració d’aquest divendres ja va ser suficient per a preocupar el Govern de Macron el mateix dia que feia la presentació oficial del projecte de reforma de les pensions.

Aquesta demostració de forces, que ja porta gairebé dos mesos i va tenir en el mig que superar l’intent de "treva de Nadal" que va voler imposar el Govern al costat dels grans mitjans i alguns dels sindicats, es manté amb força. Mentre que Macron i els seus ministres fan tot tipus de maniobres, amb el suport de les direccions sindicals, per a sembrar expectatives que hi ha alguna possibilitat d’aconseguir concessions en una taula de diàleg, i al mateix temps envia a la policia a reprimir les manifestacions de manera brutal, els vaguistes segueixen en peus i encara recullen un gran suport. Les últimes enquestes assenyalen que més del 60% de la població opina que el Govern ha d’acceptar la demanda dels manifestants i retirar la reforma per complet.

El primer element que confirma que la mobilització segueix en peus, és la grandària i dinamisme de les grans columna de joves i vaguistes organitzats en els seus llocs de treball i estudi.

El president ha caigut en popularitat i la seva imatge genera cada vegada més rebuig. Ho segueix de prop el ministre d’Educació, Jean-Michel Blanquer, que fins fa poc era dels més populars en el govern. De fet, els mestres van ser dels actors centrals en la manifestació de París, arribant a les 3 de la tarda a la Place de la Concorde, mentre que les columnes finals, que aquest divendres tancava amb la de la CGT, estava encara molt lluny del lloc.

Establiments en lluita, agrupacions per districtes o localitats, es van unir a les escoles de primària i secundària que eren allí.

La coordinació que tenen els vaguistes de RATP-SNCF també va atreure a molts manifestants de totes dues empreses a les seves columnes. Davant i darrere, milers de professors i estudiants d’educació superior van marxar amb els seus col·legues de l’escola secundària.

Finalment els joves i els estudiants de l’educació superior, que van trigar a entrar al moviment, ho van fer amb força aquest divendres.
Un dels nous elements, en comparació amb les mobilitzacions anteriors, és la notable presència de treballadors de l’educació superior precària, una variable d’ajust de la Universitat 2.0 que s’ha consolidat a l’ombra dels governs de Chirac, Sarkozy i Holland.

Entre els sectors mobilitzats també es va veure amb força la presència del "món de la cultura", amb les biblioteques i museus, l’Òpera i la Comèdia Francesa, o la torre Eiffel en vaga. També acompanyaven les columnes d’empleats de la ciutat de París, en particular els conservatoris, el Ministeri de Treball, però també els treballadors de l’energia, els aeropuertuaris de París i de Air France, amb una gran columna de la seva seccional de la CGT, així com els treballadors de neteja i clavegueram de París. A tot arreu, el mateix eslògan: la guillotina de Lluís XVI podria tornar a entrar en servei al 2020.

Un altre element notable, diferent de la mobilització del 16 de gener va ser la grandària de les columnes sindicals. Podem sentir que les diferents seccionals (locals) estaven disposades a mobilitzar-se de manera més consistent.

Segons la CGT unes 350.000 persones es van manifestar només a París. A nivell nacional el sindicat va estimar 1.3 milions de persones, comparat amb les 800.000 de fa vuit dies enrere, la qual cosa mostra des dels carrers, el nivell d’oposició que el Govern ha d’enfrontar en tot el país.

Les accions que continuaran de diferents maneres fins dimecres que ve, que està anomenada una nova jornada de protestes i mobilització. Aquesta setmana serà una prova per a avaluar la persistència d’aquest radicalisme extraordinari, tant a París com en les principals ciutats. El Govern està lluny d’haver guanyat el joc. Els treballadors que li van donar impuls a aquesta jornada han de superar els calendaris de mobilitzacions sense continuïtat que anomenen les direccions sindicals, han d’organitzar-se per a fer valer els seus reclams contra Macron. Tenen molt per a guanyar.