http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
EMERGÈNCIA CORONAVIRUS
Enfront del rescat de Sánchez als capitalistes, nacionalització de la banca i impostos a les grans fortunes
Redacción IzquierdaDiario.es

El govern de coalició PSOE-Podemos ha anunciat el pla de rescat milionari a les grans empreses i la banca, d’una magnitud superior a aquell aprovat durant la crisi del 2008. Al mateix temps, milions de treballadors enfrontaran ERTOs, acomiadaments i dificultats per a pagar el lloguer, mentre contínua l’emergència sanitària pel coronavirus. Està en joc qui pagarà aquesta crisi.

Ver online

En el marc d’un aprofundiment de la crisi internacional, amb caigudes històriques a Wall Street i les borses europees, amb una sèrie de mesures inèdites per part dels governs (tancament de fronteres de la UE, limitació de moviments en països sencers, tancament de gran part dels sectors productius en alguns països), l’Estat espanyol, juntament amb Itàlia, es troben al centr de la tempesta soci-sanitària del coronavirus.

En aquest context, en els últims dies les patronals han aprofitat per a anunciar ERTOs massius que involucren a centenars de milers de treballadors, un pla acordat entre les patronals, el govern i la burocràcia dels sindicats majoritaris.

No als ERTEs i acomiadaments massius: llicències pagades amb impostos als grans capitalistes

Després d’un cap de setmana on es va produir una crisi en el govern de coalició, sobre quines havien de ser les mesures “socials” per a acompanyar l’“Estat d’alarma”, finalment aquest dimarts Pedro Sánchez ha anunciat noves mesures.

En allò l’essencial, es tracta d’un pla de rescat milionari a les grans empreses i la banca d’una magnitud superior a aquell aprovat en 2008. Concretament 200.000 milions d’euros (un 20% del PIB), dels quals 117.000 milions serien aportats per l’Estat (la resta és una incògnita de quins sectors privats l’aportaran i en quines condicions).

D’ells, només 17.000 milions són per a destinar en despesa directa cap a “sectors vulnerables”, és a dir per a subsidis de desocupació, o ajudes assistencials, mentre que 100.000 milions constituiran avals per a “atorgar liquiditat al mercat”, mitjançant crèdits a les empreses. I sabem per experiència que això segurament acabi en impagament i que novament voldran que aquest deute públic es pagui amb retallades neoliberals i perduda de drets. Basta recordar que la banca espanyola va ser rescatada després de la crisi del 2008 amb 100.000 milions d’avals, dels que 60.000 van acabar rescatant i 40.000 mai es van retornar. Al mateix temps, milions eren empesos a la misèria per retallades socials, reformes laborals, acomiadaments, desnonaments i precarietat.

I si a això li sumem la brutal caiguda que es preveu de la recaptació per la paralització de l’economia i el perdó de les cotitzacions als empresaris, es pot dir que Sánchez ha anunciat alhora un rescat (amb algunes mòdiques mesures socials) i una futura fallida de l’Estat i la Seguretat Social. És a dir, que està hipotecant a generacions futures, perquè després d’aquest moment de “mesures excepcionals” buscaran que la crisi la continuïn pagant els treballadors i el poble, retallant pensions o serveis públics.

Pedro Sánchez ha assegurat diverses vegades en el seu discurs que “estem en guerra”, com a manera de donar respostes al col·lapse del sistema sanitari i a la crisi econòmica i per a justificar les mesures excepcionals que es prenen. Així es justifica també les mesures de militarització de la via pública i la limitació de moviments (una cosa totalment contradictòria amb el fet que aquest dilluns milions de persones hagin estat obligades a agafar el transport públic per anar a treballar).

Viatjar amb metro i tren: un focus de contagi imposat per la patronal

El president ha dit també que es prendran “les mesures que facin falta, quan facin falta”. No obstant això, tot el seu “pla de xoc”, pactat amb Unidas Podemos, consisteix en rescatar a les empreses mentre el conjunt del poble treballador paga les conseqüències de la pandèmia del coronavirus. Ni moratòria dels lloguers, ni prohibició dels acomiadaments. Només els ha demanat als empresaris que “si us plau” no acomiadin.

Al mateix temps, mentre milions de persones estan confinades i no saben com arribaran a fi de mes, la corrupta Monarquia està tractant que passi desapercebut l’enèsim escàndol de comptes a Suïssa. Una institució reaccionària i parasitària que continua emportant-se milions dels diners públics, que podria ser invertit en sanitat. Per això, més que mai, la reivindicació de l’abolició de la monarquia es converteix en una qüestió urgent.

És necessari lluitar per un programa d’emergència, perquè la crisi la paguin els capitalistes:

Lluitem per un programa perquè aquesta crisi la paguin els capitalistes i no el poble treballador. Perquè les nostres vides valen més que els seus beneficis.

· Que s’obtinguin tots els recursos necessaris per a abordar la crisi sanitària, mitjançant l’expropiació sense compensació i la posada sota control obrer i de comitès científics de tota la industria farmacèutica (laboratoris i empreses farmacèutiques), per a combatre la pandèmia, produir kits per a testar el virus i medicaments per al tractament de la malaltia.

· Contractació extraordinària de personal sanitari, administratiu, de neteja, cuina, etc. per a atendre el col·lapse de la sanitat pública i donar atenció a les persones dependents o vulnerables que estan a les seves llars. Comitès de treballadors i treballadores sanitaris i cuidadores per a controlar les condicions laborals i el pla d’atenció.

· No al salvataje milionari d’empreses i bancs que novament hipoteca el nostre futur i pagarem els treballadors i sectors populars decretat pel govern de coalició PSOE-Podemos.

· Nacionalització sota control obrer de la banca -que encara deu 40.000 milions del rescat de 2008- i les grans empreses estratègiques. Impostos especials a les grans fortunes.

· Prohibició d’acomiadaments. No als ERTOs. 100% de salari garantit a càrrec de les empreses i impostos a les grans fortunes. Moratòria de lloguers.

· Llibertat immediata a totes les persones internes en CIEs, suspensió de la Llei d’Estrangeria, assistència i renda d’emergència a totes les persones que ho necessitin, natives o estrangeres.

· Que tots els sectors econòmics necessaris per a atendre la crisi sanitària i el sosteniment de la vida, tant els qualificats com essencials i d’altres que es puguin reconvertir, siguin posats sota el control dels seus treballadors (garantint jornades reduïdes, condicions salubres i segures, serveis i subministraments a tota la població...)

· Abolició de la monarquia corrupta i privilegiada. Expropiació de la fortuna de la Família Reial per a posar aquests recursos per a enfrontar la crisi sanitària. Per processos constituents lliures i sobirans en la perspectiva de la república de les treballadores i els treballadors.

Un pla d’urgència obrer i popular enfront del col·lapse sanitari i milers d’acomiadaments: "Les nostres vides valen més que els seus beneficis"

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic