Els Estats d’alarma del Govern central del PSOE i Unidas Podemos, i ara gestionats a cop de restricció pels governs autonòmics com el català, han sigut imposats per a mantenir els beneficis dels grans grups empresarials i els lobbies capitalistes.
Una fotografía que es contraposa violentament amb una #CiutatDormida en la que més de 3.000 petits comerços no podran tornar a aixecar la persiana a Barcelona i altres ciutats de Catalunya, i per tant amb una #CiutatAturada amb gairebé centenars de milers de treballadors i treballadores en ERTOs i EROs, que depenen de l’hostaleria i la restauració, entre altres sectors. Mentre, gegants com Amazon o grans cadenes capitalistes segueixen amasant fortunes. Imatges que no surten als grans mitjans de comunicació: fotografies de la pobresa i misèria que pateix la clase treballadora i el poble pobre, cues de la fam en centres socials, centenars de families desnodades.
I les mesures “socials” del govern “més progre de la historia”? L’Ingrés Mínim Vital no ha arribat ni a un 5% de les sol·licituds. Els desnonaments s’han reanudat a cops de porra del Mossos d’Esquadra i per ordre dels jutges. I una de les postals més descoratjadores: mentre els que surten tard dels seus llocs de treball i s’amunteguen en transports públics abarrotats, a les deu de la nit centenars de persones que no disposen de cap sostre es veuen abocats a la pitjor de les misèries. La imatge de l’edifici de Badalona incendiant-se i deixant quatre persones d’origen subsaharià mortes, n’es una mostra més del racisme institucional. Aquests col·lectius porten anys sobrevivint a la persecució policial, així com la culpabilització i criminalització als temporers, com a Lleida, mentre sobreviuen amontegats en habitacions insalubres o al carrer.
Peró hi ha altres postals que tampoc surten als mitjans de comunicació oficials, les de la #CiutatDesperta de les que han sortit als carrers sense por a les sancions i les restriccions del toc de queda. Aquella #CiutatEnLluita que des de l’inici de la pandèmia s’ha manifesat, com el personal sanitàri i els MIR, la vaga dels treballadors de Nissan i les subcontractes, les vagues de l’educació. Les concentracions de les dones treballadores com Las Kellys o les cuidadores municipals. Les manifestacions per la “Regularització Ja” de les persones migrants. També el jovent precari com els de Telepizza que van engegar una vaga durant els primers mesos de pandèmia i els de la Xarxa de Precàries que venen autoorganitzant-se i que estan a primera línea de l’explotació laboral. Tot i que les direccions de CCOO i UGT fa vuit anys que no convoquen una vaga general i, a més de vuit mesos d’una crisi sense precedents, están desapareguts.
Des d’Esquerra Diari fem una crida a treballadores i la joventut precària, moviments socials i tot tipus de col·laboradorxs que reveli la #CiutatDormida i la #CiutatAturada per desvelar les mentides dels governs que només beneficien els capitalistes. Però també la #CiutatDesperta i la #CiutatEnLLuita que els mitjans oficialistes oculten. Per a reflectir-la amb les seves càmeres, escrivint denuncies, entrevistes, i artícles enviant a través de les nostres xarxes socials. I també anàlisi i idees alternatives a les dels capitalistes i els seus governs. Perquè la crisi no la continuï pagant la classe treballadora i el poble pobre.
