Precarietat i explotació laboral, bretxa salarial, jornades parcials i càrregues de treball excessives: aquests són els motius d’una vaga que compleix 200 dies des de l’11 de juny de 2021, protagonitzada per una plantilla representada majoritàriament per dones, tal com ho denuncien en el seu comunicat.
Dos-cents dies de lluita, de concentracions, manifestacions. Però sense novetats ni solucions per a les vaguistes, a pesar que segueixen les reunions de mediació entre empresa, sindicat i govern basc. “Seguim igual, no arribem a un acord. Nosaltres, fins que no aconseguim les nostres propostes, no tornarem. Ja ho hem deixat ben clar”, diu Carmen Casas, delegada sindical del sindicat ELA, que dona suport a la vaga i dona sustentació amb la seva caixa de resistència.
El sindicat ELA ha denunciat també la complicitat explícita entre les institucions i les empreses, explicant com porten anys descurant i maltractant a les treballadores de part de “La direcció del Guggenheim de Bilbao, juntament amb el Govern Basc, l’Ajuntament de Bilbao i la Diputació de Bizkaia que són membres del patronat i l’executiva (amb el lehendakari presidint el patronat i el diputat general presidint l’executiva)… especialment mitjançant la subcontractació”.
Dos-cents dies de vaga, i seran més, per aquests més de vint anys de subcontractació de serveis essencials com el de neteja i manteniment. En aquest cas amb l’empresa adjudicatària Ferrovial, que es nega a escoltar les reivindicacions de les treballadores.
D’altra banda, les treballadores havien interposat una demanda per vulneració de vaga contra l’empresa Ferrovial i l’han perdut, “Ja ens imaginàvem que això anava a passar, però apel·larem, tenim moltes proves i tenim la raó. No poden contractar tres persones a jornada completa des de juny a octubre com van fer a l’estiu, mentre nosaltres estàvem començant la vaga”, ha sentenciat Carmen.
També en l’estiu havien denunciat que des de l’Ajuntament, governat pel PNB (Partit Nacionalista Basc), encara que el museu és privat, s’ha enviat a treballadors municipals per a netejar cada dia l’esplanada de la pinacoteca i altres zones de l’interior del museu. L’Ajuntament de Bilbao no sols està deixant abandonades a les treballadores d’un museu de reconeixement internacional, sinó que, com diu Carmen “parlen molt de igualtat, però deixen que el museu no vulgui reconèixer mai que sofrim una bretxa salarial”.
“En les negociacions directament diuen que ‘no reconeixeran la bretxa salarial’
L’eix d’aquesta gran vaga és la bretxa salarial, una revindicació feminista i de classe, molt sentida per una classe treballadora cada vegada més feminitzada en un 50 per cent. Per això, encara que les treballadores del Guggenheim conformen una plantilla petita, 19 de les quals 14 són dones, actuen d’altaveu d’altres col·lectius que també surten a lluitar contra una cosa elemental: tenir les mateixes condicions i salaris que altres col·lectius.
“Nosaltres hem obert una porta, l’haver sortit nosaltres per la bretxa salarial, han sortit més conflictes en altres centres pel mateix. Això ens dona molt orgull. Ja no és només que demanem un augment de salari, sinó una igualtat que no volen reconèixer les empreses. I això és polític, perquè així ho diuen en les negociacions directament, diuen que ‘no reconeixeran la bretxa salarial’. Per això és que no ens donaran el que demanem”.
Les treballadores són conscients que les seves reivindicacions, encara que apunten a buscar solucions als problemes que tenen com a dones i com treballadores, resoldrien també la situació de precarietat de tots els seus companys “Tenim quatre companys que estan secundant la vaga amb nosaltres, demanant que es reconegui la bretxa salarial que hi ha en la neteja, encara que ells també cobren com nosaltres”, assenyala Carmen.
“Ens ha costat molt sortir a la vaga, els mitjans de comunicació ens donaven l’esquena. Però després van començar a sortir altres centres, ajuntaments, ara les treballadores de IMQ, que com nosaltres, lluita contra la bretxa salarial”. Una vaga indefinida de les treballadores d’hospitals, convocada el 7 de desembre després de l’acomiadament de 90 treballadores que van començar a lluitar contra la bretxa salarial.
El motiu no està en el fet que els treballadors homes que treballen en el museu cobrin més que les dones. El que les treballadores denuncien és que en el conveni viari, on la majoria són homes, les condicions salarials són més altes. “Hi ha una diferència de 7.941 euros menys anuals de salari en el conveni de neteja provincial, on netegem en edificis i locals, al qual nosaltres pertanyem. Una gran diferència salarial, sent que a més els nostres companys homes també netegen les zones de fora del museu, en els seus voltants, i haurien de tenir el conveni viari”, expliquen les treballadores.
L’equació ens dona, per tant, una bretxa del 49,81%. És a dir, la majoria dels homes cobren, per pertànyer al conveni de neteja viària, gairebé el doble. A més, els contractes a temps parcial, en la seva majoria dones, determinen una mitjana salarial de 600 euros mensuals i qui està sota jornada completa el seu salari no arriba a 16.000 euros anuals.
