A falta d’un mes perque s’acabi l’any, el número de feminicidis ascendeix a 80. I des de 2003 s’han registrant 1074 dones assassinades, però sabem que són moltes més.

Els feminicidis són l’última baula de tota una cadena de violències que vivim la gran majoria de les dones, i que s’agreuja enfront de l’actual crisi.

Per això ens mobilitzem contra una violència estructural perpetuada pel sistema capitalista i patriarcal que avui ens situa a primera línia en les tasques essencials davant del coronavirus, i ho fa sota una major explotació, precarietat, risc de contagi i vulnerabilitat enfront de la violència masclista.

En els 12 últims mesos la taxa d’atur ha augmentat, igual que la taxa d’atur femení que creix més d’un punt. I aquest augment destaca en sectors altament feminitzats com administració o hostaleria, on el 80% són dones. També a les tasques laborals considerades essencials que, no obstant, és on més s’ha retallat en drets laborals i ha augmentat la precarietat.

Aquesta desigualtat no és nova encara que avui els seus efectes són majors. És fruit del model laboral espanyol configurat pels governs del PP i del PSOE amb les seves reformes laborals. La bretxa salarial o la taxa de temporalitat contractual, on també sobresurten les dones, ja existia i condemnava a la pobresa a les dones per a tota la vida per l’impacte que tot això té en les pensions.

Però tal com denuncien des de col·lectius feministes i de treballadores, les promeses del govern que és reivindica "feminista i progressista" mai arriben i són mesures insuficients. Com la d’augmentar els drets laborals de les treballadores de la llar, un sector on la majoria no tenen dret a prestacions com l’atur. A més s’afegeix que moltes de dones són migrants i que la seva situació de precarietat s’aprofundeix a causa de la racista llei estrangeria.

Altres promeses són l’augment del pressupost per a la dependència i de més places públiques per a educació infantil. Respecte a la primera, a més de l’augment de pressupostos caldria intervenir el negoci dels serveis públics on empreses com les de Florentino Pérez es fan milionàries amb contractes amb ajuntaments a costa de la precarietat de les treballadores i d’oferir pèssims serveis als usuaris. I en l’educació fa falta posar fi a la precarietat en el sector, amb la subcontractació de tot el personal externalitzat, i intervenir l’educació privada i posar-la al servei de la pública.

Unes respostes d’urgència i realment efectives implica acabar amb les reformes laborals i l’externalització, derogar la llei d’Estrangeria, i imposar impostos a les grans fortunes perquè aquesta crisi la paguin els Florentino Pérez de torn i no la classe treballadora, les dones, la joventut i les migrants.