Món obrer Estat espanyol

PANDÈMIA

Acomiaden a 2000 sanitaris en el pitjor moment de la segona onada de Covid

En plena segona ona de rebrots les retallades no cessen, fins i tot en sanitat. Segons un informe de la CSIF, en lloc de contractar més personal sanitari, s'han retallat gairebé 2000 llocs de treball en la sanitat pública durant el mes de setembre.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

dimarts 6 d’octubre| edició del dia

A principis d’octubre ja ha quedat clar que en l’Estat espanyol estem vivint la segona ona de rebrots del Covid-19. No obstant això, i segons la denúncia que fa la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) s’ha perdut gairebé 2000 llocs de treball en l’àmbit sanitari. Aquesta greu pèrdua de llocs de treball es desprèn de les dades d’afiliació a la Seguretat Social publicats aquest divendres passat.

Aquesta denúncia és gravíssima perquè ha succeït en moments en què hauria d’augmentar considerablement la contractació. Portem més de 10 anys patint retallades milionàries en la sanitat pública amb la pèrdua de milers de lloc de treball i amb la privatització de la sanitat pública. Aquesta ha estat la causa que les residències de majors hagin quedat desateses i que a partir d’una certa edat ja no s’atenia persones.

Et pot interessar: [Fotogaleria] Els MIR omplen els carrers en lluita pels seus drets

Davant aquesta situació, els diferents partits polítics que governen en les comunitats autònomes o en el mateix Estat espanyol han tractat de negar la seva responsabilitat política o de passar-li la culpa a un altre. Però aquesta retallada de llocs de treball quan haurien d’ampliar-se en milers i milers la contractació del personal sanitari arriba alhora que el personal sanitari MIR porta en vaga a Catalunya en les dues últimes setmanes, denunciant la precarietat i explotació que estan sofrint.

En diverses comunitats autònomes la situació es va fer més crítica per la falta de rastrejadors. També es van donar vacances sense contractar personal de substitució com va passar a Catalunya. A Madrid s’intentava privatitzar el servei de neteja de l’Hospital G. Marañón en plena crisi pandèmica. Fins i tot el Conseller de Sanitat d’Ayuso demanava personal voluntari per a treballar en la reobertura de l’IFEMA. Tot són mostres de que no pensen posar un duro.

Les arques de les administracions públiques s’omplen de diners d’impostos pagats per la classe treballadora i les classes mitjanes, mentre les grans empreses i fortunes solen pagar molts menys per règims especials o estar en paradisos fiscals. I, aquests diners s’utilitza centralment per a millorar els barris dels rics i engreixar les butxaques de l’IBEX35.

Et pot interessar: Les concessions ridícules del Govern i la patronal no fan callar els MIR que han reprès la vaga

No és que el PSOE sigui pitjor que el PP o a l’inrevés. No és un problema que els “nous gestors” liberals de Ciutadans o la “esquerra” que no té les mans brutes de calç el puguin fer millor. El problema és el capitalisme. Mentre paguem més de 7 milions d’euros a la família del monarca (i els que van en negre), acomiaden el personal sanitari. El sistema només pensa en els rics.

La gestió de la crisi feta pel govern “més progressista” de la història està deixant a un costat a milers de treballadors en EROs i ERTOs que encara no van cobrar els subsidis (i els que cobren, només cobren el 50% del salari), a milers d’autònoms que han de continuar pagant imposats quan els seus ingressos han caigut en picat. Però el govern paga els salaris dels ERTOs dels grans empresaris i els rescata amb les ajudes de la Unió Europea.

La resolució de la crisi del Covid-19 i la crisi econòmica amb la gestió capitalista significa atur i pobresa, significa una nova onada del virus. Però això no té per què ser així. És la gestió que fan els representants de l’IBEX35.

Et pot interessar: Reconeixement pel Zelador, Ja!!

Mentrestant, els governs posen el focus en l’actuació individual mentre resten responsabilitat a la gestió política de la pandèmia. Per què no usen els recursos de sanitat privada expropiant sense indemnització? Per què no contracta massivament personal sanitari, de neteja i educatiu? Per què no es reforça el transport públic? Per què no es realitzen tots els test necessaris i es contracta rastrejadors suficients? Per què no es garanteix que no hi hagi acomiadaments ni desnonaments?

Aquestes preguntes i moltes més sobre la gestió política del coronavirus posen sobre la taula la necessitat d’un pla d’emergència per a enfrontar la crisi sanitària i social, a favor dels treballadors, ha de qüestionar els guanys dels capitalistes. Perquè aquesta crisi la paguen ells o nosaltres.




Comentaris

Comentar