Món obrer Estat espanyol

CORONAVIRUS

1.000 infectats per covid-19 a l’escorxador Litera Meat d’Osca

L'entramat italià dirigit per Piero Pini, que ja va ser investigat a Hongria i Polònia per les seves activitats delictives, va ocultar a la Guàrdia Civil que arriscava la vida de la plantilla, i per conseqüència la de moltíssima gent, obligant a treballar als malalts, segons revela el sindicat CNT.

Joe Molina

Trabajador despedido de Panrico, Barcelona | @joemolina57

dijous 7 de maig| edició del dia

El macroescorxador de Binèfar (Osca) va ser posat a caminar l’estiu passat per un conglomerat familiar de carnissers del Piamonte (Itàlia). Encara que els plans d’instal·lació de la factoria es remunten a l’agost de 2017, moment en què Javier Lambán, president aragonès, declarava la seva satisfacció per l’impuls econòmic que generaria a la zona, posant a la seva disposició totes les ajudes necessàries en el sector agroalimentari en nom del progrés i l’ocupació en una zona castigada demogràficament.

Els arbres no deixaven veure el bosc

Els mil sis-centes ocupacions que prometia crear l’italià en el macroescorxador més gran d’Europa eren un caramel de difícil renúncia, per la qual cosa va ser aceptat immediatament per la totalitat del govern aragonès, i fins i tot els socis de govern locals a Binèfar, dels quals formen part edils de Podemos i Esquerra Unida.

Però la realitat és molt diferent. El tracte vexatori cap als treballadors, ja denunciat de manera reiterada a Hongria i Polònia -lloc de procedència de la factoria-, incloïa brutalitat, violència física, contractació i explotació de treballadors immigrants sense papers i estafes al fisc entre altres delictes. Alguna cosa que han continuat realitzant en la planta aragonesa.

Ara les alarmes es disparen: imatges de treballadors de Llitera Meat fent cua per a realitzar test massius, on no es guarda cap mesura de seguretat i la majoria d’ells sense màscares i molt menys Epis.

Alguns treballadors asseguren que ja el 20 de març es van confirmar els tres primers afectats per la malaltia i des de l’empresa van rebre instruccions perquè no es fes públic, així com la col·locació de cartells on s’assegurava que la planta estava lliure de Covid-19. A més de l’amenaça d’acomiadaments a qui agafés la baixa laboral, alguna cosa que era habitual des de l’inici de l’activitat, creant un niu d’explotació de treballadors. La màfia, explotació laboral, agressions a treballadors són només algunes de les claus d’aquesta història.

Segons Fernando Martínez, de CNT Aragó, el número de contagiats per la cadena d’infecció del Covid19 generada pels Pini, no és inferior en cap cas a mil persones. A més de l’expansió per les poblacions limítrofes a Binèfar, on viu la majoria d’aquests treballadors i treballadores compartint pisos entre familiars i altres treballadors del sector agrari.

Fa pocs dies el regidor de Podemos Carlos Arroyos declarava el desconeixement de les informacions de les pràctiques delictives d’aquest entramat mafiós i confessava que d’haver conegut el seu historial "molt probablement, s’hagués pronunciat d’una altra manera”. Nacho Escartín, secretari general de Podemos Aragó assegurava en Twitter fa dues setmanes: "Que vinguin delinqüents amb treballs de merda, no hauríem de permetre-ho".

Es fa difícil entendre com es pot legalitzar la implantació d’empreses com aquesta que ja vénen rebotades d’altres països d’on han hagut de sortir fugint per les seves salvatges pràctiques. Se’ls cedeixen terrenys, reben tractes fiscals preferents i s’atorguen subvencions a uns malvats que tenen com a objectiu l’explotació laboral mes brutal a més de comportaments criminals, com ocorre amb el tractament de la pandèmia. Fernando Martínez, declarava que “a ningú li ha importat el que succeïa aquí dins fins que la malaltia ha creat un problema de salut pública”.

Com és possible que des dels governs autonòmics o des del govern central no s’investigui mínimament la procedència d’organitzacions empresarials amb aquesta mena d’historial abans d’obrir-li les portes i atorgar-li tot tipus d’ajudes, com no es porta un control a posteriori per a confirmar que compleixen els requisits que prometien i ha de ser la denúncia d’un sindicat el que faci saltar la llebre.

Un es pregunta com no s’han pogut denunciar aquestes pràctiques abans. A part de la deixadesa de les institucions està la procedència d’aquests treballadors immigrants en la seva majoria, nouvinguts, sense documentació, dificultat amb l’idioma i amb els seus drets com a persona anul·lats. Carn fàcil per a tirans explotadors i, per descomptat, la inacció de sindicats (CCOO, UGT), els més representatius de l’empresa que permeten que el primer delegat sindical de l’empresa sigui un home de confiança de Roberto Pini, gerent de l’empresa.

Esclavismo en el sector cárni

El sector de la indústria càrnia és per desgràcia terreny adobat per a aquestes pràctiques. Al març de 2016 els treballadors i treballadores de l’empresa Esfosa, a la comarca de Osona, dedicada a la matança d’animals per al consum humà i participada per Casa Tarradellas, van iniciar jornades d’atur, exigint condicions laborals dignes.

Josep Ramisa, membre del consell d’administració de Esfosa va llançar amenaces als vaguistes del tipus “us pegaré quatre tirs”, o dirigint-se a un treballador subsaharià “ja tinc preparats els papers perquè et tornis a Àfrica a morir-te de fam”, amenaces que segons el propi advocat de la COS, sindicat denunciant, va repetir davant la presència de les forces de seguretat que van acudir.

Et pot interessar: La plataforma Càrnies en Lluita s’estén per la comarca d’Osona

N’hi ha prou de permetre la superexplotación laboral i els abusos patronals. Legalització immediata de tots els immigrants sense papers de manera permanent, no sols quan són necessitats urgentment com és el cas ara amb el Covid-19, i la seva inserció en el règim general de la Seguretat Social com a ciutadans de ple dret. Cap ésser humà és il·legal.




temes relacionats

Crisi coronavirus   /    Drets laborals   /    #Coronavirus   /    Aragó   /    Conflictivitat laboral   /    Explotació laboral   /    Immigració   /    Món obrer Estat espanyol

Comentaris

Comentar