Felip VI tindrà aquestes pròximes setmanes una agenda atapeïda de visites a Catalunya. Començant, això si, pel sopar inaugural del Cercle d’Economia de Barcelona d’aquesta nit. Els dies 27 i 28 també serà present en la inauguració del Mobile World Congress i el primer de juliol acompanyarà a la seva filla als premis Princesa de Girona.
No obstant, si comencem pel més immediat, qualsevol visita del monarca a terres catalanes en els últims anys han estat plegades de gestos i discursos, més bé simbòlics, contra la Corona per part dels diferents governs catalans, a més de grans protestes impulsades per les asociacions civils independentistes com l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium, els CDR o l’esquerra independentista.
Tot i que durant aquests dies el nou Govern de la Generalitat de Pere Aragonès ha estat marejant la perdiu tot el temps en si el propi Aragonès o el vice president Jordi Puigneró coincidirien amb Felip VI al sopar de la reunió anual del Cercle d’Economia, ha sigut la portaveu del Govern Patrícia Plaja, la que confirmava que serà la consellera de presidencia la que ocupara la cadira de l’executiu a taula.
Ara bé, això no significa que Pere Aragonès no tingui contacte estret en aquesta nova visita del monarca. De fet el president de la Generalitat és el que històricament fa el discurs oficial d’inauguració de les jornades del Cercle d’Economia de Barcelona, i abans ja s’hauran vist en una recepció conjunta amb empresaris coreans.
I en la pitjor de les situacions, encara que president i monarca no coincidissin en cap moment, amb els que si es reuniran ambdós és amb les principals famílies burgeses de Catalunya, molt ben contectades, com no podia ser d’altra forma, amb Felip VI. Però també amb el govern neo-liberal de Pere Aragonès entre ERC i Junts.
Ja sabem quins són els amiguets capitalistes de Pere Aragonès, només hem de fixar-nos en la foto de família del passat any 2019 en la que sortint d’un casament Aragonès és flanquejat per grans magnats com Florentino Pérez o el president de Foment del Treball i vice president de la CEOE Josep Sánchez Llibre. El mateix, per cert, que va fer la setmana passada d’amfitrió en la trobada entre Pedro Sánchez i el propi Aragonès.
Sens dubte, el "canvi de parer" d’aquest Govern respecte els anteriors, o els dubtes, més bé discursius, que han tingut en els últims dies de cara a explicar que el monarca ja és benvingut a Catalunya pel Govern d’Aragonès, n’és una mostra de que aquesta serà una legislatura neo-liberal al més pur estil dels de Jordi Pujol o Artur Mas, com no pot ser d’altra forma per part dels partits de la burgesia.
Altra mostra d’això és el nou conseller d’economia, gran amic també de les grans empreses, doncs fins fa poc havia sigut director general de la Fundació "La Caixa", i temps enrere director de comunicació de Gas Natural, director general de Repsol, conseller de petronor o president de petrocat.
Totes multinacionals també amb forts lligams amb Felip VI i que la monarquia durant els anys de bonança (per a segons qui) va ajudar a impulsar i a enriquir-se amb l’expoli a l’altra banda de l’Atlàntic.
Algunes d’elles, a més, com és el cas de La Caixa, van ser pioneres a l’hora d’abandonar les seves seus socials de Catalunya just després del discurs del rei el 3 d’octubre de 2017 de l’"A por ellos".
En aquest sentit, el que demostra la rebuda del monarca per part del Govern, és també un gest més de cara a la restauració autonòmica a Catalunya, entre el "Govern més progressista de la història" del PSOE i Unidas Podemos, juntament amb el nou Govern de la Generalitat de Pere Aragonès i amb ERC al capdavant, com són els mateixos indults als presos polítics sobiranistes.
I és que la qüestió de la unitat d’Espanya i el respecte a la monarquia, són els principals simbols per a qualsevol sector del Règim del 78, i en això no hi ha distincions entre el partits que el conformen.
Queda clar, doncs, que aquest Govern serà el de la tornada a l’autonomisme, sobretot, tenint en compte que han d’entrar els fons europeus i una bona part dels 140.000 milions podrien recaure en inversions a Catalunya.
Per tant aquest govern serà també neo-liberal fins a les últimes conseqüències per a fer pagar a la classe trreblladora i els sectors populars els costos d’aquests fons europeus en retallades i ajusos. A més de destinar tots els seus esforços a protegir i redoblar els interessos dels directius de les grans companyies i els lobbies empresarials, tal i com ja ha passat durant els pitjors mesos de pandèmia.
Et pot interessar: Restauració autonòmica a Catalunya, fons europeus i l’ajust que ve
També pots llegir: ERC-PSOE: un diàleg que no resoldrà les demandes democràtiques ni socials
