En primer lloc, saludem la vostra carta de resposta i ens sembla molt positiu que acordeu amb les definicions generals que fem i la necessitat, com afirmeu, de “veure si efectivament hi ha condicions per a construir el mateix partit”, així com la vostra disposició a tenir una pròxima trobada en el qual puguem avançar en aquesta important discussió.
Els qui ens reclamem de l’esquerra obrera i socialista revolucionària a l’Estat espanyol estem davant un desafiament històric. Les tendències a la depressió econòmica i l’accentuació de la lluita de classes, tant a escala internacional com a l’Estat espanyol, ens imposen la necessitat d’avançar en el debat sobre un partit revolucionari unificat de l’esquerra revolucionària que es proposi guanyar a sectors de la classe treballadora, les dones i la joventut per a la militància revolucionària anticapitalista, socialista i internacionalista.
En aquest marc, voldríem amb aquesta carta respondre a les preguntes i algunes de les consideracions que ens plantegeu, així com avançar amb algunes propostes.
Un mètode revolucionari
El reagrupament revolucionari que necessitem no pot basar-se només en principis generals, sinó que ha de partir d’acords enfront de les grans qüestions estratègiques i de la lluita de classes que la crisi capitalista -i en els últims mesos l’esclat de la pandèmia de la Covid-19- ha posat en debat entorn l’esquerra mundial. En aquest sentit, el nostre mètode per a avançar no és un altre que el que León Trotsky va proposar per a fundar la IV Internacional: l’acord sobre el programa ha de partir d’una compressió comú de les lliçons estratègiques dels principals processos polítics i de la lluita de classes, i que puguem constatar-los amb una pràctica política comuna i la lluita de classes.
Sobre la base d’aquests acords podríem definir els fonaments d’una unificació i el funcionament del nou partit, en el que per descomptat continuarien emergint debats i diferències naturals com en tota organització revolucionària que comparteix una compressió comuna de les tasques, el programa i l’estratègia.
A la vostra resposta plantegeu un dubte sobre el paràgraf de la nostra carta en el que s’afirma que “partint dels acords generals de programa que tots defensem, per què no podem discutir les diferències existents en una organització comú al costat de milers de noves companyes i nous companys que s’incorporin a la militància entusiasmats per la perspectiva d’un partit unificat de l’esquerra obrera i socialista?”.
Primer de tot, coincidim que “una nova organització” no és “el marc per a debatre les diferències” i que aquest partit hauria de ser fruit de la clarificació dels acords i l’abast de les possibles diferències. El que vam voler expressar amb aquesta formulació és que el procés de conformació d’un partit comú ha de ser un debat viu en el que participi activament la militància no només existent, sinó també nous sectors que es proposin sumar-se a un projecte així, en espais comuns que permetin també començar a actuar en comú.
El nostre objectiu no és conformar un partit de tendències permanents, com sostenen algunes organitzacions de l’esquerra que es reivindica anticapitalista -que defensen construir partits comuns “entre reformistes i revolucionaris”- ni tampoc un “partit anticapitalista” en general sense delimitació estratègica. El que ens proposem és construir un partit revolucionari de la classe treballadora, basat en el centralisme democràtic, que permeti plena llibertat per a la discussió i conquereixi la major disciplina en l’acció, i que lluiti per la reconstrucció de la IV Internacional.
Això és òbviament un objectiu a aconseguir i el procés segurament ens plantejarà acordar formes transitòries per a avançar cap a ell. En aquest sentit, ens sembla molt auspiciosa la proposta que ens feu d’explorar la possibilitat de conformar un comitè d’enllaç o front, juntament amb altres organitzacions que responguin positivament, per a avançar en aquest terreny. Creiem que avançar en aquest sentit podria ser un bon primer pas on abordar les discussions i anar avaluant quins possibles acords d’intervenció comuns podem anar aconseguint.
Qüestions d’anàlisis i programa
Sobre les discussions sobre l’anàlisi de situació, en la vostra resposta ens plantegeu que en la nostra carta “no hi ha referències a la crisi de règim, al paper de la monarquia”, i que en relació al programa a abordar no estan desenvolupats elements clau d’un programa democràtic-estructural per a l’Estat espanyol com són el “dret d’autodeterminació dels pobles, la separació estat església i el problema de la terra en ruptura amb la propietat terratinent”.
Coincidim que “sense abordar a fons aquest problema, com deia Trotsky en els anys 30, és impossible forjar un programa revolucionari”. La nostra carta està centrada en el programa a aixecar davant els efectes catastròfics de la crisi soci-sanitària i econòmica. Això no nega, tanmateix, la jerarquia que tenen per a nosaltres la lluita per un programa que doni resposta a la crisi de Règim del 78, sobre el que hem desenvolupat una extensa anàlisi en els últims anys amb desenes d’articles publicats a Izquierda Diario i Esquerra Diari, la nostra revista teòrica Contrapunto i altres plataformes de la nostra xarxa internacional com la revista Ideas de Izquierda.
