Continua l’ofensiva del Règim del 78 contra l’1-O i tot allò relacionat amb la preparació d’aquest referèndum així com contra les accions posteriors, especialment la proclamació de la república en el parlament el 27 d’octubre.
A mesura que aquesta repressió que va des de Puigdemont i Junqueras fins a professors d’escola passant pels Jordis, avança, se segueixen descobrint les cartes de l’estratègia de defensa d’alguns citats a declarar.
L’última a fer pública la seva posició ha estat Anna Gabriel. L’ex diputada de la CUP ha anunciat en una entrevista al diari suís Li Temps que la seva voluntat és la de romandre a Suïssa i no acudir aquest dimecres davant Llarena en el TS. Aquesta posició ha estat confirmada per la CUP en un breu comunicat instants després.
Anna Gabriel ha assegurat que la seva decisió de quedar-se a Suïssa se sustenta en la voluntat de “obstaculitzar el procés [penal]” iniciat contra els dirigents polítics i persones que van encapçalar el procés de lluita del poble català en els últims anys.
Per a l’exdiputada de la CUP no existeix cap garantia d’un judici just, una sospita més que fonamentada veient com actua del Règim del 78, i especialment, la judicatura. “Estic processada per la meva activitat política i la premsa del govern ja m’ha condemnat”, afirmava des del país helvètic.
En aquesta mateixa línia, Gabriel, rebutja les acusacions per les quals ha estat citada a declarar aquest dimecres davant el TS, recordem, acusacions de sedició i rebel·lió. La “cupaire” ha argumentat a Li Temps que “sempre he fet campanya pel referèndum, la qüestió de Catalunya s’ha de resoldre políticament, però constatem una voluntat de liquidar l’independentisme amb la repressió per part de les autoritats espanyoles”.
En una entrevista posterior en la cadena RTS, Anna Gabriel ha assegurat que “no fa falta que vagi davant del jutge, jo no he comès cap delicte de rebel·lió, crec que és més necessari que sigui aquí per denunciar-ho”.
D’aquesta manera l’ex diputada de la CUP repeteix l’estratègia de Carles Puigdemont, qui va marxar a Brussel·les el passat mes d’octubre, després de la proclamació simbòlica (en paraules de destacats membres d’ERC i JxCat) de la República catalana.
D’aquesta manera l’ex diputada exemplifica novament la “qualitat democràtica” de l’Estat espanyol, que condemna als polítics opositors i lluitadors contra el Règim a la presó o a l’exili.
I és que en l’últim període el Règim del 78, amb els jutges com a executors i la premsa burgesa com a portaveus, ha iniciat un atac a les llibertats democràtiques que no sembla tenir límit. A la bateria d’accions contra els participants en en el procés, se sumen les accions contra twittaires, rapers i activistes que s’han saldat amb anys de presó.
Una estratègia de defensa que torna a mirar a Europa
L’entrevista d’Anna Gabriel se cenyeix a argumentar el motiu pel qual no acudirà aquest dimecres al TS, encara així queden molts aspectes de la seva defensa pendent. Una defensa que ha preparat al costat del seu advocat, Oliver Peter, un jove i conegut advocat per ser especialista en qüestions de drets humans en el Tribunal d’Estrasburg.
Durant l’entrevista en la cadena RTS Anna Gabriel assegurava que esperava que l’extradició per part de Suïssa no es fes efectiva. Enfront de la possibilitat que Suïssa acceptés aquesta petició, ha deixat la porta oberta a demanar l’asil polític, amb l’esperança que el país helvètic l’hi concedís i poder iniciar allí la seva defensa personal i la “internacionalització” del conflicte, com defineixen aquesta estratègia des de JxCat, ERC i ara la CUP.
Aquesta estratègia s’assembla tristament a la qual en les dates posteriors a l’1 d’octubre relatava els “moviments” de Puigdemont i el seu equip en el concert internacional per aconseguir suports a la causa.
Si en aquell moment mirar amb esperança “democràtica” a l’Europa del capital que deixa morir a milers d’immigrants en les seves costes i mata a centenars en les seves guerres al mig orient, era una utopia, no hi ha motiu cap per pensar que avui hagi de ser diferent.
Els processos judicials per part de l’Estat espanyol avancen sense demora, però aquests no s’aturaran per la marxa dels responsables polítics a altres països. Encerta Anna Gabriel en dir que pot ser més valuosa des de Suïssa que des de la presó, però no per parlar amb tal organisme europeu o amb tal cadena de televisió.
Si no aprofita la seva llibertat per assenyalar als responsables d’aquest atzucac, els dirigents de JxCat i ERC, si no desemmascara de forma clara la nul·la voluntat que CiU (avui JxCat) i ERC han tingut mai d’enfrontar a l’Estat espanyol i es qüestiona el paper seguidista de la CUP en tots aquests anys, no hi ha ajuda al procés.
No assenyalar aquests aspectes és negar els errors propis que han configurat la situació actual. Una situació que a més es defineix per la normalització de la repressió, sense cridar a grans mobilitzacions pels presos, alguns com els Jordis amb més de 4 mesos de presó a les seves esquenes.
Torna a ser un missatge que supedita la lluita del poble català a les institucions, ni més ni menys que europees, però que la desùlla de qualsevol pla de mobilitzacions, de reimpulsar les experiències d’autorganizació com els CDR’s, d’aixecar jornades com la del 3 d’octubre o el 8 de novembre.
Seguir l’estratègia de defensa de Puigdemont, i la que és aplaudida per JxCat i ERC, és un pas més a deixar sense perspectiva el procés català. Deixar sense direcció als milions que van votar l’1 d’octubre i el 21 de desembre per la República catalana.
