Continua el bloqueig del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l’òrgan de govern dels jutges, que repercuteix en la formació i funcionament d’altres òrgans judicials, com el Tribunal Supremo o el Tribunal Constitucional.
Un bloqueig que arrossega ja quatre anys, ja que 2018 hagués estat la data en la qual aquest òrgan judicial s’hauria d’haver renovat, segons la legislació. Si bé hi ha hagut diferents intents de renovació d’aquest òrgan de govern, tots han resultat fallits. En 2018 va ser la renúncia del jutge Marchena a la presidència; en 2020 la negativa de Pablo Casado a facilitar la renovació; en 2021, va saltar per l’aire pel veto del PP als nomenaments de la jutgessa Victoria Rosell i del magistrat José Ricardo de Prada. Finalment, en 2021, quan Casado novament va rebutjar negociar la renovació després dels indults als presos polítics del procés.
L’Executiu també ha buscat els mecanismes per tenir més control sobre el Poder Judicial. Per això el Govern de PSOE i Unidas Podemos va iniciar una reforma legislativa, l’última, per a impedir a l’organisme de majoria conservadora realitzar nomenaments per al propi CGPJ.
L’última hora d’aquest bloqueig afecta al Tribunal Constitucional. És que aquest dijous 8 de setembre els magistrats conservadors han tornat a bloquejar el nomenament dels magistrats per a aquest tribunal, sol·licitant més temps. L’Executiu feia pressió perquè aquests nomenaments tiressin endavant i configurar finalment aquest tribunal, ja que dels 12 magistrats que han d’ocupar seient en el TC, dos els tria el propi Govern.
El bloqueig en el TC, entre conservadors afins al Partit Popular i el sector “progressista” afí al Govern, té com a rerefons les decisions que aquest òrgan de govern haurà d’escometre, entre elles les propostes legislatives del Govern per a modificar el CGPJ o els recursos promoguts pel PP contra la llei de l’avortament del 2010.
Però més enllà d’aquestes disputes entre diferents ales dels alts estaments del Règim, la qual cosa és evident, una vegada més, és com lluny de la suposada independència que tots reclamen, el Poder Judicial és una eina més al servei del règim polític i els seus veritables caps, les grans elits econòmiques.
És necessari denunciar l’estafa d’aquest joc de xantatges i jutges triats a dit. Ens trobem davant una institució tremendament reaccionària, en la qual tots els jutges de la dictadura van mantenir el seu càrrec una vegada arribada la “democràcia”, i la major part van ser promocionats. Els més beneficiats van ser els del Tribunal d’Ordre Públic, és a dir, l’òrgan encarregat de dictar sentències contra obrers, estudiants i militants de l’oposició des de 1963.
Molts van passar en bloc en 1977 a un tribunal de nova creació: l’Audiència Nacional. És la mateixa “casta” que avui dicta sentències a favor de “la Manada”, envia a la presó a periodistes, tuitaires, activistes, actors i polítics catalans, mentre cobreix d’impunitat als corruptes i salva als grans bancs.
Enfront d’aquesta “casta” reaccionària és necessari oposar un programa democràtic elemental: posar fi a l’elitista carrera judicial mitjançant l’elecció de les i els jutges per sufragi universal, que siguin revocables, que cap pugui cobrar un salari major al d’una mestra o un treballador qualificat i que tots els judicis siguin per mitjà de jurats populars.
