Amb to d’una certa emergència davant la situació que s’espera a la Unió Europea (UE) en els pròxims mesos, la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, ha presentat les mesures que des de l’executiu comunitari es volen posar en marxa per a pal·liar la inflació desbocada.

L’augment de preus aconseguia el 9,1% a la zona euro al 31 d’agost, encara que amb xifres més altes en alguns països, com és el cas de l’Estat espanyol (10,5%). Altres països centrals per a l’estabilitat econòmica de la UE com Alemanya (7,9%) i Itàlia (8,4%) mostren també dades pròximes a la mitjana de la zona euro.

Aquesta situació està colpejant les butxaques de la classe treballadora i sectors populars i està començant a frenar la producció en moltes indústries - von der Leyen feia referència a la indústria del vidre en la seva intervenció-. En aquest tessitura l’executiu comunitari busca impulsar mesures centrades en abaratir el cost de l’energia, i el vol fer a través de posar-li un topall temporal als beneficis extraordinaris de les empreses del sector energètic.

La presidenta de la Comissió ha anunciat que plantejarà gravar un 33% els beneficis “extraordinaris obtinguts enguany per les companyies energètiques”, una mesura amb la qual s’espera recaptar 140.000 milions d’euros (117.000 milions de les anomenades “inframarginals”, com les renovables, i 25.000 milions de les petrolieres i gasistes, segons va precisar després la comissària d’Energia, Kadri Simson).

A més la lletra petita, en aquest cas, no és tan petita. No hauríem de parlar de gravar als beneficis extraordinaris de les energètiques, sinó als beneficis ultres extraordinaris. I és que aquest 33% s’aplicarà sobretot beneficio l’any 2022 superior al 20% dels guanys mitjans dels últims tres anys. És a dir, màniga ampla perquè es beneficiïn un 20% (!) extra a costa de la guerra i la crisi energètica.

Aquesta recaptació, ha assenyalat von der Layen, anirà destinada al fet que “els Estats puguin ajudar de manera directa a les famílies i a les empreses”, però sense donar més detalls.

Aquesta mesura estrella ha estat portada en tots els mitjans per ser una mesura que grava sobre els beneficis extraordinaris d’un sector que està collint resultats econòmics històrics producte de la guerra reaccionària de Putin i la política imperialista de la UE i els EUA i a costa del patiment de centenars de milers de famílies.

Però aquest gravamen als beneficis, no ve només, ni en el seu comunicat ni en les polítiques ni decisions paral·leles que s’estan prenent amb el sector energètic. És per això que ens preguntem és suficient aquest anunci de gravar amb un 33% els beneficis extraordinaris de les empreses energètiques?

En primer lloc, la situació d’inflació s’ha vist agreujada per la invasió d’Ucraïna per part de Rússia i per la política de la UE i els EUA de sancions i boicot a Rússia, que com un bumerang, afecten des de fa mesos a la població de la zona euro.
D’altra banda, encara que aquesta mesura sigui aprovada -ha de ser ratificada a finals de mes pels 27- la classe treballadora i sectors populars portem patint aquesta situació d’inflació des de fa mesos.

En la seva intervenció, Ursula von der Layen ha deixat clar que es tracta d’un topall “temporal” subjecte a la situació de la inflació i als preus de l’energia, especialment del gas. Potser no podem parlar de beneficis extraordinaris d’aquest sector en un altre període? Sense moure’ns de l’Estat espanyol i sense entrar en els beneficis del primer semestre del 2022, les energètiques del Ibex35 van tancar 2021 quadruplicant els beneficis, no sols del 2020, any de la pandèmia, sinó de 2019. Estem parlant de beneficis de 10.117 milions d’euros.

Sumat a això, la Comissió, en la línia del que estan fent diversos Estats membres, cerca limitar el benefici de les energètiques mitjançant mesures de topall de cost o bé gravant beneficis, com és el cas del projecte de l’executiu comunitari. Però mentre s’anuncia a so de bombo i platerets aquest tipus de mesures, repetim, temporals, altres decisions van encaminades a beneficiar a aquest sector.

En el cas de l’Estat espanyol, vam veure que darrere de les mesures d’estalvi i algunes ajudes socials, el govern del PSOE i Unidas Podemos inclou una partida de 1.350 milions per a ajudes a l’oligopoli elèctric, contractes a dit per a la millora energètica d’edificis públics i el rescat de les autopistes radials de Madrid. És a dir, just el que s’esperava recaptar amb aquest topall de preu.

A Alemanya, el govern socialdemòcrata d’ Olaf Scholz està estudiant nacionalitzar Uniper, la major empresa gasística del país. Una empresa que ara reporta pèrdues multimilionàries després d’haver rebut un paquet de “suport” de 20.000 milions i que el propi estat alemany ja s’hagi fet càrrec del 30% de l’empresa. Res nou, privatitzar beneficis, socialitzar pèrdues.

També els països nòrdics, Suècia i Finlàndia han anunciat major finançament per a les seves empreses energètiques, en la línia del que sol·licitava von del Layen, una flexibilització en la legislació que articula les ajudes estatals a les empreses privades.

I a més d’aquests aspectes, a què van destinats aquests 140.000 milions? no existeix poder decisió per a saber com es gestionaran i a on aniran destinats, ni si serviran per a pal·liar una crisi econòmica i energètica de la qual ells són responsables.

Aquesta mesura no ha de ser “temporal” ni ha de gravar només els beneficis “extraordinaris”. Es tracta d’un pegat que no soluciona el problema a llarg termini. Les empreses energètiques han mostrat la seva cobdícia i descontrol tot aquest temps mentre els governs europeus miraven per a un altre costat. Hem d’acceptar que llavors aquest topall sigui només temporal i que quan considerin oportú tornin a permetre aquests beneficis extraordinaris?

Per a fer front a la crisi energètica, no sols tenint en compte la guerra a Ucraïna sinó també la crisi climàtica, es fa necessari repensar la indústria energètica de conjunt, apostant per les energies verdes i on el focus sigui la sostenibilitat i el proveïment de qualitat per a tothom.
Però això no es farà de la mà de la UE, sol·licitant ajudes “solidàries”, com ha anomenat la presidenta de la comissió a aquest topall, ni esperant la bondat dels Consells Directius de les energètiques.

Una transformació de fons només arribarà quan el sector energètic estigui sota control de les i els treballadors, perquè puguin decidir sobre tots els aspectes, des de la generació fins a la distribució.

És per tot això que no, que la mesura anunciada avui per l’executiu comunitari no és suficient.