L’any 2016 Podemos, que comptava amb pocs anys de vida, encara que no havia aconseguit el sorpasso electoral sobre el Partit Socialista en 2015, es va situar com la quarta força electoral, sent peça fonamental per a la investidura.

Els grans mitjans de comunicació obrien els seus informatius digitals, en paper i a la televisió amb atacs de diferent índole sobre la formació liderada en aquells dies per Pablo Iglesias. Entre aquestes notícies que buscaven frenar el paper de Podemos en la política de l’Estat espanyol, va saltar una que complia amb tots els ingredients: Pablo Iglesias, govern de Maduro i finançament il·legal. Un còctel per als grans mitjans de comunicació.

OK Diario, amb el “periodista” Eduardo Inda al capdavant, publicava un suposat escàndol de corrupció que tenia com a protagonistes a Podemos i al mateix Pablo Iglesias. Segons els informes amb els quals comptava Inda, el president de Veneçuela, Nicolás Maduro, hauria pagat prop de 300 mil dòlars al líder de Podemos en aquells dies, a través d’un banc situat en el paradís fiscal de les Illes Granadines. El pagament es va realitzar, suposadament, en 2014, a penes dos mesos després que la formació lila s’inscrivís en el registre de partits.

Aquesta notícia publicada per OK Diario va tenir ràpida repercussió en TV, concretament en el programa de Al Rojo Vivo, dirigit per Antonio García Ferreras. Encara que en aquest mateix programa Pablo Iglesias va desmentir la informació i va interposar una denúncia, la notícia va córrer com la pólvora de plató en plató, i va trobar en Susana Griso i Rosa Quintana dos altaveus més.

Tot va resultar ser fals. El pagament, el banc en el paradís fiscal i també els documents que suposadament acreditaven aquest finançament il·legal. Així ho demostra la informació avançada pel mitjà Crónica Libre. Aquest mitjà publica una conversa entre l’ex comissari Villarejo i el mateix Antonio García Ferreras tan sols onze dies després que saltés la notícia.

En aquella conversa gravada per Villarejo, a més de Ferreras, es trobava el president de La Razón i adjunt a la presidència d’Atresmedia, Mauricio Casals. I va ser davant el periodista i l’empresari que l’ex comissari va admetre que tota la informació era un bast muntatge per desprestigiar a Podemos orquestrat pel Ministeri de l’Interior, amb el mateix modus operandi que havien usat per a torpedinar el moviment independentista català.

Encara que aquest mateix dilluns el periodista ha intentat desmentir que estigués al corrent del muntatge i que quan va donar la notícia desconeixia la falsedat dels documents. “Mai hem donat una informació sabent que era falsa. Mai” ha afirmat Ferreras en antena. Però la veritat és que els enregistraments mostren tot el contrari.

Ferreras cierra Al Rojo Vivo hablando de los audios que le grabó Villarejo sobre Granadinas https://t.co/xrzgB4X6Li pic.twitter.com/rI85Te0bw9

— AlRojoVivo (@DebatAlRojoVivo) July 11, 2022

En contra del que argumenta Ferreras en el seu programa, en la conversa amb l’ex comissari reconeix que “li vaig dir jo, Eduardo [Inda, director de OK Diario], això és molt seriós. Jo vaig amb això, però això és molt delicat i és massa bast. És massa bast”.

Fins i tot en aquesta xerrada informal, exposava els motius de la seva desconfiança, assegurant que el sorprendria que el mateix Pablo Iglesias obrís un compte amb les seves dades personals i que poc després de crear-la, el president Nicolás Maduro fes un ingrés de gairebé 300 mil dòlars. “Són bastant més llestos que tot això”, sentenciava.

Però això va quedar en el sopar, després en plató, va donar regna solta a la informació falsa i a l’acusació de suposat finançament il·legal del partit morat.

Els tentacles de les Clavegueres no abracen als grans mitjans de comunicació o als aparells policials, també aconsegueixen la Judicatura. En aquells dies, quan es va destapar la falsa notícia, els tribunals van validar l’actuació dels periodistes enfront de les denúncies interposades per Podemos.

La veritat és que el que avui coneixem de les fake news sobre el finançament il·legal de Podemos en 2014, és un modus operandi habitual de les Clavegueres de l’Estat per a desprestigiar, perseguir i acabar amb els seus adversaris polítics, com és el cas dels independentistes catalans.

I és que casualment aquest cas posa en el centre del muntatge a Podemos poques setmanes després que esclatés el cas Pegasus (o Catalangate), un cas d’escoltes i espionatge massiu sobre independentistes catalans. En aquest cas la formació lila va guardar silenci i va ser còmplice de mantenir aquest modus operandi de persecució política als adversaris del Règim del 78.

El cas Pegasus va revelar espionatges sobre líders independentistes fins al 2022, ja amb diversos anys de Govern progressista i amb el mateix Pablo Iglesias formant part de la comissió de control sobre el CNI des de març del 2020.

Un exemple més, no l’únic, que aquella premissa de la formació habitada de canviar les institucions des de dins és una quimera. L’entramat corrupte i repressiu de l’Estat està construït sota unes bases sòlides amb l’objectiu de servir als propis agents del Règim del 78.

Ells són els principals interessats a mantenir-la. Això és així ja que els permet realitzar corrupteles, favors i xantatges entre les empreses de l’IBEX, Govern, Forces de Seguretat, Judicatura i Monarquia, però també per perseguir l’independentisme català, als moviments socials i als quals lluiten.

Per acabar amb les Clavegueres cal tocar els interessos dels grans grups de poder que estan darrere de les mateixes i no adaptar-se a ells; la premsa manejada per grans grups empresarials, la impunitat policial, els secrets del servei d’intel·ligència, l’aparell repressiu, etc.

Però això no es farà “des de dins” col·laborant amb els seus màxims valedors i beneficiaris, es farà amb lluita als carrers, amb organització en els centres de treball, en les universitats, instituts i barris.

Només així es podran imposar mesures com l’obertura de tots els “secrets oficials” i els arxius armats contra els independentistes catalans i els lluitadors, exigir l’anul·lació de totes les causes judicials contra aquests, així com acabar amb la casta de jutges mitjançant l’elecció dels jutges per sufragi universal, i jurats populars, sense llocs vitalicis, sinó que puguin ser revocats pels seus electors, entre altres mesures.