En el context d’una guerra que està deixant centenars de milers de morts i milions de desplaçats, d’una enorme escalada armamentística dels països imperialistes, de crisi econòmica, inflació i precarietat, aquest 25N ens sobren els motius per manifestar-nos contra les violències cap a les dones.

Aquest any ja es comptabilitzen oficialment 60 feminicidis a l’Estat espanyol, als que cal sumar desenes de milers de trucades al 016 (servei d’atenció contra la violència de gènere). A més, hi ha altres múltiples violències cap a les dones que també enfrontem. La bretxa salarial no baixa d’un 24% al nostre país, la precarietat laboral continua tenint rostre de dona i les tasques de cures no remunerades continuen caient sobre les nostres espatlles. Amb els desorbitats nivells d’inflació, arribar a fi de mes és una missió cada vegada més difícil per a una classe treballadora més feminitzada que mai.

Contra l’atzucac del feminisme punitivista

No obstant, totes aquestes problemàtiques que afecten la majoria de les dones, a les més oprimides, les treballadores, les migrants, etc., no estan en l’agenda del debat per als grans mitjans de comunicació, ni en les polèmiques en el parlament entre govern i oposició. Tots s’esforcen per enfocar el debat en el reforçament d’un codi penal ja summament repressiu. Perquè, mentre les hordes de VOX i el PP aprofiten per desplegar els seus discursos masclistes, tot el marc del debat s’ha mogut cap a la dreta, amb discursos punitivistes entorn de l’aprovació de la llei coneguda com “només sí és sí”.

Per a l’aprovació d’aquesta llei van buscar imposar la idea que la violència de gènere es resol amb penes i càstigs més durs en el codi penal. D’aquesta manera, han deixat el camí obert a una dreta que ara discuteix cada punt i coma del codi penal, traduint-se tota política en una exigència de penes cada vegada més fortes. És clar per a ells: busquen dotar de més instruments punitius a la policia, el sistema carcerari i el sistema judicial, institucions que només generen i reprodueixen les violències cap a les dones, les persones migrants, així com aquelles que lluiten o es mobilitzen. Aquí està l’exemple de l’empresonament de rapers crítics amb la monarquia, polítics independentistes catalans i activistes socials. De fet, no és casual que, també en aquests dies, s’hagi acordat una modificació del codi penal que endureix la criminalització de la protesta social. Quelcom que sembla haver passat desapercebut en aquesta perillosa normalització del punitivisme. En restringir el debat a la qüestió del càstig individual, s’oculta la dimensió estructural i sistèmica de les violències de gènere, que s’alimenten i complementen amb totes les violències d’aquesta societat capitalista que rebutja les vides humanes i destrueix el planeta.

Des de Pan y Rosas volem assenyalar aquest 25N que el feminisme punitivista constitueix un atzucac per al moviment de dones, ja que només enforteix a l’Estat patriarcal i capitalista que és el generador de múltiples violències. Hem de tornar a posar el focus en com lluitar contra aquestes violències de l’aliança criminal del capitalisme i el patriarcat. Perquè mentre govern i oposició discuteixen sobre el codi penal, la violència contra les dones no cessa de créixer.

Contra l’extrema dreta i el guerrerisme

L’extrema dreta se sent còmoda amb aquest gir discursiu, del qual les dones, les persones LGBT, les racialitzades tornem a ser la principal diana. Els seus discursos d’odi s’expandeixen, fins i tot buscant tenir més influència en la joventut, com es veu en instituts o a les xarxes socials on reivindiquen els atacs racistes, LGTBIfòbics, neguen les violències que sofrim i posen en dubte els drets que tant d’esforç ens ha costat aconseguir. La recent victòria de Meloni a Itàlia, el creixement de Marine Le Pen a França, o Vox a l’Estat espanyol, són exemple d’aquesta tendència reaccionària. No obstant, tampoc són cap alternativa per a les dones, la classe obrera i la joventut els governs “progressistes” com el del PSOE i Unidas Podemos. Un govern que està aprovant els pressupostos generals més militaristes de la història, amb un augment del 26% de la partida en defensa i més del 2% del PIB en armament exigit per l’OTAN. És a dir, amb una inversió total de 2.200 milions d’euros, 40 vegades més que allò destinat al ministeri d’Igualtat, i gairebé la mateixa quantia que tots els ministeris socials junts. Una deriva militarista que només ens conduirà a més catàstrofes humanitàries, ambientals, fam, crisis econòmiques, inflació i pèrdua de poder adquisitiu per a la les dones treballadores i empobrides de tot el món. Com les fams que ja assoten Àfrica, davant les quals la UE i el govern “progressista” responen endurint les polítiques d’estrangeria i amb matances com les de Melilla. Tot això sense derogar la racista llei d’estrangeria que condemna a les dones migrants a situacions d’extrema vulnerabilitat i violència.

Violència cap a les dones és la guerra a Ucraïna, que ja està causant centenars de milers de morts i milions de desplaçats. Violència cap a les dones és la inflació, les tarifes energètiques impagables, mentre arriba l’hivern. Violència són les Reformes Laborals, fins i tot l’última que va aprovar aquest govern, ja que garanteixen la precarietat i la temporalitat per a una mà d’obra feminitzada. Violència cap a les dones és que la major part dels treballs de cures recaiguin a la seva esquena en les llars, mentre es privatitzen les residències de gent gran i es retallen els serveis públics. Violència és que es continuïn postergant les reivindicacions de les persones trans. I violència és que es destinin milers de milions d’euros a augmentar els pressupostos militars, mentre les infermeres i metgesses lluiten en diverses comunitats contra la destrucció de la sanitat pública.

Per això des de Pan y Rosas exigim:

Augment dels pressupostos per a prevenció i recursos per a les dones en situació de risc! Prou de finançar als centres educatius concertats i religiosos des d’on l’Església estén un discurs misogin i reaccionari!

No als pressupostos militaristes que serveixen als interessos de l’imperialisme espanyol, de la UE i l’OTAN! No a les guerres que desencadenen més violència cap a les dones!