La Conferència, realitzada a París el 3 de setembre de 1938 (1), que per les condicions objectives en les que va tenir lloc, només va poder sostenir-se com a reunió plenària durant un dia, va tenir com a punts principals l’aprovació del Programa de Transició i la fundació de la IV Internacional (2).
Vint-i-sis delegats van representar a 11 seccions sobre 29 afiliades (segons l’informe del Secretariat Internacional). La resta de les delegacions no van poder viatjar per diversos problemes, entre ells, econòmics. Es va realitzar sota estrictes condicions de seguretat. No obstant això, el mateix organitzador, Klement, va ser assassinat poc abans de la seva realització, perdent-se gran part dels documents que amb ell portava. Tampoc es va poder impedir la infiltració d’un membre de la GPU (3). Erwin Wolf i León Sedov, el fill de Trotsky, que realitzaven tasques destacades, també van ser assassinats per la GPU poc abans de la realització de la Conferència. [Trotsky per descomptat no va poder assistir confinat com estava en el seu exili mexicà, però des d’allà es va dirigir a la Conferència] (NdA). Aquestes van ser part de les "vicissituds" que Trotsky i el seu corrent, des de la formació de l’Oposició d’Esquerra en la URSS venien sofrint (assassinats, camps de concentració, Judicis de Moscou, intrigues, etc., en mans de stalinistes, feixistes i “democràcies” imperialistes).
El temari per a la Conferència era molt extens (Espanya, la propera guerra, Xina-Japó, URSS, França, colònies, Amèrica Llatina (4), solidaritat internacional enfront de les persecucions, problemes de les seccions i estatuts). No obstant això, a causa de la brevetat de la reunió, no tots els documents ni punts van poder ser discutits ni aprovats.
Entre ells van quedar importants documents com la “Resolució sobre la lluita de classes i la guerra a l’Extrem Orient” de Li Fu Jen (5) i “El paper mundial de l’imperialisme nord-americà” (6) de Trotsky, que reflectien la importància que tenia per la IV tant la guerra sinó-japonesa com el rol EUA en la guerra per venir.
Finalment, el temari de discussió es va centrar en: 1) qüestions sindicals, obreres, control obrer; 2) situació en la URSS; 3) guerra i situació internacional.
En relació amb el punt, 1) la discussió va girar al voltant del contingut dels comitès de fàbrica i la participació en ells dels revolucionaris, a partir d’una esmena proposada per la secció polonesa. En el punt 2) es va continuar amb la discussió ja reflectida en l’article de Trotsky “És necessari expulsar als soviets a la burocràcia i a l’aristocràcia” (7). La URSS era part de nombroses discussions internes. Craipeau, present en la Conferència, negava el seu caràcter d’Estat obrer degenerat i estava en contra de defensar-lo com a tal en cas de guerra i es pronunciava pel “derrotisme revolucionari”. La delegació nord-americana va presentar una esmena que, en certa forma, també reflectia que en el SWP d’EUA, alguns dirigents com Burnham plantejaven posicions similars.
En el punt 3) es va discutir centralment el paràgraf del Programa on Trotsky realitza una diferenciació entre el “patriotisme” de les masses i el patriotisme burgès o reformista, especialment en les colònies o quan apareix “barrejat” amb la il·lusió de defensar la democràcia (fins i tot en un país imperialista com abans de la guerra a EUA). Rousset, Boitel i Pablo negaven qualsevol aspecte “progressiu” en el patriotisme de les masses i demanaven que aquest terme fos eliminat del programa, però aquesta proposta no va ser adoptada.
Els informes van ser anotats per Naville (del Secretariat Internacional) i un delegat nord-americà, però aquests no van ser oficials, ni revisats, ni aprovats. No obstant això, també és l’única constància que queda de les discussions realitzades.