De la mateixa manera, la lluita per les demandes democràtiques que continuen plenament vigents ha estat un element distintiu de l’activitat política del CRT. Només per esmentar l’últim període, vam ser els impulsors de l’ampli procés de referèndums universitaris que es va estendre per tot l’Estat -amb la participació de més de 60.000 estudiants en més de 30 universitats- així com de l’extensió de la solidaritat amb la lluita del poble català i la denúncia de la repressió a Madrid, Saragossa i altres ciutats de l’Estat des de l’1-O en endavant, que en les últimes eleccions generals vam impulsar en forma de la campanya de vot nul a tot l’Estat i vot crític a la CUP a Catalunya pel seu perfil de bloqueig al Règim del 78.
El programa per a abordar totes les demandes democràtiques, i la seva articulació en clau permanentista amb la resta de demandes transicionals i anticapitalistes, hauria de ser una part central de les discussions entre les nostres organitzacions en aquest procés. Creiem que aquest terreny és part d’un debat més ampli sobre la “teoria de la revolució democràtica” que vosaltres i el vostre corrent internacional defenseu i la crítica que hem fet a la mateixa des de la teoria de la revolució permanent.
Per a aquest objectiu aportem el Programa del CRT votat en el nostre primer Congrés. També posem a consideració les resolucions i documents de l’última Conferència de la Fracció Trotskista-Quarta Internacional de la que som part juntament amb revolucionaris/es del Brasil, Xile, l’Uruguai, Bolívia, Veneçuela, Mèxic, els EUA, l’Estat espanyol, França i Alemanya, als que s’hi han sumat en l’última reunió organitzacions del Perú, Itàlia i Costa Rica.
Les nostres diferències en el marc internacional
El plantejament de la nostra carta emfatitza la base d’acord programàtic que ens permet obrir el debat. Això, òbviament, no nega l’existència d’importants diferències, les quals hauríem d’abordar, especialment les relatives a fets claus de la lluita de classes internacional.
En aquest terreny acordem en què existeixen profundes diferències davant els processos viscuts a l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica des del 2011. Aquí considerem que una part important de l’esquerra internacional s’ha dividit en dues posicions incorrectes. D’una banda, els que simpatitzaven amb règims com el d’Al Assad a Síria o Gadafi a Líbia, atribuint-los un fals caràcter anti-mperialista; d’altra banda, els qui com en el vostre cas, vau brindar un suport als sectors que combatien contra els mateixos amb el suport militar de l’imperialisme europeu o nord-americà.
En termes generals, el nostre balanç de l’anomenada “primavera àrab” és més aviat que l’absència d’una posició d’independència de classe i obertament anti-imperialista és el que va permetre el seu desviament en forma de contra-revolucions democràtiques -com a Tunísia-, el seu aixafament i restauració de les dictadures -com amb el cop dels militars a Egipte-. En el cas específic de Síria, la nostra visió és que una rebel·lió popular legítima va acabar en una guerra civil sense camps progressius per a la classe obrera, amb Al Assad aliat a Rússia i l’Iran i, d’altra banda, Turquia i els Estats Units finançant a l’Exèrcit Lliure Sirià i a altres forces insurgents, incloent sectors islamistes molt reaccionaris.
La divergència que mantenim amb vosaltres en el cas sirià, on vau sostenir el suport a les forces contràries a Al Assad tot i que aquestes es van tornar aliades de l’imperialisme nord-americà, creiem que té a veure també amb el debat que esmentàvem abans sobre la teoria de la “revolució democràtica”.
A part d’aquests elements, també voldríem abordar la discussió sobre altres processos internacionals com els que han tingut lloc a Amèrica Llatina. Ens sembla especialment important que debatem sobre la crisi dels projectes populistes, especialment el cas de Veneçuela, on no hem compartit la vostra posició de fer eix en l’agitació de la consigna de “fora Maduro” enmig de la temptativa colpista de Guaidó amb el suport de l’imperialisme nord-americà.
Així com enfront del cop institucional viscut al Brasil contra el govern de Dilma o la presó contra Lula, on considerem que la vostra posició no va mantenir la necessària independència política enfront de l’oposició de la dreta i la utilització per part de sectors del poder judicial lligats a l’imperialisme dels casos de corrupció del govern del PT per a enfortir variants més directament lligades al gran capital (com va ocórrer amb el Lava Jato i el posterior govern de Bolsonaro). En aquest últim cas en particular la discussió va travessar les organitzacions del FIT arribant a realitzar actes separats l’1 de maig de 2016 per aquesta qüestió.
