Els efectes del canvi climàtic ja estan aquí i es fan notar. L’increment de fenòmens extrems s’estén per tot el globus. L’onada de calor que colpeja Europa és part d’això i està deixant xifres terribles en termes de vides humanes i destrucció ambiental.
Aquest fet, que és real, és utilitzat pels diferents governs per culpar al clima d’aquesta catàstrofe, com si d’un mal inevitable es tractés. Però, què fan per evitar que l’escalfament global continuï avançant? La UE acaba de donar la seva benedicció a la tornada als combustibles fòssils més contaminants per a la fabricació d’energia. Alemanya ja ha anunciat el retorn a la crema de carbó. Com amb els plans de rearmament, és molt probable que la resta la segueixin.
I sobre les conseqüències immediates d’aquests fenòmens extrems? Les polítiques dels governs per prevenir o pal·liar els seus efectes estan marcades per avantposar els interessos de les empreses i les polítiques d’ajust de la despesa pública a la protecció de l’entorn i les vides de milions. Vegem el cas espanyol.
Més de 1200 morts entre les dues onades de calor
L’onada de calor que colpeja la península ha deixat un saldo de 510 morts a l’Estat espanyol entre el 10 i el 16 de juliol. L’anterior, la de juny - que va ser a més excepcionalment primerenca - va deixar-ne altres 700. Són xifres establertes pel càlcul estadístic del ministeri de Sanitat, així que és possible que es quedin curtes. Aquestes morts són reals i tenen noms i cognoms, així com raons socials i responsables concrets.
La pobresa energètica i els habitatges superpoblats i precaris, estan darrere de moltes de les morts d’aquests dies. Temperatures tòrrides a la llar, absència d’equips de refrigeració o ventilació o la incapacitat per assumir una factura elèctrica inflada, fan que moltes persones, sobretot majors, morin en els seus domicilis o al carrer per cops de calor.
L’extrema dreta va sortir a oferir la seva solució màgica a l’Assemblea de Madrid: que la gent vagi als centres comercials o les esglésies. Una demagògia de cunyat que a ningú pot sorprendre sortint de la boca de Vox, encara que no per això deixa de ser menys indignant.
La ola de calor ha provocado 360 muertos en España, hay ahora mismo 30 incendios activos.
La solución de Vox: pic.twitter.com/kzuPrikURf— Javier Durán (@tortondo) July 16, 2022
Però sobre el problema de fons, el govern “progressista” tampoc ofereix cap solució. Segueix fidel a les elèctriques sense prendre cap mesura de gran importància per abaratir el preu de la llum a les llars. Tampoc s’ha posat en marxa cap pla de refugis climàtics seriós, per exemple, intervenint places hoteleres perquè les persones majors que habiten infrahabitatges puguin passar els pitjors dies.
Com vam veure durant la pandèmia, ni tan sols en una situació d’emergència com aquesta i amb beneficis extraordinaris sobre la taula, es fica mà a la gran patronal del turisme o l’energia. Sobre aquesta última, el topall al gas ha estat compensat amb diners públics i no frena l’escalada de preus, i el nou impost als beneficis de les elèctriques no suma ni un 10% dels beneficis de les 5 majors companyies en 2021.
Les “recomanacions” del ministeri de Treball per no morir treballant
Però on més clarament es veu que moltes de les morts són evitables i tenen responsables és en el treball. Una llarga llista de morts a la feina de la qual només transcendeixen alguns casos. El divendres a Móstoles, un treballador de 50 anys moria d’un cop de calor mentre treballava en una nau que marcava 46 graus. Un dia més tard, un operari de la neteja moria a Madrid. Tenia 60 anys, un contracte d’un mes i havia canviat el torn a un company.
Aquest últim cas va ser publicat per gairebé tots els mitjans. La indignació va inundar les xarxes. La precarietat i la possibilitat que treballadors majors es vegin obligats a fer treballs insalubres són raons que estan darrere de la seva defunció. La no aplicació dels protocols de seguretat i higiene per a no treballar a partir d’unes determinades temperatures i el model d’externalització en mans de grans multinacionals d’aquests serveis, són també les raons de fons d’aquest crim social.
Les declaracions de l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida, escorrent l’embalum i al·legant que desconeixia les condicions en què feien el seu treball els operaris de neteja de la capital, mostraven el menyspreu de la dreta per la vida dels treballadors.
La ministra de Treball, Yolanda Díaz, va sortir a lamentar la seva mort, encara que delegant la responsabilitat al canvi climàtic. El mateix va fer el president del govern, Pedro Sánchez, des d’Extremadura aquest diumenge per a referir-se als incendis. Una altra forma de no assumir responsabilitats, equiparable a culpar a la força de gravetat de la mort dels treballadors que cauen de la bastida.
Quiero enviar mis condolencias a la familia y los seres queridos del trabajador de la limpieza fallecido por un golpe de calor en Madrid.
