Els atacs de Díaz Ayuso a l’educació pública, més concretament a l’educació infantil, no cessen. Algunes de les escoles d’educació infantil es queden sense el segon cicle. Això sense informes que ho avalin, sense document oficial que reflecteixi aquesta intenció, sense consens ni avís previ. Ayuso compleix l’amenaça que va fer fa mig any: tancar un cicle complet d’infantil per a forçar a aquests alumnes a entrar en col·legis no adaptats per a ells o, millor encara, que siguin derivats a la concertada. Ayuso ja va advertir que facilitaria a través de xecs a les famílies i concerts l’accés als centres privats, un vell ardit per a finançar empreses a través dels diners públics.
Uns 100 alumnes es veuran afectats per aquesta tisorada, segons dades de la Comunitat de Madrid, que s’uneix a l’apagada informativa per a les pròpies famílies: “Han de garantir que la gent que té plaça, en haver de sortir a altres centres, no tingui dificultats. No hi ha expedients ni res que garanteixi les ràtios d’alumne per professor determinades (...) no hi ha informació, no hi ha transparència i no hi ha pressupostos” denuncia la diputada de Más Madrid, Tania Sánchez.
Les escoles infantils de 0 a 6 anys són un model públic d’èxit que funcionen a la perfecció i sempre han estat un referent de l’educació infantil i de la innovació educativa, fins i tot malgrat els atacs i retallades al llarg de diferents governs. Tenint en compte això, és que es tracten de centres d’alta demanda i amb una valoració molt positiva de les famílies. Un model innovador d’educació que quedarà extingit a Madrid encara que sempre s’ha presentat com un format recomanat per a aquestes edats i, especialment, per a alumnes amb dificultats en el seu desenvolupament, ja que és un model en el qual el contacte docent-família és diari, la seva participació és un motor clau i compten amb el que se’n diu “la parella pedagògica” (dos adults per aula), quelcom que també desapareixerà.
La Conselleria d’Educació, amb Enrique Ossorio al capdavant, negava al novembre que això s’anés a produir i tan sols quatre mesos després, ha passat a assegurar que aquestes places seran reconvertides per a alumnes de 0 a 3 anys. Ni els recursos de moratòries presentats en l’Assemblea de Madrid, ni les denúncies de partits polítics de l’oposició, ni les queixes i recursos contenciosos administratius de sindicats sembla que vagin a frenar aquest atac directe a l’educació pública.
Sense places i sense plans de construcció de nous CEIP, aquests alumnes es veuen arrossegats a sol·licitar plaça en els centres concertats o privats del seu entorn. Si a això li sumem que per al nou curs 2022/2023 comença la baixada de ràtio a 20 alumnes en 3 anys d’educació infantil, aquells centres públics que no disposin d’espais suficients, es veuran obligats a reduir el nombre de places ofertes per a la matriculació d’alumnes, ja que aquesta baixada de ràtio és progressiva i anirà escalant fins a completar tot l’etapa educativa obligatòria.
El que porta sent una reclamació de l’educació pública durant anys, la baixada de ràtio per a millorar la qualitat de l’ensenyament, és aprofitat pel govern neoliberal de la Comunitat de Madrid en benefici de la privada/concertada, mercantilitzant un dret fonamental com és l’educació, desviant cada vegada més pressupost públic a empreses, fomentant el concert educatiu i negant-se a invertir en nous centre públics en la Comunitat com reclamen i necessiten les famílies.
Com hem dit, la via parlamentària i sindical no està tenint resultats. I això no sols és inoperància, també complicitat. Hem de recordar que l’actual llei educativa és la del PSOE, el qual pretén recuperar la seva antiga llei, que va introduir els convenis i ja va suposar una deterioració molt significativa de la qualitat de l’ensenyament. Davant aquesta deriva, ni UP ni Más Madrid mouran un dit, ja que seria llançar crítiques contra els seus propis socis. No parlem ja dels sindicats majoritaris, que van empassar-se la no-derogació de la reforma laboral i que actuaran en completa connivència amb el govern suposadament “progressista”. Només des de l’organització i des de la lluita al carrer, la classe obrera, la comunitat educativa de l’escola pública, té una oportunitat per a defensar el seu dret. L’alternativa és la fi de l’educació pública, que està més a prop amb cada nou atac neoliberal. Hem de seguir l’exemple dels nostres companys i famílies a Catalunya, que han aixecat una vaga educativa sense precedents. Organitzem-nos, unim-nos i sortim junts a reclamar el que és el nostre per dret.
