Sota la consigna de "ho pararem tot", centenars de milers de persones van recórrer els carrers de cadascuna de les principals ciutats en el conjunt de l’Estat espanyol en contra de la violència masclista i pels drets de les dones. Una jornada històrica amb més de 200 concentracions convocades als diferents territoris, com a part de la vaga de dones.
La majoria dels diaris del món destacaven la jornada que s’havia desenvolupat en l’Estat espanyol com una de les més importants a nivell mundial, en el marc de la vaga internacional de dones.
El fet del que els sindicats convoquessin per primera vegada a vagues aquest 8M pels drets de les dones (aturades de dues hores per torn en el cas dels sindicats majoritaris i vaga de 24 hores per part de l’esquerra sindical), li va donar a la jornada una profunditat especial. Els sindicats van xifrar la participació en la vaga en 5 milions de persones.
Des de ben d’hora, les principals ciutats es feien de dia amb nombrosos piquets que s’han desenvolupat durant tot el matí als diferents centres de treball i d’estudi, així com també piquets mòbils que recorrien les principals ciutats de l’Estat. Encara que en la majoria de les ciutats la convocatòria central estava prevista per a la tarda.
Talls de vies del tren, aturada del metro i autobusos, talls de carreteres, piquets en universitats, aturades en instituts i col·legis, concentracions mòbils als barris i enfront dels mercats. La marea de la vaga feminista ho va inundar tot. Així es preparava una jornada que ja se sentia com una de les més fortes dels últims anys, amb el moviment de dones al capdavant, expressant un profund descontentament social contra la violència masclista, la bretxa salarial, la precarietat, les retallades, la “justícia patriarcal” i les polítiques del govern.
En molts llocs de treball es van engegar les aturades parcials convocades per CCOO i UGT, d’un parell d’hores o alguns minuts per torn, com en importants fàbriques d’automòbils (Nissan, Opel, Seat), sectors del metall, RENFE, funcionaris de l’Estat, ensenyament i altres sectors. Els sindicats de l’esquerra sindical van convocar a vaga de 24 hores, però el seu seguiment va ser molt més desigual i difícil, en el marc que els sindicats majoritaris no la secundaven, generant por a les represàlies patronals. En el transport, les Comunitats van imposar alts serveis mínims, però així i tot es va poder sentir la vaga en el metro, els autobusos i trens, amb retards als horaris habituals. Si bé no es va poder fer efectiva la vaga en molts llocs de treball, els debats entre les companyes i companys sobre la “vaga feminista” es van estendre massivament.
Al migdia, van ser milers d’estudiants les que van tenir el protagonisme, amb concentracions en desenes de ciutats, protestant contra la violència masclista, l’educació patriarcal, les retallades a l’educació i l’augment de les taxes universitàries. En gran part de les Universitats i instituts de l’Estat es van paralitzar per complet les classes, confluint la vaga de dones amb la vaga estudiantil.
En algunes ciutats com Burgos, Barcelona i València, es van viure situacions de violència policial, amb algunes detencions i cops a les manifestants.
A la tarda, van ser les mobilitzacions massives les que van escalfar encara més l’ambient, acabant de donar forma a una jornada realment històrica per la seva masivitat.
A Madrid, la manifestació es va transformar en una de les més multitudinàries de les últimes dècades. Les organitzadores parlen de prop d’un milió de persones. Quatre hores després del començament de la manifestació, milers de persones seguien omplint la Gran Via de Madrid. Amb el lema “Parem per canviar-ho tot” i amb consignes com a “Dona treballadora, lliure i lluitadora” o “Madrid serà la tomba del masclisme”, centenars de milers de persones van recórrer tot el centre de la ciutat des d’estació d’Atocha fins a la plaza España, on va finalitzar la manifestació. El clima que es vivia era de gran energia. Alguns manifestants comparaven les mobilitzacions, per la seva masivitat, amb les del moviment contra la guerra.