Revista llatinoamericana Clau, anunciant la fundació de la IV
Moviment per la IV Internacional o IV Internacional
La discussió dels estatuts era específicament la del seu primer punt, és a dir, si la Internacional havia o no de ser fundada. Cap dels allà reunits dubtava de la necessitat de fundar una nova Internacional, encara que una petita minoria qüestionava si era el moment de “proclamar-la”. La II i III Internacional havien donat àmplies mostres d’haver-se convertit en agents contrarrevolucionaris al servei de la burgesia imperialista, quedant encara més clar pel seu rol a Espanya i França. Des de 1933, després de la traïció del PC i la III Internacional a Alemanya, la Lliga Comunista Internacional (com a continuació de l’Oposició d’Esquerra Internacional) venia lluitant per la formació de la nova Internacional. Diverses tàctiques cap a grups centristes que trencaven amb els partits reformistes havien fracassat.
Oposició d’Esquerra a la URSS 1928 en l’exili siberià
La tàctica d’“entrisme” en diversos partits socialistes havia donat relativament bons fruits però havia arribat a la seva fi. Partits centristes, com el POUM espanyol, havien demostrat el seu total fracàs. Ràpidament s’aproximava la guerra que, en una primera etapa, aïllaria fortament als revolucionaris de les masses. Per Trotsky era necessària una clara delimitació revolucionària. Encara que no negava la possibilitat de seguir mantenint relacions amb grups o individus centristes (als quals fins i tot es va convidar a la Conferència), plantejava que aquesta relació havia de desenvolupar-se des d’una clara definició dels contorns d’una organització que, a partir de la comprensió comuna del programa formés una organització centralitzada i disciplinada. Aquesta permetria centralitzar els esforços i les lliçons teòric-pràctiques de les experiències de les seccions nacionals. Centralitat que, al seu torn, permetria copejar amb més força relativitzant la seva força numèrica.
Andreu Nin, primer amb la IV, després fundador del POUM
Marcel Hic, trotskista francès
Mario Pedrosa, trotskista brasilero
Alguns sectors o individus, propers a la IV i dins d’ella mateixa, reflectien les pressions oportunistes o d’ultra esquerra de les organitzacions centristes que vacil·laven o s’oposaven a la seva fundació, argumentant uns, que era un moment de reculada i que les Internacionals només podien ser fundades com a producte d’un ascens; uns altres, que no estaven suficientment desenvolupats les anàlisis o el programa.
J. Cannon i F. Morrow d’EUA
La vaga dels teamsters que havia dirigit el SWP nord-americà
Conscient de la feblesa de l’organització però convençut de la seva continuïtat i futura victòria, Trotsky va lluitar perquè la Conferència es pronunciés per la fundació i deixés de costat als escèptics. La seva confiança residia en la perspectiva revolucionària que obriria la guerra en nombrosos països i que la mateixa situació forjaria els quadres i l’organització necessaris per portar al triomf a les revolucions proletàries per venir: “Els escèptics pregunten: ’Però ha arribat el moment de crear una nova Internacional? És impossible’, diuen, ’crear artificialment una Internacional. Només poden fer-la sorgir els grans esdeveniments, etc’. L’única cosa que demostren totes aquestes objeccions és que els escèptics no serveixen per crear una nova Internacional. En general, els escèptics no són bons per res. La IV Internacional ja ha sorgit de grans esdeveniments; de les majors derrotes del proletariat en la història. La causa d’aquestes derrotes és la degeneració i la traïció de la vella direcció. La lluita de classes no tolera interrupcions. La III Internacional, després de la II, ha mort per a la revolució. Visca la IV Internacional!"
Abraham Leon, trotskista assassinat en Auschwitz en 1944
Cèl·lula sud-africana de la IV Internacional
"Però els escèptics no callen: ’Però ha arribat ja el moment de proclamar-la?’ La IV Internacional –responem– no necessita ser ’proclamada’. Existeix i lluita. És feble? Sí, les seves files són encara poc nombroses perquè encara és jove. Fins ara es compon sobretot de quadres dirigents. Però aquests quadres són l’única esperança de l’avenir revolucionari. Per fora d’ells, no existeix al planeta un sol corrent revolucionari que mereixi realment aquest nom. Si la nostra Internacional és encara numèricament feble, és forta per la seva doctrina, per la seva tradició, i el tremp incomparable dels seus quadres dirigents. Que això no es vegi avui, no té major importància. Demà serà més evident” (8).
