El Consell de Ministres celebrat aquest dimecres va aprovar diferents mesures de caràcter tècnic dins de la llei estatal d’Habitatge, però de moment no va abordar l’aprovació del decret per a ampliar la prohibició dels desnonaments.

Recordem que a principis de desembre, enmig de les negociacions dels pressupostos de l’Estat, Unidas Podemos va acabar apostant per un limitat decret llei que prohibís els desnonaments fins al final de l’Estat d’alarma. Tot això després de retirar la seva pròpia esmena -que anava dirigida a estendre la prohibició dels desnonaments fins al 31 de desembre de 2022- per a negociar amb els seus socis del PSOE.

Com explicàvem en un article anterior “Unidas Podemos, que va obrir la caixa dels trons en el si del Govern per reunir-se amb ERC i Bildu per a esmenar els seus propis pressupostos de Govern, prohibint els desnonaments i el tall de subministraments a famílies vulnerables, retira ara l’esmena en considerar que tot quedarà recollit en un pròxim decret llei. No obstant això, ni els desnonaments ni els talls de subministraments seran prohibits permanentment".

De l’esmena original que estava limitada a supòsits, i subjecta a una data de caducitat, poc semblava quedar en un suposat decret llei, subjecte a una data de caducitat molt menor, maig de 2020, marcada per la fi de l’Estat d’alarma.

La realitat és que avui dia no hi ha cap proposta sobre la taula. Potser Unidas Podemos i PSOE es reservin els dies de nadal per a llançar la seva ’gran mesura social’ i vegem anunciat un decret llei que posi fre a part dels desnonaments durant uns pocs mesos. Si fos així, estan jugant amb la tensió de moltes famílies que no saben si demà els tiraran de la seva casa.

Més enllà de si coneixerem aquest decret llei, o si hagués quallat l’esmena tripartida original, cap soci de Govern ni partit del règim desitja abordar el problema de l’habitatge de fons.

Emergència social sense que cessin els desnonaments

Malgrat la greu situació d’emergència social que avui vivim, els desnonaments no cessen, és més, sembla que es multipliquen. Quan va acabar el primer Estat d’Alarma va venir una onada de desnonaments. Entre el 4 juny i 30 de juny –aquest és l’únic tram de dies hàbils del segon trimestre que van romandre oberts els jutjats, durant la resta de l’any van estar tancats pel Covid-19– va haver-hi 1833 desnonaments en l’Estat espanyol. Només a Barcelona va haver-hi 443 desnonaments entre el 14 de setembre i el 23 d’octubre. Cap dels socis del Govern “progressista”, ha estat capaç de parar aquesta situació en un moment d’aguda crisi social i sanitària com la que travessem.

El 100% dels desnonaments en l’Estat espanyol són per impagaments de lloguer o hipoteca. És a dir, famílies que no poden continuar fent front a les despeses del seu habitatge. Una situació que s’agreuja en un moment en què l’economia cau abruptament i el risc de pobresa es multiplica. Una situació que no s’acabarà al maig amb la finalització de l’Estat d’Alarma ni tan sols al 2022 com proposava l’esmena tripartida.

El problema de l’habitatge és molt profund. A l’Estat espanyol el 20% de la població té problemes per a pagar la seva hipoteca o lloguer. El 14% ha hagut de recórrer a familiars o amics per als pagaments. Són xifres susceptibles de desnonament. Una situació que només pot resoldre’s per la prohibició dels desnonaments i dels talls de subministraments a les persones vulnerables de manera permanent. A més d’assegurar l’existència d’un parc d’habitatge púbic digne i suficient per a llogar, en funció de les possibilitats econòmiques de la classe treballadora i les classes populars, garantint l’accés a l’habitatge dels joves, les dones i els sectors més vulnerables.