La crisis climática, cada vez más, es incompatible con la vida. Nos toca hacer cambios profundos para protegernos y proteger el planeta. https://t.co/ItNDqS50pM— Yolanda Díaz (@Yolanda_Diaz_) July 16, 2022
L’onada de crítiques a les xarxes per aquestes declaracions va fer que Díaz corregís el discurs i sortís amb una altra sèrie de tuits on feia referència a les “recomanacions” del seu ministeri per “protegir les persones treballadores enfront de la calor”.
En junio la Inspección de Trabajo activó, por segundo año consecutivo, un Plan especial para proteger a las personas trabajadoras frente a los riesgos de las altas temperaturas.
No cejaremos en el empeño de velar por el cumplimiento de las medidas para evitar más accidentes.
— Yolanda Díaz (@Yolanda_Diaz_) July 18, 2022
“Recomanacions” sí, si volen atendre-les els patrons bé, si no... què se li farà? són coses del canvi climàtic... Doblegar el nombre d’inspeccions de treball, tal com reclamen els propis inspectors, o de les sancions contra les patronals assassines que obliguen les seves plantilles a treballar en condicions d’insalubritat i risc per a la seva salut i la vida, són mesures que ni estan, ni se les esperen. Aquesta és la política de la ministra “progressista”. No és d’estranyar la seva bona relació amb Garamendi i la CEOE.
La burocràcia sindical de CCOO i UGT sembla seguir de vacances en aquest tema, i van ja uns quants anys de “descans”. Ni Sordo ni Álvarez han volgut aixecar massa la veu i, molt menys, prendre alguna mesura de lluita o defensa elemental, com que els seus delegats de riscos laborals denunciïn i paralitzin tota activitat realitzada en condicions de risc per a la salut i la vida. De fer-ho, segurament, viuríem un atur d’activitats que tocaria de ple al benefici empresarial.
És urgent que els sindicats majoritaris trenquin aquesta subordinació al govern i la patronal, i organitzin des dels centres de treball accionis d’autodefensa, com l’atur d’activitat, i una mobilització contra les morts en el tall. L’esquerra sindical per part seva, en aquelles empreses i sectors on té pes, haurien de fer el mateix i demostrar que és possible actuar d’una altra forma radicalment diferent al que fan les direccions de CCOO i UGT.
Incendis afavorits pel buidament de recursos contra el foc
En els últims dies 25 mil hectàrees han cremat a Extremadura, Castella i Lleó, Galícia, Catalunya, Andalusia i Astúries. Es tracta d’una superfície equivalent a tota la ciutat d’Alacant. Una catàstrofe ambiental a la qual s’hi suma un altre crim laboral, la mort d’un brigadista a Zamora, i la d’un veí en la mateixa província. A Catalunya, el foc al Bages s’ha emportat per davant més de 50 habitatges.
Les altes temperatures, la sequera i els vents en algunes zones han afavorit la devastació. No obstant, bombers forestals i brigadistes venen denunciant sistemàticament que, tot i que el canvi climàtic fa que cada estiu el risc augmenti, els recursos destinats per les diferents administracions autonòmiques continuen descendint i basant-se en un model de temporalitat i precarietat laboral.
A Castella i Lleó, PP i Vox van votar conjuntament en contra d’ampliar els dispositius de prevenció més enllà de la temporada estival estricta - juliol, agost i setembre-. Això va fer que l’incendi de Zamora del mes de juny enxampés als equips sota mínims i que ara estiguin havent d’enfrontar extenuats el que segueix actiu i que ha obligat a tallar la circulació de trens entre Madrid i Galícia.
No obstant això, no és un cas aïllat, en totes les comunitats, independentment que governi el PP, el PSOE o partits regionals, el model és el de la subcontractació per uns mesos de reguardes amb jornades extenuants, salaris de misèria i falta d’equipament. Una situació que fa impossible poder atendre en condicions focs de grans dimensions o múltiples focus alhora. Molt menys poder portar endavant una cura dels boscos durant l’any que retiri l’acumulació de material forestal que fa avui la funció de “gasolina” natural.
La denúncia viralitzada pels bombers forestals de que la seva ració per lluitar contra el foc es limita a un entrepà amb tres rodanxes de xoriço, és la millor metàfora de com la política d’ajust de despesa pública i precarietat és la pastura seca que els diferents governs aporten a la lluita contra el foc.
Hola @chefjoseandres
Estarás viendo noticias de incendios forestales en #España tenemos debate abierto por la precariedad de alimentación de @jcyl para los componentes del operativo de incendios.
Las quejas vienen por el retraso, poca variedad y escasez 👇
¿Que te parece? pic.twitter.com/PAIq4s8WG3— APAMCYL (@apamcyl) July 16, 2022
Que les reivindicacions dels treballadors i bombers forestals siguin ateses és una qüestió de vida o mort per a ells, en primer lloc, i per als milions d’hectàrees forestals, agràries i rurals amenaçades. Com amb les morts en el treball per calor, les direccions sindicals haurien de deixar de mirar de costat a aquest assumpte, i envoltar de solidaritat les reivindicacions i mobilitzacions dels forestals - que es realitzen des de fa anys - i posar tots els recursos necessaris perquè aconsegueixin una contractació anual i en condicions laborals i salarials equiparables a la resta de cossos de bombers.
