Feijóo amb el narcotraficant Marcial Dorado, a bord de l’embarcació d’aquest, en la ria de Vigo durant l’estiu de 1995.

Alberto Núñez Feijóo és el líder del PP gallec i president de la Xunta de Galícia, i el seu nom recorre aquests dies els titulars de premsa. Tal és el seu protagonisme que des dels mitjans de comunicació ja donen gairebé per segur que serà el pròxim president d’un Partit Popular en crisi per l’enfrontament entre Pablo Casado i Isabel Díaz Ayuso.

Aquests últims dies de guerra oberta entre Casado i Ayuso ha sumit al PP en una enorme crisi i els “barons” del partit demanen el cap de Casado i de la seva mà dreta, Teodoro García Egea. En aquest context, el nom de Feijóo es postula com el principal candidat per a la presidència del partit.

El “gran baró” del PP

Habitualment es fa esment en els mitjans als “barons” del PP, això fa referència al pes que alguns dirigents autonòmics del partit tenen en la direcció d’aquest. Un pes que va en funció dels seus resultats electorals i de les quotes de poder que aconsegueixen en la seva comunitat autònoma.

Com en el seu moment el PP valencià amb Camps o Rita Barberá al capdavant, o l’aragonès amb Luisa Fernanda Rudi, tenien pes en la direcció nacional del partit, situació que ha canviat. De la mateixa manera, els bons resultats d’Ayuso a Madrid en les últimes eleccions la situen com una de les figures principals del partit.

No obstant això, el “gran baró” del partit continua sent Feijóo, al capdavant del PP a Galícia, que és el gran baluard del partit, on recull quatre majories absolutes i on continuen arraconant a Vox, que a penes té representació.

Els dirigents gallecs han estat clau en el PP, amb Mariano Rajoy i el fundador del partit, Manuel Fraga Iribarne, exministre franquista i polític sortit directament de la dictadura com altres punts “populars”.

Per part seva, Feijóo va anar escalant posicions i va arribar a la vicepresidència gallega en plena crisi del Prestige al 2003, per a uns anys després estar al capdavant del partit. Des de llavors ha aconseguit establir tota una sèrie de xarxes clientelars en el seu partit, en l’administració pública, així com amb empresaris i els mitjans de comunicació que li ballen l’aigua. És aquesta xarxa la que li ha permès consolidar un PP gallec unit, estable i que es manté en el poder amb folgança.

Narcotràfic, corrupció i privatitzacions

Darrere de la imatge pública que Feijóo vol transmetre, amb ajuda dels mitjans, de polític “honrat” i “moderat”, trobem corrupció i relacions d’aquest polític gallec amb narcotraficants. Com la foto que va ser confiscada a l’empresari i narcotraficant Marcial Daurat, on apareixia al costat de Feijóo en un vaixell de vacances, a mitjans dels anys 90. Segurament la relació del polític més escandalosa dins de les quals ha tingut amb tants altres empresaris que després han estat imputats per corrupció. La corrupció i el narcotràfic que han assolat durant anys Galícia, són impossibles de separar del PP.

Malgrat això, Feijóo es va mantenir com a figura clau del PP no sols a Galícia, sinó a nivell nacional, i ni la publicació en 2013 d’aquella foto amb Daurat han pogut minar la imatge d’aquest “baró” que ha continuat obtenint majories absolutes.

Unes majories amb les quals ha aplicat una política salvatge de privatitzacions, tant en educació, com en sanitat. Mentre augmentava el finançament a col·legis concertats, un de cada deu col·legis públics ha tancat. I al mateix temps que augmentava els concerts amb clíniques privades, retallava en atenció primària i en llits d’hospitals públics.

La pobresa a Galícia ja supera el 22%, mentre operacions bancàries de fusió i privatització de caixes públiques, que han costat 8.000 milions de diners públics, han beneficiat a grans banquers com el veneçolà Juan Carlos Escotet. Així com els macroprojectes de parcs eòlics que, tot i l’impacte ambiental, i lluny de baixar el preu de la llum a les llars, suposen grans beneficis per a les grans energètiques que embenin aquesta energia fora de la regió.

El successor de Casado

Ara, com en l’anterior congrés del PP en 2018, Feijóo sona amb força per a ocupar la presidència nacional del partit. Llavors, la gran disputa del lloc es dirimia entre Dolores de Cospedal i Sáenz de Santamaría, però la irrupció de Pablo Casado secundada per sectors del partit va situar a aquest últim al càrrec. No obstant això, eren moltes les veus en el partit i en els mitjans de la dreta que situaven a Feijóo com el successor “natural” de Mariano Rajoy.

Després d’una renovació llavors de part de la cúpula del PP, hem arribat a l’actual crisi interna, convertida en guerra oberta entre Casado i Ayuso. I de nou, apareix la figura de Feijóo no sols com a mediadora, un rol habitual pel seu pes en el partit, sinó com a candidat principal a presidir el partit.

En qualsevol cas, si molts mitjans ja gairebé donen per fet que Feijóo succeirà a Casado, la cosa encara no és clara i el futur del PP és incert. Si bé el “gran baró” ja ha anunciat la seva disposició a ocupar el càrrec, però vol ser l’únic candidat i triat per majoria. Les últimes declaracions d’Ayuso assenyalant que no es va postular a l’elecció i que es queda a Madrid, segurament són reflex de negociacions entre bastidors.

Queda pendent la possible convocatòria d’un congrés extraordinari del PP per a el mes vinent de març, per a tractar de resoldre aquesta crisi interna amb una nova direcció i abans de la convocatòria ordinària que estaria fixada per al mes de juny.