Pràctica en comú
Sobre la pràctica en comú que podríem explorar entre les nostres organitzacions, com exposem en la carta, partim de que venim publicant una sèrie de declaracions en les que coincidim en una part significativa del programa a aixecar davant l’actual crisi. També hem coincidit i tornarem a fer-ho en el suport a diferents lluites, com pot ser ara la vaga de les i els treballadors de Nissan contra el seu tancament.
De la mateixa manera, respecte als espais de front únic que esmenteu a Barcelona, coincidim des de la seva fundació en la plataforma del 3 d’octubre -la nostra companya Verónica Landa va ser part de la presentació de l’acte que es va realitzar a la presó model en l’aniversari de la vaga del 3-O juntament amb una companya vostra- i hem adherit a la plataforma per un Plan de Choque Social també a Madrid i Galícia.
Compartim també la necessitat de prendre el carrer enfront de la vulneració de drets que implica l’Estat d’alarma. Per això, hem participat de manifestacions com la de l’1 de maig a Saragossa -l’única que va aconseguir esquivar la prohibició-, vam secundar públicament totes les altres convocades que no es van realitzar per la seva prohibició, som part convocant de les concentracions previstes a Madrid aquesta setmana, així com de la que convoca la Plataforma 3 d’octubre de la que som part.
Ens sembla que en tots els espais en els que coincidim hem d’aprofundir una pràctica comú. En particular, creiem que en aquest moment és fonamental que l’esquerra política i sindical prengui els carrers, més quan la dreta està a l’ofensiva en aquest terreny amb el beneplàcit del Govern central, i convoqui actes de protesta que, complint tots els requisits de seguretat sanitària, lluitin contra la vulneració de drets, l’estat policial, un pla d’emergència per a garantir una desescalada científica i un reforç del sistema de salut i un pla obrer contra la crisi.
Finalment, respecte a la crítica que ens feu sobre l’article en el nostre diari en el qual ens referíem a la convocatòria de la IAC per a l’1 de maig i les organitzacions que la secundaven, entre les que no esmentem a la vostra, volguéssim aclarir que desconeixíem que la sol·licitud de concentració s’havia presentat també per la vostra organització, per la qual cosa ja hem publicat una rectificació. D’ara endavant us suggerim que inclogueu els mails dels nostres diaris digitals entre els destinataris dels vostres comunicats de premsa per a evitar-nos malentesos d’aquest tipus.
L’esquerra anticapitalista i Catalunya
En el terreny electoral i respecte a la resta de grups de l’esquerra anticapitalistes als que no es dirigeix la crida a conformar un partit unificat, des de les eleccions generals d’abril de 2019 venim plantejant la necessitat d’avançar cap a alguna mena d’agrupament en clau de ruptura amb el règim, un programa anticapitalista i una clara posició d’independència de classe. Una crida que dirigim especialment a la CUP i Anticapitalistas, i que considerem podríem plantejar en comú tal com diem en la carta.
Com a part d’aquesta iniciativa, veiem important abordar un debat profund sobre el procés català, en particular com ha de ser la posició dels revolucionaris davant la burgesia independentista i els seus partits. En la nostra opinió, tal com hem polemitzat públicament amb l’esquerra independentista, l’estratègia d’unitat popular porta a una posició de conciliació de classes que deixa en un carreró sense sortida el moviment democràtic català.
Propostes per a avançar
Tenint en compte totes aquestes consideracions, voldríem passar a enumerar algunes propostes concretes en les que creiem que podríem avançar:
Definir una data per a una primera reunió entre les nostres organitzacions i poder avançar en definir un calendari de trobades en el que poder començar a obrir les discussions programàtiques que concordem hauríem d’abordar.
Acordant amb la vostra proposta sobre com continuar la discussió, conformar un Comitè d’Enllaç o Coordinació entre les nostres organitzacions, que es reuneixi regularment i, juntament amb això, la publicació en comú d’un Butlletí de Discussió, que publicaríem en els òrgans de difusió de les nostres organitzacions i d’altres si se sumen a la proposta.
Llançar una declaració programàtica en comú davant l’actual situació, que presentem també a la resta d’organitzacions a les que ens dirigim en la carta perquè se sumin i sigui la base d’una campanya d’agitació programàtica comuna. Juntament amb això, elaborar també una declaració específica sobre la vaga i amenaça de tancament de Nissan a Barcelona, sobre la base del programa d’ocupació i posada a producció, i lluita per la nacionalització i reconversió sota control obrer.
Organitzar una xerrada-debat amb representants de les nostres organitzacions i altres grups de l’esquerra revolucionària, per a plantejar una visió i programa davant la crisi actual, que oferim transmetre des d’Esquerra Diari.
Salutacions revolucionàries,
Comitè Executiu del CRT
20 de maig de 2020
