Catalunya

CATALUNYA

Artur Mas admet haver mentit en prometre la independència en 18 mesos

Set anys després de la consulta popular del 9N de 2014, Artur Mas reconeix al FAQS de TV3 que va ser un "error" prometre que es faria la independència en 18 mesos.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

dimarts 12 d’octubre| edició del dia

Ja ho havia dit el seu conseller d’economia Andreu Mas-Colell, no hi havia cap estructura d’estat. No hi havia cap hisenda catalana o Agència Tributària, ni exèrcit, ni res. I el mateix Artur Mas va dir que ell no havia desobeït davant el tribunal. Però, si algú encara tenia dubtes, dissabte passat va dir que havia mentit amb la seva promesa de fer la independència en 18 mesos.

No és cap sorpresa que un dirigent com Artur Mas hagi mentit en relació a la independència. Ell va ser conseller d’economia de Jordi Pujol durant els anys 90 i va aplicar totes les mesures neo-liberals amb el seu “mestre polític”, el “res honorable” Jordi Pujol. Anys i anys mentint als treballadors i aplicant les mesures amb les quals van aprofundir en la precarietat laboral.

De fet, Artur Mas mai ha impulsat la independència. Ell va a anar a Madrid a negociar amb Rajoy més diners amb el pacte fiscal però va “xocar” amb la porta de La Moncloa. En aquell període va ser el “mestre” de les retallades amb el suport del PP català i després amb el suport d’ERC. Però en aquell moment el poble va sortir als carrers cridant per l’autodeterminació i la independència, tot després de que el TC retallés l’Estatut. L’antiga Convergència, llavors pressionada pel carrer i la “justícia” espanyola que treia tots els casos de corrupció, no va tenir altra sortida que començar a parlar d’independència.

Els deixebles d’Artur Mas I

Artur Mas "enviat a la paperera de la història" per la CUP, va deixar, no obstant, uns deixebles que van seguir un full de ruta molt similar. La consellera Clara Ponsatí va dir des del seu exili que “íbamos de farol” quan van fer el referèndum de l’u d’octubre. Un referèndum que ells havien promès que seria vinculant. Però que, de la mateixa forma que el 9N, va acabat sense cap declaració d’independència.

El que va dir la exconsellera d’educació, és en realitat el que va fer el president Carles Puigdemont. Com que estaven jugant amb cartes dolentes van declarar una república només per 8 segons en aquell “històric” 10 d’octubre de 2017 o una república sense conseqüències jurídiques el 27 d’octubre següent.

Per a ells, les desenes de milers que van protegir els centres de votacions i van enfrontar-se a la repressió i els que van aturar el país el 3O, eren només cartes dolentes. El poble català no “iba de farol”.

Els deixebles d’Artur Mas II

Però Artur Mas no només ha tingut alumnes aplicats a les files de Junts o el PDeCAT. Els dirigents d’Esquerra Republicana, que també hi eren al poder, es van apropiar les liçons d’Artur Mas. Oriol Junqueras ara que el seu partit és l’”amo” de la Generalitat parla d’una independència per als propers 10 o 20 anys.

El president Pere Aragonès centra la seva acció política en la taula de diàleg amb el mateix partit que també va impulsar l’aplicació del 155 i la repressió amb el PP, el PSOE. I parla d’independència només els dies de festa. Per a ell, la taula de diàleg és l’instrument amb el qual pretén aconseguir la gestió de l’aeroport de El Prat, més inversions de Madrid i els ajuts dels fons euopeus de la Unió europea.

Aragonès també va impulsar projectes de precarietat laboral dins de l’administració pública. En relació a la política econòmica no es troba gaire lluny d’Artur Mas. De fet, Esquerra Republicana va donar suport als pressupostos de retallades de l’antiga Convergència quan sortien moltíssims casos de corrupció a la llum.

També hem de llençar a la paperea de la història als seus deixebles

En síntesi, com es diu en dret, “A confessió de parts, relleu de proves”. Ells mateixos van explicar davant dels jutges que no volien exercir el dret d’autodeterminació. Fins i tot, el major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero, va explicar que tenien un pla per empresonar al president Puigdemont.

El desig d’autodeterminació d’àmplies capes de la societat catalana mai es podrà portar a terme sota la direcció dels partits de la burgesia catalana. Això va quedar clar a partir del 3O quan les empreses van canviar el domicili social davant les ordres del Rei Felip VI. Convergència-PDeCAT mai va desobeir.

Però tampoc podrà exercir-se sota el lideratge dels representants de la petita-burgesia acaudalada. Puigdemont i Junqueras han estat més a prop del mateix poder que els està castigant, que del poble que es va mobilitzar l’1-O per defensar escoles i votar, i amb les vagues del 3O i el 8N.

Cal trencar amb la burgesia i la petita-burgesia el més ràpid possible i iniciar un camí d’independència de classe. Ara la classe treballadora no es troba en el centre de l’escena política. Però si l’esquerra es capaç de buscar llaços comunicants podrà sumar-la a aquesta lluita democràtica lligant la lluita pels drets laborals contra l’atur i la precarietat.

La CUP i l’Esquerra independentista es troben una cruïlla i hauran de trencar amb Junts i ERC si volen avançar en un nou embat que porti a assolir el dreta l’autodeterminació del poble català.




temes relacionats

Catalunya   /    Autodeterminació de Catalunya   /    Artur Mas   /    Catalunya

Comentaris

Comentar