Va tornar la pilota de la suspensió dels presos polítics electes a la teulada del Suprem, allà la va enviar aquest dimecres a la tarda Meritxell Batet, la nova presidenta del Congrés des d’aquest dimarts, quan van quedar constituïdes les Corts.

Et pot interessar: Els presos polítics catalans i l’extrema dreta, postals de l’inici de la nova Legislatura

Per a la socialista catalana Meritxell Batet no hi ha dubte, i així ho va expressar en la seva compareixença davant els mitjans, "la funció jurisdiccional correspon al Poder Judicial i és qui ha determinat fins ara", assegurant d’aquesta manera que “el Tribunal Suprem és el competent per a determinar les conseqüències de les conductes de qui està jutjant".

Per tant, encara que aquest dijous a les 12.30 es reunirà la Mesa del Congrés amb l’objectiu de debatre aquest assumpte, Batet ja ha marcat la línia. Intenta d’aquesta manera esquivar un assumpte delicat en les primeres hores d’una presidència que es preveu moguda després de la configuració de l’hemicicle.

Et pot interessar: Santiago Lupe: “La suspensió dels diputats presos serà un nou ‘cop institucional’”

Per la seva part el Suprem havia intentat no ser l’executor de la decisió de la suspensió dels presos polítics, tal com sol·licita l’escrit de la Fiscalia.

Des del tribunal també se subratlla la voluntat de no ingerència en l’òrgan legislatiu, una fonamentació cosmètica, que amb el precedent de la ingerència del jutge Llarena sobre el Parlament de Catalunya després del 21D, queda més aviat en un gest hipòcrita.

Cal recordar que per aquelles dates, després dels comicis catalans imposats pel 155, el Poder Judicial va estar inmiscuint-se permanentment en la labor del Parlament de Catalunya per a vetar, primer a Carles Puigdemont, que era el candidat més votat del bloc independentista, i posteriorment a Jordi Turull, que el dia previ a la segona ronda del debat d’investidura va ser enviat a presó provisional i encara a dia d’avui hi segueix.

Per part seva, la Fiscalia, no comparteix la resolució del Suprem de delegar la decisió a les Corts a través del reglament de la Cambra. El ministeri públic considera, a diferència del tribunal encapçalat pel jutge Marchena, que la Lecrim en el seu article 384 bis, és també aplicable als nous parlamentaris.

Cal assenyalar que el dubte jurídic que planteja el Suprem se centra en sí aquest article de la Lecrim és per a càrrecs que estiguessin ostentant funcions públiques quan es dicta l’ordre de processament per rebel·lió. En el cas actual, entre un fet (el processament) i la consecució d’acta de parlamentari després dels comicis del 28A, dista pràcticament un any.

Ningú vol la patata calenta

Més enllà de les discrepàncies interpretatives en relació a les lleis i de l’intercanvi entre les diferents institucions de l’Estat (Congrés, Tribunal Suprem, Fiscalia), l’única cosa que es planteja és qui i en quina forma ha de dur a terme el nou acte repressiu contra el moviment català.

El que està fora de tota discussió és el fet que els presos polítics puguin ocupar i exercir el càrrec pel qual van ser elegits en les urnes. Aquest és l’accionar del bloc del 155, del qual forma part, cal recordar-lo, el “progressista” PSOE de Pedro Sánchez.

Enfront d’aquesta decisió de retallada de llibertats democràtiques, el grup d’Unides Podemos, a través del seu diputat Jaume *Asens, planteja que potser (potser!) en la Mesa del Congrés, on compta amb dos vots, voti contra la suspensió dels quatre diputats (el cinquè és *Raul *Romeva, però és per a senador).

La servitud d’Unides Podem al PSOE és tal que novament torna a mostrar-se servicial als interessos del Govern i del Règim, i el fa front a un atac a les llibertats democràtiques del poble català, aquesta vegada impedint que quatre diputats electes en les urnes puguin ocupar els seus càrrecs exercint els seus drets polítics.

Un nou salt qualitatiu en la integració d’aquesta “nova” esquerra en el règim, apostant per ser part de la coalició que doni estabilitat al govern de Pedro Sánchez, encara que sigui a costa de calcigar les llibertats democràtiques del poble català i dels presos polítics.