Des de Podemos denuncien que l’extrema dreta que ja havia atacat anteriorment el lloc i que partits com el PP i Vox s’havien negat a condemnar els atacs. Però això ha anat un pas més enllà aquesta nit en atacar el lloc amb material explosiu. Tots dos dirigents han adjuntat un vídeo de les càmeres de seguretat en les seves xarxes socials, on s’observa com algú llança un còctel molotov al local. Pablo Iglesias ha qualificat l’acte de “terrorisme de carrer” i ha assenyalat que això no acoquinarà a la seva formació política en la seva cerca de: “Democràcia, llibertat d’expressió i justícia social”.
Enfront de l’extrema dreta: ni un pas enrere
Des de Esquerra Diari i la CRT condemnem aquests fets, assenyalant que a l’extrema dreta i totes les seves polítiques racistes, misògines i reaccionàries hem d’enfrontar-la amb decisió, impulsant la mobilització obrera i popular als carrers. Tot i que no compartim en absolut les polítiques de Podemos, que s’ha integrat al règim del 78 des del Govern juntament amb el PSOE, repudiem de manera incondicional tot atac a les seves seus, militants o dirigents per part de l’extrema dreta. Però el camí per a frenar l’acció d’aquests grups no vindrà de demanar la protecció a la policia (que estan plena de simpatitzants de l’extrema dreta) i són els mateixos que reprimeixen als carrers a la joventut o que ara avança sobre les llibertats democràtiques amb la llei de la “puntada a la porta”.
Al mateix temps que rebutgem la violència de l’extrema dreta i condemnem l’atac a la seu de Podemos, alertem contra el relat que el suport polític i electoral a Podemos pot significar un “fre” per a l’avanç d’aquesta. Una campanya que promou especialment Pablo Iglesias davant les eleccions a Madrid. Hem de recordar que les polítiques d’Unides Podem al costat del PSOE, lluny d’evitar el creixement d’aquests grups reaccionaris, han permès el seu ascens. El govern “progre” manté les polítiques del racisme institucional amb la Llei d’estrangeria, els CIEs i les deportacions, a més de ser el responsable d’enviar la policia contra la joventut en les últimes mobilitzacions a Madrid i altres regions.
Si enfront de la crisi social, econòmica i sanitària que afronta la població actualment, tan sols es respon amb una política de subordinació al PSOE i de defensa dels interessos dels grans capitalistes, s’encoratja a l’extrema dreta. Si no es planteja una alternativa de fons al sistema capitalista actual que enfonsa a milions de persones en la desesperació, no s’estan eliminant les fonts de les quals s’alimenta l’extrema dreta.
Per això hem d’assenyalar que l’estratègia del neorreformisme ha col·laborat amb aquest ascens del populisme de dreta: avalant la repressió a Catalunya, l’empresonament de Hásel o la repressió a la joventut mobilitzada.
A l’extrema dreta no la hi pararà amb alguns llocs en Consells de Ministres i governant amb el PSOE, sinó desenvolupant una massiva mobilització obrera i popular als carrers per a acabar amb el racisme i totes les opressions que són part estructural del capitalisme.
