Pot interessar-te: Vox o la sortida d’extrema dreta a la crisis del régim espanyol

El popular va donar a conèixer aquesta intenció en una conferència de premsa fent gala dels seus "dots intel·lectuals", una tradició en el seu partit de llarga estirp de la qual un tal llegendari M. Rajoy ha deixat el llistó molt alt. “Vull començar aquesta conferència amb cinc paraules. I aquestes paraules són: em presento a l’alcaldia de Badalona”, va sentenciar Albiol mostrant el seu coneixement sobre les matemàtiques.

Pablo Casado, la nova cara del PP, en un exercici de cinisme infinit va sostenir que “Albiol és una referència per al Partit Popular de tota Espanya en la defensa dels nostres principis; un exemple de resistència enfront de la xenofòbia i el supremacisme del nacionalisme”. No semblés parlar del mateix Albiol que surt, en un informe del Consell d’Europa, com a exemple de polític xenòfob i racista.

Et pot interessar: Pablo Casado proposa il·legalitzar al nacionalisme català i decretar un nou 155

I tant si Albiol va aconseguir notorietat amb els seus primers moviments de campanya. El seu primer espot per recuperar l’alcaldia de Badalona de mans del PSC no pot deixar a ningú indiferent. Qui ja ens va sorprendre és el seu dia amb la seva anterior campanya electoral “netejant Badalona” (de persones migrants), aquesta vegada sota el titular “Albiol planta cara als okupes” pot veure’s a Xavier García Albiol fent una peculiarment menyspreable campanya electoral.

A l’espot, el candidat del PP s’encara amb suposats ocupants d’un habitatge del barri de la Salut i els increpa en to amenaçador per entrar a l’habitatge buit.

En un vídeo “cutre” amb música de tensió de pel·lícula de cinema z on surt amb posi de mascle alfa i aires de justicier, l’única cosa que deixa clar el nostre protagonista és no tenir el més mínim sentit del ridícul.

“No pot haver-hi cap merder dins de la casa, no vull cap merder, com hi hagi soroll anem a tenir un problema tots”, resol la conversa després de posar-se a donar lliçons, mà en cintura, del que es pot fer i el que no.

No obstant això, qui dóna les lliçons és el seu partit, el Partit Popular, que va permetre i es va beneficiar de l’especulació immobiliària. Va portar durant anys una caixa B en el seu partit que es va finançar il·legalment de trames de corrupció i va repartir sobresous al seu personal en sobres.

Va salvar a la banca amb diners públics, va donar per perdut els diners deixant un enorme deute a les nostres esquenes, va desnonar a desenes de milers de forma “express”, beneficia a l’església, la major propietària de l’Estat, amb l’excepció de pagaments d’impostos entre altres regals i va asseure les bases d’una nova bombolla immobiliària.

Malauradament tampoc el PSOE, ni cap bloc progressista, volen canviar aquesta realitat ni fer res seriós sobre aquest gran problema que pateixen les majories socials.

Avui la situació de l’habitatge pot resumir-se en més desnonaments, una enorme gentrificació amb epicentre en algunes ciutats com Barcelona o Madrid, que està disparant els lloguers i la falta d’oferta d’habitatge públic. Tot en benefici dels de sempre.

Solament durant el 2017, segons el propi Consell General del Poder Judicial, es van produir en l’Estat espanyol 100 desnonaments diaris amb motiu d’impagament de lloguer. Més de 35.600 famílies van ser desnonades per aquest motiu, enfront de les 22.300 que van perdre la seva casa per impagaments d’hipoteques.

I aquesta realitat no millora, sinó el contrari, quan la mitjana dels lloguers ja ha pujat 12 vegades més que el salari mitjà mentre augmenta cada vegada més la precarietat laboral.

És curiós com aquests “herois” són capaços d’envair Catalunya amb desenes de milers de policies, apallissar a la població pacífica i empresonar a gairebé tot el seu govern per voler votar sobre la seva relació amb l’Estat; alguna cosa que prohibeix la constitució post franquista del 78 mentre no mouen un dit per resoldre el problema de l’habitatge, també consagrada en la mateixa constitució. Mes ben el contrari.

No solament no els n’hi ha prou amb violar aquest dret des de la justícia i la policia desnonant a desenes de milers, sinó que Albiol ha volgut fer el pas de dedicar-se personalment al "matonaje" dels quals es veuen llançats a aquesta realitat per necessitat.

Que sort que tenim a Albiol, un oncle dur, per resoldre aquest problema! Aquí donant canya! Això sí, sempre als pobres, als de pocs recursos, als treballadors i les treballadores.

El Chuk Norris de Badalona al servei de la Corona, de les elits empresarials i de les finances.