Aquest 8 de març a Catalunya serà una jornada marcada per la combativitat de les joves als carrers durant els últims mesos.

Aquest 8 de març la vaga vindrà marcada per un clar discurs envers les dones i la diversitat sexual que des de Vox, el PP i Ciutadans venen defensant, amb mesures com el “pin parental”.

Les dones, sobretot les joves i les immigrants, seguim sent les més precàries; les que tenen els pitjors treballs, els “curros“ de mitja jornada i a temps parcial. Han desaparegut les retallades a sanitat, dependència i educació? No. Per tant, seguim tenint una doble jornada de treball que es ve aprofundint des de l’inici de la crisi capitalista i les retalladles, però que ha exisitit sempre.

L’educació sexual a les aules és inexistent o depèn de la voluntat del centre. Les estudiants seguim vivint situacions d’abús i violència dins les aules dels centres educatius. Lluitem per aconseguir una educació sexual sense tabús i a tots els nivells educatius. I anem més lluny: volem la veritable separació de l’Església i l’Estat. Que fa una capella a la UB? Que l’Estat deixi de finançar a l’Església i els seus centres d’estudi. Que les universitats trenquin amb tots els acords d’una institució reaccionaria que ataca els drets de les dones i de la diversitat sexual.

Com a estudiants patim la privatizació de les universitats, amb unes taxes que ens expulsen i aprofundeixen en la nostra precarietat com a fills de la classe treballadora. Volem una educació, sigui secundària, de formació professional o universitària, veritablement pública i totalment gratuïta, on els interessos de les empreses privades no hi tinguin lloc.

Davant el masclisme a les nostres aules i els casos d’abusos, exigim comissions de dones, estudiants i treballadores, independents de les institucions universitàries.

Però també lluitem per acabar amb la racista llei d’extrangeria, que ens segueix oprimint a les companyes immigrants. I podríem seguir amb més exemples.

Llavors, si continuem sent explotades i oprimides, perquè no fer vaga el 8 de març, com el últims dos anys? Ara no podem fer un pas enrere en la lluita per la conquesta dels nostres drets. Uns drets que no ens els donarà cap govern, tampoc el de coalició entre PSOE i Unidas Podemos, només els guanyarem lluitant i organitzades.

A Catalunya, aquesta jornada de vaga general feminista s’ha convocat pel 8 de març; les estudiants, vam decidir fer-la als nostres centres també el dilluns dia 9. Catalunya ha viscut durant els últims mesos una força estudiantil molt gran, també a part d’una experiència repressora que continuem combatint. Exigim als sindicats estudiantils que convoquin vaga a les universitats i els instituts, concretament al SEPC i el Sindicat d’Estudiants.

El SE ha convocat una jornada de vaga dia 6 de març contra el “pin parental”. Aquesta reivindicació podria sumar-se a la vaga convocada pel 6 de març. Sens dubte, cal donar suport a les accions que es convoquen per al dia 6 però, per descomptat, partim de l’oposició al mètode unilateral de convocatòria d’aquesta vaga per part del SE i Lliures i Combatives, sense promoure un debat previ en el moviment de dones ni escoltar el que les assemblees del 8M han decidit.

Per enfrontar el “pin parental” i els atacs de la dreta i l’ultra dreta, hem de lluitar per l’educació sexual inclusiva, la separació de l’Esglèsia i l’Estat, l’educació pública i gratuïta, contra la llei d’extranjeria... Mesures que el “govern progressista” de UP y PSOE no aplicarà. Davant això, és necessari que els sindicats estudiantils no només convoquin, sino que han de fer una crida urgent per impulsar assembles obertes en tots els centres d’estudi perque estudiants i treballadores debatim el programa que volem i la jornada de vaga.

En aquest sentit, les companyes de l’Agrupació Pan y Rosas, convoquem a una primera assemblea oberta al Campus Diagonal de la UB el proper 13 de febrer per començar a treballar la vaga. A les nostres xarxes podreu ver l’hora i el lloc exactes. Comencem a preparar un 8 i 9 de març que es converteixi en una nova jornada histórica, que torni a fer tremolar la terra!

Aquesta vaga l’hem de lluitar fins al final per a que sigui realment efectiva, exigint els nostres drets davant un govern al que no li devem res i que ens donarà més que reformes cosmètiques que no van a l’arrel del problema: aquest sistema.