Pandèmia

Barcelona

Ada Colau té el “virus” de la casta

Barcelona en Comú fa 5 anys que va inaugurar els anomenats “Ajuntaments del canvi”. No obstant això, res ha canviat i ara governa Barcelona amb la “casta” que, enfront de la pandèmia, descarrega la crisi contra la classe treballadora.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

diumenge 10 de maig| edició del dia

Cinc anys enrere les principals ciutats de l’Estat espanyol van canviar el seu color polític. Madrid, Barcelona, Saragossa, A Coruña, Càdis van tenir batlles de la força política que deia que “podem fer un canvi”. Ajuntaments del canvi, per prendre el cel per assalt, per trencar els cadenats del 78, per acabar amb la casta i la cal viva. Malauradament, només va canviar el color polític, la resta continua igual, potser pitjor.

Aquests cinc anys han estat anys de “menjar gripaus” com va dir Pablo Iglesias quan preparava als seus perquè puguin entendre què serà el govern de coalició amb el PSOE. Colau ens va fer empassar molts gripaus en aquests cinc anys. I la segona part junt amb el PSC i els vots de Valls. Però, sembla que el pitjor encara està per arribar. Ser un “Ajuntament del canvi” en temps de crisi és molt més difícil i més tenint en compte la crisi del coronavirus.

Et pot interessar: Barcelona en Comú: ajuntaments del canvi i d’esquerres?

El mega concert dels balcons

L’últim afer d’Ada Colau ha estat el concert "Barcelona ens en sortirem". L’altra setmana van abaixar-se del cartell gairebé tots els grups musicals denunciant que es gastarà molts diners en un assumpte superflu comparat amb els costs del Coronavirus. L’alcaldessa va sortir a explicar que el cost del concert era de 200.000€ i que una empresa privada, el monstre de les retransmissions esportives, Mediapro pagava tot i l’Ajuntament res.

Però ahir es podia llegir a la “Gaseta Municipal” que el cost total era de 500.000€ i que la Ciutat es feia càrrec de la meitat. Impressionant. En aquests dies ens assabentem que el personal sanitari de diversos hospitals catalans, aquells als que aplaudim cada vespre, han cobrat salaris inferiors a 1000€. Doncs si a l’ajuntament li sobren calers, en lloc de regalar a les grans empreses privades que doni ajudes als herois que deixen la seva vida per salvar la de tots.

Sempre contra la classe treballadora

CGT Catalunya ha denunciat uns dies enrere els abusos que van patir els treballadors de Parcs i Jardins. Com expliquen en el seu comunicat, la direcció ha deixat de banda els delegats sindicals que no fossin de Comissions Obreres. Un altra falta de respecte a la decisió de centenars de treballadors que se suposa tenen dret a triar a qui vulguin per ser representats. La CGT havia denunciat la falta se seguretat amb la que treballen. Amb CCOO segurament la Colau es pot sentir més acompanyada.

L’empresa Sagalés ha aplicat un ERTO als conductors de Bus Nou Barris BCN S.L.U. I al mateix temps, la companya, cobra unes subvencions per mantenir el servei de transport públics en correctes condicions mentre hi és el Covid. Un altra transferència milionari al sector privat. La CGT va demanar a Colau que aturi l’ERTO ja que aquest servei es va externalitzar el 2010. Encara estan a l’espera de la resposta.

L’alcaldessa de la PAH ajuda als lobbys turístics

És difícil de creure, però l’alcaldessa que va ser una activista de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques (PAH) afavoreixi tant als lobbys turístics. Això era d’esperar com el batlle Jordi Hereu de PSC i de Xavier Trias de CiU que eren molts conservadors i només pensaven en el benefici dels rics. Malauradament, és un altra prova que Barcelona en Comú, només té assumptes comuns amb els empresaris.

El lobby turístics estan fent el seu agost amb el Covid. Encara que no hi hagi turistes deixant els seus diners, ara tenen a l’administració pública de la ciutat de Barcelona que li deixa els diners de tots els nostres impostos a ells. Colau va utilitzar 200 pisos com a allotjaments temporals d’emergència per a famílies que així ho necessitessin pagant un dineral.

Continua la persecució als manters

La persecució als manters mai es va aturar sota aquest ajuntament “del canvi”. I menys ara que els socis són el “socialistes” del PSC. Però aquesta persecució sota el greu virus del Covid és encara pitjor. No només perquè els manters sobreviuen com poden i per tant són un col•lectiu de risc, sinó també perquè sense vianants al carrer difícilment podran vendre.

Però els manters van saber entreveure la perillositat del Covid per a “tota la societat” i van tractar d’ajudar encara que el poder d’aquesta societat no li doni la documentació per tenir una mica més de tranquil•litat. Ells van començar a confeccionar material sanitari molt abans que Amancio Ortega mogués un dit.

Però la guàrdia urbana de Barcelona va continuar amb la seva repressió racista: van identificar a manters quan entregaven mascaretes solidàries tot i tenir el permís de la Generalitat i van multar amb 60.000€ a integrants de la Xarxa de Cures Antiracistes que estaven distribuint menjar a famílies migrants que no tenen cap ingrés.

Per una esquerra anticapitalista i dels treballadors a Barcelona i enlloc

Malauradament, els ajuntaments del canvi a Barcelona (i totes les ciutats) no van aportar cap canvi per als treballadors, ni transparència a l’administració. I va continuar la mil milionària transferència de les arques públiques a les butxaques de las grans empreses. Cap municipalització, continuen les externalitzacions, etc...

Et pot interessar: Municipals: fi de cicle dels “ajuntaments del canvi”

Aquesta “esquerra” que va sorgir de les propostes del 15M ja s’ha tornat contra els seus propis representats. Ha passat de “Podemos” a “empassar gripaus”. El problema ja venia del seu propi origen: mai ha estat a favor dels treballadors i com cantem a les manifestacions “o s’està amb la classe obrera o s’està amb la patronal”. I ells es van quedar amb la casta i les empreses de l’Ibex 35 que estan defensant amb el govern de “progrés”.

Només podrà haver un canvi real amb transparència i beneficies per la classe treballadora quan sigui la pròpia classe treballadora i el veïnat més colpejat per la crisi la que pugui decidir on van els diners dels nostres impostos. I per això des del sindicats i comitès d’empresa, tota l’esquerra ha de donar una batalla conjunta contra el gran capital i els seus representants.




temes relacionats

Pandèmia   /    Crisi coronavirus   /    #Coronavirus   /    Esquerra anticapitalista   /    Manters   /    Esquerra revolucionària   /    Extrema esquerra   /    Política Estat espanyol   /    Classe treballadora   /    Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH)   /    Barcelona en Comú   /    Barcelona

Comentaris

Comentar