El Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores fem una crida a votar a la CUP a Catalunya. A la resta de l’Estat a emetre un vot nul en solidaritat amb Catalunya amb una papereta contra la repressió, per l’amnistia i el dret a decidir.

Tots els actors del règim pressionen per un govern estable i d’“ordre”. Volen tancar per dalt la "crisi orgànica" del Règim del 78, imposant com a nou cadenat el marc autoritari de la sentència del procés i l’escalada repressiva contra l’independentisme i els drets democràtics.

El poble català, amb la joventut al capdavant, ens hem resistit a aquesta restauració reaccionària. Hem viscut jornades de vagues, talls de carretera, manifestacions massives i resistència a la violència policial.

El Govern i els partits -ERC, PDECAt i JxCat- que en 2017 ens van enviar a casa, ens reprimeixen ara als carrers i han fet pujar la xifra de presos polítics a 40. Són els mateixos que porten dècades governant per a les grans empreses i ho continuen fent, com amb la Llei Aragonés que pretén privatitzar els serveis públics essencials.

El processisme i els seus partits estan qüestionats i s’obre l’oportunitat de construir un full de ruta des de la classe treballadora, la joventut i els sectors populars.

L’esquerra del “canvi”, des d’Unidas Podemos fins als Comuns, han passat de l’equidistància a fixar com a únic horitzó el cogovern amb el PSOE del 155, l’IBEX35 i la precarietat laboral. Per això criden a acatar la sentència, criminalitzen les protestes i justifiquen les intervencions policials d’aquestes setmanes.

La CUP ha estat l’única formació de les que es presenten que ha donat un suport incondicional a aquestes mobilitzacions i s’ha negat a caure en la criminalització de la joventut. Ha denunciat la repressió del Govern i els seus partits, exigint la dimissió de Buch, la dissolució de la BRIMO i l’expulsió dels policies que han deixat més de 600 ferits.

El seu objectiu és bloquejar i impugnar l’intent de tancament reaccionari per dalt de la crisi del règim, defensant tres eixos programàtics: el dret d’autodeterminació, l’amnistia i els drets socials. Quelcom que els separa de la lògica del “mal menor”, que comparteixen tant l’esquerra del “canvi” com els partits del procesisme català.

L’esquerra independentista té l’oportunitat i la responsabilitat de treure totes les lliçons del 2017 i d’aquesta segona tardor catalana. De construir una alternativa política des de la joventut, la classe treballadora i els sectors populars, que ens permeti desenvolupar l’autoorganització obrera i popular. Que no reediti les velles aliances amb el processisme i els seus partits.

Que es dirigeixi també a l’esquerra de l’Estat espanyol que ja no es creu la cantarella del PSOE com a “mal menor”, per a construir una esquerra anticapitalista i de la classe treballadora, que es prepari per a enfrontar el pròxim govern i conquistar l’amnistia, el dret a decidir i poder obrir processos constituents on decidir-ho realment tot.