Ni com "un got mig ple", així descrius la reforma laboral de Yolanda Díaz en una recent columna a Público. Què és el que revalida el text que s’ha volgut vendre com a un acord històric?
Tot el que hi havia a la reforma del PP del 2012 i que ara s’ha renunciat a derogar. Ja inicialment l’acord entre el PSOE i Unides Podem ho va deixar fora. Però tot i així, van continuar parlant de derogació, de derogació i de derogació. I clar, hi ha qüestions que com que no s’han tocat, les donen per a intocables i, per tant, li tanquen la porta. Aquesta és la nostra crítica principal. Tot el que fa referència als acomiadaments queda entre aquestes qüestions intocables i intocades. Igual que les indemnitzacions, els salaris de tramitació o l’autorització administrativa dels ERO. Per tant, tot això queda revalidat perquè no es diu ni que es tocarà en un proper canvi.
A més dels articles que queden intactes de la de 2012, quin efecte creus que pot tenir el relat "progressista" i de les direccions de CCOO i UGT que ja s’ha derogat la reforma del PP pel pròxim període?
Aquí el problema és que s’està venent una cosa per part del PSOE i d’Unides Podem, des que el PP va imposar aquesta reforma que és que el seu compromís era derogar-la. Per tant, la bandera ha sigut la de la derogació, i ho han portat als seus programes, ho han dit i ho han dit moltes vegades. Al moment en que tota la força que tu has acumulat darrere d’aquesta bandera de la derogació, es concreta en una reforma que no deroga, sinó que deroga algun aspecte petit, però que en manté molts d’altres… Doncs aquí l’efecte és desmobilitzador. Perquè la patronal donarà per bo aquest acord, no voldrà tornar a seure… Per tant, no tornaràs a crear un marc on la patronal accedeixi a negociar, costarà molt més crear un marc mobilitzador perquè donaran per tancat aquest tema. Doncs, per a futures conquestes és molt fotut que tota la força que hi han acumulat amb l’eslògan de la derogació de la reforma laboral s’acabi en aquest frau.
Barcelona | 17/1 | 18:30h | Esquerra Diari organitza un fòrum amb sindicalistes d’esquerra i advocats laboralistes sobre la reforma laboral de Yolada Díaz
La CUP heu anunciat que votareu en contra. Què els dieu als qui us demanen un sí i, segurament, us acusen de votar al costat de la dreta?
Nosaltres el que el diem és que es perd una oportunitat. Hi ha hagut una certa força acumulada en relació amb la derogació i que si ho matem aquí, hi ha debats que no es tornaran a obrir en molt de temps. Costarà molt tornar a obrir debats com el de les indemnitzacions o recuperar completament algunes coses que només recuperem parcialment, com és la prevalença del conveni de sector per sobre del d’empresa. Llavors nosaltres rebutjarem el text, però si volen que igualment s’aprovin les qüestions positives que conté, nosaltres no ens hem tancat mai a que les portin per separat i s’aprovin. Com així va ser el cas de la primera d’aquestes mesures, la prohibició de l’acomiadament per malaltia, això es va votar per separat i vam votar. És a dir, estem a favor de tots els avenços. D’allò que no estem a favor és que es vengui com a avenços coses que han estat renúncies pel camí. Perquè llavors crees un missatge confús i dificultes molt els propers avenços.
El sindicalisme basc i català ha convocat les primeres manifestacions, l’esquerra sindical en altres parts de l’Estat en preparen d’altres. Com creus que hauria d’articular-se la resposta per aconseguir una veritable derogació de les reformes laborals precaritzadores?
Per una banda, totes les veus crítiques hem de sumar esforços, tot el sindicalisme crític. De l’altra banda, hem de prendre nota i veure que és a totes les nacions sense Estat, és a dir Galiza, Euskal Herria i Països Catalans, a on està tenint més contestació i això és per alguna raó. Nosaltres insistim en les nostres idees històriques, que és en aquestes nacions on hi ha la força constituent per a una ruptura en l’àmbit polític que també voldria dir avenços en l’àmbit social i econòmic. Llavors insistim en la nostra tesi que pels avanços socials és necessària la independència.
