Després d’un discurs amb aire de comiat on ha apel·lat a la “concòrdia i reconciliació enfront de l’odi” després de recordar el cop d’estat del 23-F, el president del Govern, Pedro Sánchez, ha respost amb un to conciliador que no avançarà eleccions pensant, precisament, en l’interès general.
Encara que des de Gènova no donen res per tancat, i s’espera a la reunió que se celebrarà aquest dimecres a les 20.00 en la seu del partit, la intervenció de l’ara com ara president del PP aventura el final del seu mandat enfront de la formació de la dreta.
Tan imbuït està Casado de la crisi interna del PP que ni tan sols ha aprofitat la seva intervenció per a dirigir la pregunta a Pedro Sánchez que havia registrat per a la sessió d’avui: fins a quan cedirà a l’independentisme per a aconseguir pactar? Si la corrupció no és novetat en les files dels grans partits, en aquest cas del PP, la dinàmica parlamentària i les preguntes dels populars al Govern, tampoc.
Després de la seva intervenció i la resposta de Sánchez, Casado no ha emès rèplica i ha abandonat l’hemicicle, abrigallat per un aplaudiment dels seus. Crònica d’un comiat anunciat.
Per la seva part el president del Govern, després d’assegurar que no hi haurà avançament d’eleccions, ha afirmat que ”competirem [el PSOE] sobre la base dels nostres mèrits i no sobre la base de les febleses dels nostres adversaris”.
La veritat és que la crisi del Partit Popular, que avui pot haver iniciat el tancament d’una etapa, ve a sumar més ingredients d’incertesa al pròxim període electoral, i sense conèixer el resultat final de la crisi del PP, la seva reconfiguració i la seva relació amb Vox en els pròxims mesos que pugui tenir la nova direcció del partit, qualsevol pronòstic seria anticipar-se.
Crisi en el PP
Aquest és l’enèsim capítol de la crisi del PP, provocada per l’espionatge de Casado i la corrupció de l’administració madrilenya d’Ayuso. Després d’una sèrie de dimissions del seu cercle pròxim, com la de Teodoro García Egea, secretari general i José Luis Martínez Almeida, alcalde de Madrid, que ha dimitit com a portaveu nacional del PP, Casado es rendeix i convoca al març un congrés extraordinari per a decidir la nova direcció del partit.
Isabel Díaz Ayuso seria la guanyadora d’aquesta crisi, que hauria acordat amb la resta de dirigents autonòmics la presidència madrilenya del partit, però la crisi es va saldar també amb un important desgast de la seva administració relacionat amb els casos de corrupció del seu cercle polític i familiar, la qual cosa podria obrir la porta a l’extrema dreta de VOX a vendre’s a l’electorat com “l’extrema incorrupta”.
Per part seva, Alberto Núñez Feijoo tindria totes les paperetes per a presidir el partit en el pròxim període, una aposta que estaria també travessada per la corrupció de la seva administració en relació al narcotràfic a Galícia.