A 70 anys de la seva fundació, la IV Internacional no existeix com a organització única ni centralitzada des de pocs anys després de conclosa la Segona Guerra Mundial. Com assenyalen Albamonte i Castillo en l’entrevista (...), “durant el ‘boom’, els trotskistes, cert que en condicions molt difícils, van ser incapaços de reformular el marc estratègic que sostenia el Programa de Transició i mantenir la continuïtat revolucionària, més enllà d’haver sostingut posicions episòdicament correctes, la qual cosa hem denominat ‘fils de continuïtat revolucionària’. Per contra, es van adaptar políticament als aparells dominants en el moviment obrer durant els anys de Yalta o a tota adirecció episòdica d’un procés revolucionari, disgregant-se la IV Internacional en un conjunt de tendències centristes, és a dir, oscilants entre la reforma i la revolució.
Per això, quan les condicions van començar a canviar, amb l’ascens revolucionari iniciat en el 68, encara que van atreure sectors d’avantguarda mai van aconseguir pes per influir decisivament en els esdeveniments ni van reprendre un rumb veritablement revolucionari que permetés avançar cap a una genuïna refundació de la IV Internacional” (9). Des de llavors, el moviment obrer ha sofert noves derrotes i reculades, afavorides per la completa adaptació de socialdemòcrates i stalinistes a l’ofensiva capitalista. Molts antics caps dels partits comunistes són avui respectables polítics burgesos i antics alts funcionaris de la “nomenklatura” es van transformar en magnats als països de la ex Unió Soviètica. El Partit Comunista xinès ha encapçalat la restauració capitalista en aquest país. Malgrat la degeneració oportunista de gran part dels corrents que parlen en el seu nom, el trotskisme segueix sent per a les classes dominants l’“espectre de la revolució”. “Trotskista” segueix sent avui el nom amb el qual designa a qui segueix perseguint l’objectiu de la revolució socialista. Entre ells ens sumem. En els últims anys, el moviment obrer ha començat un lent i tortuós procés de recomposició subjectiva. La necessitat de comptar amb un instrument revolucionari internacional com el que es va proposar construir Trotsky amb la fundació de la IV Internacional fa 70 anys és tan aguda com en aquells moments. En la lluita per reconstruir-refundar la IV Internacional, el Partit Mundial de la Revolució Socialista, els qui editem aquest llibre esperem sigui una aportació per a les noves generacions de treballadors i joves que reprenen aquestes banderes de lluita revolucionària.
Notes:
1. Inicialment, estava previst realitzar-la a l’octubre de 1937, però es va posposar per falta de preparació.
2. A partir de l’aprovació dels estatuts, la II Conferència de la IV Internacional (tenint en compte que la I del Moviment per la IV Internacional es va realitzar en 1936) va passar a dir-se Congrés de fundació o I Congrés de la IV Internacional.
3. Es tracta d’Étienne, que després es develaría com a delator de Sedov a la GPU.
Encara que, a causa de certes sospites, el van informar sobre el lloc de reunió a últim moment, la qual cosa va impedir que el dany fos major.
4. Rivera havia presentat unes tesis sobre Amèrica Llatina que s’havien publicat en la revista Clau.
5. Al programa de Transició i la fundació de la IV Interacional. Edicions IPS-CEIP, Bs. As., 2008.
6. Ídem.
7. Ídem.
8. Ídem.
9. Ídem.
Aquest llibre va ser reeditat com [O.I. 10] El Programa De Transició I La Fundació De la IV Internacional i el pots adquirir a la llibreria de l’Institut "Karl Marx"->[O.I. 10] El Programa De Transició I La Fundació De la IV Internacional]. [En l’annex al llibre, es troben els principals documents previs, les discussions durant i pos conferència.
Fa 20 anys vam fundar el CEIP "León Trotsky"
Aquest 2018 també es van complir 20 anys de la fundació del Centre de Recerques, Estudis i Publicacions (CEIP) "León Trotsky". Us convidem a recórrer la seva pàgina amb gran part del material que va produir el centre en aquests anys, així com altres centres dedicats al trotskisme com l’Institut Léon Trotsky de França dirigit inicialment per Pierre Broué o el CERMTRI també de França dirigit per Jean-Jacques Marie. També pots accedir a través de la secció de Cultura de la Izquierda Diario. L’actual biblioteca del CEIP (es pot trobar el seu catàleg a la pàgina) funciona a Riobamaba 144 CABA.
