La setmana passada partia cap a l’Est d’Europa la fragata espanyola Blas de Lezo en el marc del desplegament de l’OTAN en aquella zona davant el conflicte d’Ucraïna entre els Estats Units i Rússia.

Així ho anunciava uns dies abans la ministra de Defensa Margarita Robles, anunciant que la fragata, de classe F-100 i 147 metres d’eslora, salparia des de la base naval de Rota. El navili Meteor havia sortit dies abans i el Sella, ambdos de la Marina espanyola, va salpar del port de Cartagena el mateix dia que el Blas de Lezo.

Però, per si fos poc, Margarita Robles, que té una àmplia tradició en donar suport a diferents ingerències imperialistes, reafirmava el que ella mateixa considerava "el compromís d’Espanya amb l’Aliança Atlàntica", i oferia avançar sis caces bombarders de l’Exèrcit de l’aire.

I és que el compromís de l’Estat espanyol amb les intervencions militars nord-americanes i de l’OTAN ha estat sempre una constant, ja sigui amb el Partit Popular, com també amb els governs de Zapatero, Felipe González i ara Pedro Sánchez.

El govern de coalició del PSOE-Unidas Podemos, el mateix que es defineix com el "més progressista de la història", s’ha poscionat per a ser el soci preferent del bel·licisme de Biden en l’actual conflicte amb Vladimir Putin, entre les grans potències de la UE. I tot i que després de l’anunci de Robles, des d’UP es van oposar a ser part de l’ingerència imperialista a l’Est d’Europa, feia ja gairebé un mes que el consell de Ministres havia aprovat el desplegament de tropes marítimes i aèries a la Mar Negra.

No estranya que l’Estat espanyol desplegui novament l’agenda imperialista al costat dels Estats Units, doncs els acords amb la potència nord americana ha permés historicament l’expansió per Amèrica Llatina o l’ajut en la defensa dels seus interessos a la zona del Magreb. Regions, per cert, que han donat grans impulsos als negocis i beneficis de la burgesia espanyola, amb la monarquia i Juan Carlos I al capdavant.

Per a conèixer més sobre el conflicte a Ucraïna i el paper bel·ligerant de l’Estat espanyol: Contra l’ofensiva imperialista en la Mar Negra. Retirada de totes les tropes espanyoles i de l’OTAN!

Blas de Lezo sempre al servei de Sa Majestat i el Regne d’Espanya

Però qui era aquest tal Blas de Lezo? Perquè la Marina espanyola li ha concedit l’"honor" de posar-li el seu nom a una fragata d’última generació? Coneguem una mica la trajectòria d’aquest capità de navili espanyol. Una figura nefasta per a la història de Catalunya.

La fragata actual no és el primer vaixell de la Marina que porta el nom d’aquest militar del segle XVIII, sinó que n’és ja el cinqué. Doncs es suposa que Blas de Lezo y Olavarrieta va donar "pàgines glorioses" a l’Armada espanyola sota els regnats borbònics de Felip V i Ferran VI.

De fet, les primeres operacions militars de les que va formar part Blas de Lezo s’inscriuen en la contesa que va enfrontar francesos i espanyols contra anglesos i el sacre imperi germànic en la Guerra de Successió entre Felip d’Anjou i Carles d’Habsburg.

En 1704 va formar part de la batalla naval davant les costes de Màlaga a les ordres de Lluis XIV de França, i des de llavors sempre al servei dels exèrcits borbònics espanyols. En aquest enfrontament es va batre amb la flota de la Gran Bretanya i els Països Baixos, amb la missió d’obrir el pas a la mar Mediterrània. Quelcom que, després de disputar-se la major batalla entre flotes del conflicte de Successió, va aconseguir-se.

D’ençà aquesta victòria borbònica Blas de Lezo no va deixar d’ascendir en la graduació militar i comandar empreses de major envergadura durant la guerra. En 1706 participa del primer setge que patirà la ciutat de Barcelona durant el conflicte, situant-se al capdavant del proveïment a les tropes borbòniques i carregant contra la flota britànica. Finalment però, a Barcelona, i per extensió a tot el territori català, les tropes austriacistes aconseguiren fer capitular les intencions de Felip V.

En 1714, ja com a capità de navili, Blas de Lezo fou novament un dels responsables materials del setge de Barcelona que va posar punt final a la Guerra de Successió amb l’entrada de les tropes borbòniques i passant a sang i foc per sobre de la Coronela i la població barcelonina que resistir fins l’onze de setembre.

Blas de Lezo va bombardejar sistemàticament la ciutat i va ser ferit en un braç, deixant-lo sense mobilitat per sempre. En aquell temps el capità de la flota borbònica ja havia perdut també una cama i un ull. Quelcom que el podria situar en una espècie d’antecedent del militar franquista Millán-Astray.

Posteriorment a la Guerra de Successió, Blas de Lezo va comandar moltes altres missions militars a les ordres de l’imperialisme espanyol pel Carib i el Pacífic, així com d’altres al Mediterrani. Com podem veure, doncs, el nom Blas de Lezo continua sent part de la bel·ligerància imperialista de l’Estat espanyol més de 300 anys després. Ara sota els interessos del govern "més progressista" de la història, i sempre al servei del Borbó.