Ha estat suficient en que es conegués la proposta d’Irene Montero per a legislar el dret a una baixa temporal de fins a 3 dies per menstruació dolorosa perquè esclatés el debat públic. Ara les xarxes socials estan plenes de opinolegs sobre el cicle menstrual i el dolor que pateixen, o no, les dones. Però què hi ha darrere de tant de soroll?
Diguem la veritat: la menstruació mai ha estat per a la majoria de les dones res semblant als avisos de TV. Allí es veuen dones somrients, vestint pantalons blancs i ballant coreografies insòlites durant “aquests dies” (per quin motiu ballen?). Més aviat, moltíssimes dones travessen en un moment o un altre de la seva vida períodes menstruals dolorosos o fins i tot molt dolorosos que incapaciten per a fer tasques laborals. Per a moltes altres, això és recurrent, amb dolors crònics que poden estar associats també a malestars com a migranyes, nàusees, suors o fins i tot febre. Però tots aquests dolors i molèsties estan naturalitzades com a “coses de dones”. I si has d’anar a treballar, et prens un ibuprofè i a ballar, noia.
La proposta de llei per poder sol·licitar la baixa per regla dolorosa compta amb un ampli suport entre la població femenina, evidentment. Perquè s’estaria reconeixent el que en la vida diària de milions de dones és una realitat constant. I no obstant això, com era d’esperar, ha despertat una fervent oposició entre les patronals. Empreses que imposen llargues jornades laborals o horaris flexibles no volen perdre ni un minut d’aquest temps durant el qual exploten a les seves treballadores. I si els fa mal, que s’aguantin i que no es queixin. Darrere de la CEOE i en rebuig a aquest dret han sortit a l’uníson VOX, el PP i fins i tot sectors del govern del PSOE, amb Nadia Calviño al capdavant, també UGT.
Per a la vicepresidenta primera, establir per llei aquest dret pot “estigmatitzar a les treballadores”, suggerint que no seran contractades per aquest motiu. En el mateix sentit han estat les reaccions d’UGT. Uns altres han estat menys subtils, advertint que les treballadores s’inventarien els dolors per faltar a la feina. Quin argument! Amb aquesta lògica, tampoc hauria d’haver-hi dret a la baixa per malaltia perquè molts treballadors es poden “inventar” les malalties…
La realitat és que la majoria de les dones es veuen obligades a acudir a la feina amb forts dolors, o a faltar, però sense poder justificar adequadament aquesta absència. Per això, és un dret bàsic que les dones comptin amb aquesta baixa per regla dolorosa, que no hauria de tenir com a condició un control mèdic per a implementar-se i haurien de ser pagues al 100%. També està clar que perquè aquest dret pugui fer-se efectiu, cal acabar amb la precarietat, la temporalitat i les externalitzacions, que afecten especialment a les dones treballadores. Perquè aquelles treballadores temporals o precàries saben molt bé que, encara que comptin amb aquest dret en els papers, poden ser acomiadades fins i tot quan es prenen baixes per malaltia.
Des del moviment feminista serà necessari reprendre la mobilització al costat de sindicats combatius per imposar aquest dret i molts altres, per acabar amb la precarietat i la temporalitat del treball feminitzat i acabar amb la bretxa salarial de gènere, entre altres demandes urgents.
