La setmana passada CCOO, sindicat majoritari en el sector TIC, va cridar a la seva afiliació en el sector a votar el preacord entre CCOO i UGT amb la patronal. CCOO va evitar convocatòries d’assemblees i votacions presencials, cridant a votar únicament per sms o per e-mail. Només un 29% de la seva afiliació va votar amb aquests resultats: Vots SI: 45,63% Vots NO: 45,38% Vots en blanc: 8,99%
En resum, només un 13,41% del total de l’afiliació de CCOO en el sector va enviar un sms o un mail per recolzar el preacord aconseguit pels seus representants. Aquesta forma de votació sense baixar-ho a les plantilles suposa que de 200.000 persones treballant en el sector no arriba al 1% el percentatge de persones treballadores que han votat i d’aquestes, ni la meitat recolzen la proposta.
Tota aquesta praxi ha generat centenars de queixes de treballadors, afiliats i seccions sindicals en l’Estat que en diversos casos, estan anant-se de CCOO i UGT.
Què suposa l’acord?
Com la mateixa CCOO reconeix en els seus comunicats "no s’han vist incloses moltes de les aspiracions i millores per les quals s’ha estat lluitant en les negociacions en aquests anys enfront de l’immobilisme de la patronal. Aspiracions i millores a les quals no renunciem i per les quals caldrà seguir treballant". D’altra banda, expliquen que "la signatura del conveni implica tenir un conveni viu, mantenint la seva regulació sobre ultraactividat, amb una classificació professional actualitzada, amb un increment de taules salarials d’un 7,16%".
Després de 8 anys i desenes de reunions sense realitzar pressions significatives a la patronal, CCOO aconsegueix un acord de pujada del 7% en 3 anys (3% per 2017, 2% per 2018 i 2% per 2019), per sota de l’IPC de l’11,1% en els últims 8 anys.
És a dir, en un sector amb beneficis i desigualtats salarials enormes entre directius i treballadors rasos, CCOO avala la pèrdua de poder adquisitiu, l’empobriment de les plantilles. A més, se li perdona a la patronal els retards acumulats en actualitzacions de l’IPC. És a dir, encara que de 2010 a 2016, va pujar el cost dels productes bàsics per viure, l’acord obvia aquestes pèrdues adquisitives i no reclama cap augment salarial per a aquests anys. És evident que qui s’ha mobilitzat és la patronal per aconseguir millors condicions.
Opinions crítiques
CGT convoca el proper dia 20 una concentració de protesta a la seu de CCOO a Madrid.
I recorda que l’acord inclou altres clàusules encara més perilloses:
– Inclou 2 noves categories precàries per sota d’Analista Programador i Programador Sènior que permetrà fer el mateix treball per un 15% menys.
– Augmenta el període de prova de 3 a 6 mesos per a la majoria de les persones treballadores.
– Legalitzen la possibilitat que s’utilitzi la categoria de codificador informàtic per programar, categoria encara més precària que la de Programador Junior.
Aquest acord ha generat crítiques també des de CIG, CSC, CSI, Co.Bas i Guanyem CCOO.
Segons Guanyem CCOO el més destructiu és la creació d’una nova “Àrea Professional”, el “Àrea 2 - Gestió de Mitjans i Processos”, un àrea en la qual podrien encaixar perfectament més del 90% dels treballadors que avui es dediquen a temes d’infraestructura, sistemes, administració de xarxes i bases de dades, suport microinformàtic, operació i similars, amb salaris fins a un 44,13% més baixos.
Això suposa que a l’empar de la reforma laboral i la facilitat dels l’acomiadament, a més acomiadaments seguiran més subcontractació i més temporalitat doncs el període de prova són 6 mesos i les noves categories molt més precàries.
Un sindicat burocratitzat
Com reconeix CCOO en els seus comunicats, "caldrà seguir treballant perquè creixi en les plantilles la consciència de col·lectiu". Per a la burocràcia això és compatible amb una explicació via mail, sense assemblea i cridant a votar sms pel mal menor només a la seva afiliació. Tal vegada aquesta no sigui la millor manera de conscienciar, fer pedagogia o discutir amb la classe treballadora la necessitat de lluitar i organitzar-se, després de no convocar en 8 anys ni un aturada sectorial per un conveni digne.
Tampoc serveix per mobilitzar i organitzar el fet d’acceptar més precarietat mentre el propi sindicat de banca i oficines de CCOO (sector lligat a informàtica) arrossega un problema greu des de fa anys: delegats buròcrates de CCOO es van repartir 3,7 milions d’euros en sobresous des de les grans empreses entre 2008-2012. Lluny de prendre mesures, els mateixos delegats es van emparar en la legalitat, que no moralitat, d’aquests sobresous.
Un Sillicon Valley per a Catalunya?
Qui va observar el debat electoral de Catalunya el passat dia 17, podria escoltar com se li va preguntar a Xavier García Albiol del PP per la seva proposta sobre convertir Catalunya en el Silicon Valley d’Europa. García Albiol no va entrar detalls sobre com aconseguiria això i a quin preu ens vendria.
Els que hem treballat o treballem en el sector de la informàtica comencem a estar ja farts de tant capitalisme ‘cool’ i tanta proposta guay banyada d’innovació tecnològica. En el sector de les TIC no hi ha res de nou: els seus beneficis augmenten quan baixen els nostres sous. Quan ens acomiaden a milers i recontracten per 900 euros.
Els nostres horaris, torns i guàrdies són també d’obrers precaris i en l’única cosa en què se sembla Madrid i Catalunya al Silicon Valley és en l’alt preu de l’habitatge: cada vegada paguem més del nostre sou per viure en la misèria. Només ens queda somiar col·lectivament, organitzar-nos i recuperar una vida digna lluitant contra els capitalistes que ens roben i els seus còmplices.
