Gènere i sexualitats

8M I LA COVID

Causa arxivada: que el 8M no sigui un instrument de l’extrema dreta ni del “govern progressista”

La relació entre la manifestació del passat 8M i la covid-19 ha sigut instrumentalitzada per part de la dreta i l’extrema dreta. La penúltima excusa que han trobat el Partit Popular i Vox per a atacar novament al moviment de dones.

divendres 19 de juny| edició del dia

La setmana pasada s’arxivava la denùncia contra el Govern del PSOE i Unidas Podemos per haver permés la manifestació del 8M, per presunta prevaricació administrativa del delegat del Govern a Madrid, José Manuel Franco.

Per a iniciar aquest nou atac contra el moviment de dones, el poder judicial es va servir d’un informe de la Guàrdia Civil que des del primer moment es va comprovar que estava manipulat per a oferir una conclusió completament intencionada. A més amb un únic objectiu, que servís com a arma per part de la dreta i extrema dreta contra el moviment de dones i feminista.

Òbviament la dreta i extrema dreta del Partit Popular i Vox en va prendre el testimoni i va començar el setge en el Congrés dels Diputats, atacant des de Simón fins a diputats d’Unidas Podemos, especialment a Irene Montero.

PP i Vox culpen (de manera hipòcrita) la celebració del 8M de la crisis sociosanitària, degut segons el seu raonament, a la seva massificació. Però no tenen en compte que ells mateixos van convocar altres esdeveniments multitudinaris com ara l’acte de Vox de Vistalegre i la propia participació del PP al 8M.

Tot això sense oblidar els partits de futbol, els congressos, misses, concerts, centres comercials, llocs de feina, transport públic, etc., que també es van celebrar aquell mateix dia i durant els dies previs i posteriors.

Però aquesta crítica de la dreta al 8M no neix de la preocupació del partit de Casado ni del partit d’Abascal per la salut de les manifestants. És un atac repetit per part de la dreta i extrema dreta, igual que quan qualifiquen al moviment de dones com "akelarre" o com "boges de l’odi" o quan promouen l’ús del “pin parental”.

Aquests atacs tampoc es remunten a l’existència de Vox. Sense allargar molt l’hemeroteca recordem la fallida reforma de l’avortament de Gallardon que el moviment de dones va parar als carrers.

D’altra banda, trobem al PSOE que amb les paraules de Pedro Sánchez intentava pujar-se al carro sent el defensor del 8M al Congrés de Diputats: “lo digo alto y claro, que viva el 8M”. l’arxivament de la causa és considerada una altra “medalla” d’aquest govern que es diu “feminista” però que des que va assumir no ha complert amb la demandes més profundes del moviment de dones. I “la seva justícia”, més que defensar a les dones, ha sigut la institució més reaccionària amb el seu exèrcit de jutges i jutgesses acusant i culpabilitzant més a les dones de les agressions sofertes.

Però per si de cas, la seva primera mesura va ser pujar el sou de la Guardia Civil quan encara hi ha milers de famílies treballadores sense haver cobrat l’ERTO. El PSOE coneix bé com funcionen les clavegueres de l’Estat.

A més, quin és el 8M d’aquest Govern progresista? El 8M d’aquest Govern no és el de la majoria de dones, de les joves e immigrants explotades. Aquest Govern progresista no anirà més enllà d’un feminisme socioliberal. Un 8M que lligat al feminisme “cool” i neoliberal que segueix precaritzant la vida de milions de dones de classe treballadora i segueix reprimint i explotant migrants.

Què té a dir aquest Govern al milers de dones treballadores i immigrants que treballen dia i nit sense contracte quan es nega a derogar o, si més no, modificar mínimament la reforma laboral? O que diu enfront el manteniment dels CIEs? Com poden parlar de igualtat quan milers i milers de dones treballadores, joves i immigrants continuen patint l’explotació?

A més durant aquesta pandemia algunes de les conseqüències més visibles del masclisme s’han intensificat, com la violència masclista. Aquest Govern no ha posat a disposició d’aquestes dones els milers de llits del hotels buits, una solució que tenia a l’abast de la mà, i que si hagués estat disposat a tocar els interessos de la patronal hotelera, ho hagués fet. Però obviament no está disposat.

Tampoc s’ha fet res davant la situació de desprotecció de milers de dones treballadores immigrants que han perdut la feina precaria, on treballen sense papers. Per quan la regularització de totes les dones treballadores immigrants?

L’extrema dreta ha fet servir la Guàrdia Civil per atacar el moviment de dones i l’actual Govern, malgrat aprofita la situació per tener un discurs feminista, no representa al moviment de dones.

I és que cap d’aquests partits suposen una sortida per a les dones, treballadores i migrants ni per a cap dels altres col·lectius oprimits i explotats. Per això denunciem la criminalització de partits com Vox i el PP de cara a l’organització i la celebració del 8M la qual va lligada a la seva política heteropatriarcal, lgtbifòbica, xenòfoba i racista.

Així mateix, tampoc tenim la més mínima il·lusió en aquest govern “progre” del PSOE-Unidas Podemos que es diu “aliat” del moviment feminista i al costat de les dones.

L’exemple el tenim amb la institucionalització per part del Ministeri d’Igualtat i de la seva ministra Irene Montero com a estratègia d’apagafocs del 8M. I és que la resposta del govern “progre” a les demandes del moviment de dones ha passat per la creació de la polèmica llei “solo si es si”, una llei que relega tota confiança en el punitivisme i en les institucions judicials espanyoles, conegudes per les seves sentències patriarcals.

“Però no esperem que sigui el mateix Estat capitalista patriarcal el que ho resolgui mitjançant l’augment del seu poder punitiu, sobre allò que vivim diariament. Tenim la capacitat i la força per lluitar pels nostres drets”. Així ho comentava també la feminista argentina Andrea d’Atri en el seu articles en el que anima al moviment de dones a autorganitzar-se de forma independent dels partits del Règim del 78’, els quals són responsables de la Reforma laboral, que precaritza a la majoria de dones, l’existència de CIEs que són presons per a migrants i amb les retallades en sanitat fent que les treballadores en primera línia, la majoria d’elles dones (infermeres, netejadores…) hagin de posar en risc les seves vides a causa de les seves polítiques capitalistes i neoliberals de les últimes dècades.

Per això hem de reprendre els carrers, perquè no ens els guanyin la dreta i extrema dreta. Aixecar un bloc anticapitalista, antiimperialista, antiracista i antipatriarcal, que unifiqui a les organitzacions polítiques, sindicals i col·lectius feministes combatius amb la perspectiva d’un moviment independent del Règim, el govern i els seus partits.




temes relacionats

#8M2020   /    Govern de coalició PSOE-UP    /    Dreta   /    Gènere i sexualitats   /    Extrema dreta   /    Política Estat espanyol   /    Casta Judicial   /    #8M   /    Guàrdia Civil   /    PSOE

Comentaris

Comentar