#Madrid desbordada por la fuerza de las mujeres, los trabajadores y la juventud. Cientos de miles en las calles contra el patriarcado #8M #HuelgaFeminista8M #panyrosas @panyrosasmad pic.twitter.com/B6mOHSwgvM
— Pan y Rosas EEsp. (@PanyRosasEE) 8 de marzo de 2018
A Barcelona, més de 600.000 persones, segons les organitzadores, han participat en la mobilització contra la violència masclista i els feminicidis que estava convocada a les 18:30 a Passeig de Gràcia a l’altura de la Diagonal, una de les vies més cèntriques de la ciutat. La multitud ha desbordat a la capçalera provocant un retard de més d’una hora. Durant tot el recorregut s’han pogut escoltar diferents càntics, com “Sense la dóna no hi ha revolució” o “Capital i Patriarcat aliança criminal”. Hores més tard i amb un ambient festiu i alhora reivindicatiu ha finalitzat la manifestació a Plaça Catalunya.
💜Manifestación multitudinaria en #Barcelona para defender los derechos de la mujer #8M #Huelga8M #Huelga8Marzo via @iwalljordi pic.twitter.com/tCFlHSUPLm
— Rafa Lara (@RafaLara_tve) 8 de marzo de 2018
A Euskadi, centenars de milers van colapsar les diferents avingudes, no solament la plaça de Moyua a Bilbao, sinó també la Virgen Blanca de Vitòria o el Boulevard de Donosti. Entre els moments més emotius, ressalta el multitudinari càntic de la ja clàssica cançó de Chicho Sánchez Ferlosio “a la huelga”, associat a la guerra civil i les grans jornades de lluita, aturades i vagues que es van desenvolupar durant els anys 70.
Es MÁGICO lo que ha pasado hoy en Bilbao. Pelos de punta #8M pic.twitter.com/pFGdEGltEi
— Ana Núñez-Milara (@a_nmilara) 8 de marzo de 2018
A Vigo, la marxa també va ser multitudinària, amb desenes de milers travessant les principals artèries comercials de la ciutat.
#8MarzoHuelgaFeminista Vista panorámica de una parte de la manifestación en Vigo (Galiza). Una jornada histórica en todo el Estado. pic.twitter.com/NpuZ1RpX40
— IzquierdaDiario.es (@iDiarioES) 8 de marzo de 2018
Saragossa tampoc es va quedar enrere, amb més de 100.000 persones als carrers aquest 8 de Març. La convocatòria, impulsada per la diferents organitzacions feministes i secundada per diferents sindicats i organitzacions polítiques va començar amb important retard a causa de la gran afluència. Amb el centre totalment abarrotat, la capçalera de la manifestació encara passava pel Mercat Central, però no havien sortit encara les últimes persones concentrades a la glorieta de Sasera.
Ahora la plaza del Pilar a rebosar#VivasNosQueremos #PatriarcadoYCapitalAlianzaCriminal pic.twitter.com/6NTaTIQSo6
— telepizzaexplota (@telepizzaexplot) 8 de marzo de 2018
L’agrupació de Dones Pan y Rosas, al costat de centenars de joves i estudiants ha tingut una important participació a diverses ciutats, en un bloc al costat de dones treballadores de diferents sectors, com Las Kellys o joves precaris i precàries de Telepizza.
#8MParamos #Barcelona @PanyRosasEE , @LasKellysBCN", @bcn_cgt_telepi y @CRTorg "Nativa o extranjera, la misma clase obrera" pic.twitter.com/LjJVHBP0vg
— IzquierdaDiario.es (@iDiarioES) 8 de marzo de 2018
#8MParamos #Madrid gran cortejo de @panyrosasmad con @LasKellysMadrid, la asamblea 8M de la UAM y la @CRTorg Mujeres trabajadoras, libres y luchadoras! pic.twitter.com/PIX5NsuYZz
— IzquierdaDiario.es (@iDiarioES) 8 de marzo de 2018
